LAIA GUILLAUMES – Va ser el dia 1 de desembre, en la cerimònia de clausura de l’Any Internacional de la Química a Brussel·les, que la presidenta de la IUPAC (International Union of Pure and Applied Chemistry), la professora Nicole J. Moreau, va anunciar els noms proposats per als elements de la taula periòdica amb nombre atòmic 114 i 116.
La IUPAC va proposar als científics que havien participat en aquesta col·laboració que suggeriren noms per als elements, d’on van eixir els noms de flevori (Fl) per a l’element 114 i de livermori (Lv) per al 116.
Tots dos elements van ser descoberts gràcies a la col·laboració entre científics del Joint Institute for Nuclear Research de Dubna (Rússia) i del Lawrence Livermore National Laboratory de Califòrnia (EEUU). La IUPAC va proposar als científics que havien participat en aquesta col·laboració que suggeriren noms per als elements, d’on van eixir els noms de flevori (Fl) per a l’element 114 i de livermori (Lv) per al 116. El nom proposat per a l’element 114 està escollit en honor al Flerov Laboratory of Nuclear Reactions on se sintetitzen elements superpesants i que porta aquest nom en referència al físic Georgy N. Flerov (1913-1990). D’altra banda, l’element 116 porta el nom esmentat basant-se en el Lawrence Livermore National Laboratory (1952).
Els noms actuals d’aquests elements són ununquadi (Uuq, 114) i ununhexi (Uuh, 116), que fan referència al seu nombre atòmic. Després de ser plantejat (i posteriorment acceptat) el nom de Copernici per a l’element 112 l’any 2009 (Cn), els noms dels elements 114 i 116 estan actualment en procés d’aprovació, després de més de deu anys d’haver estat descoberts i ser formalment acceptats el passat mes de juny.
L’obtenció dels elements es va basar en el bombardeig d’ions de calci a una diana de curi per crear l’element 116, la desintegració del qual va permetre aconseguir l’element 114. Aquest últim també va ser obtingut reemplaçant el curi per una diana de plutoni. Els elements 114 i 116 tenen una vida curta, però els investigadors esperen que aquesta descoberta siga un esglaó cap a una “illa d’estabilitat”, on els elements més pesants tindrien isòtops amb vides prou llargues per a poder ser estudiats més extensament i ser usats de manera pràctica.
© 2011 Conec. Tots els drets reservats.
No comments yet.