«Introduïsca la xeringa molt profundament a la vagina fins a arribar el més prop possible del cèrvix. Relaxe’s i injecte l’esperma suaument i lentament. Deixe la xeringa durant uns segons i, tot seguit, traga-la lentament i romanga en aquesta posició durant els pròxims 30 minuts».
El fragment anterior forma part del manual d’instruccions que el banc d’esperma Cryos International, radicat a Aarhus (Dinamarca), fa arribar als seus compradors al costat d’un kit d’inseminació i un tanc de nitrogen o un contenidor de gel sec on es conserva el semen del donant, que serà utilitzat per a tractar d’aconseguir una gestació a través de la inseminació artificial casolana o autoinseminació. Podria semblar que el conte de l’escriptor danés Hans Christian Andersen, “Les cigonyes”, presagiava la decisió d’aquests populars cicònids, tan presents en el nostre folklore, de canviar el seu lloc de procedència habitual per un altre encara de més septentrional.
Al nostre país, diversos organismes de caràcter científic —entre d’altres, la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), l’Associació per a l’Estudi de la Biologia de la Reproducció (ASEBIR), l’Associació Espanyola d’Andrologia (ASESA), i fins i tot la Comissió Nacional de Reproducció Humana Assistida (CNRHA), dependent del Ministeri de Sanitat— s’han manifestat en contra d’aquesta pràctica, i han denunciat que vulnera la normativa sobre tècniques de reproducció assistida vigent a Espanya, i han alertat dels diversos riscos que comporta per a la salut, asseveracions que han menat l’empresa escandinava a interposar una demanda contra els seus detractors per competència deslleial i danys d’imatge. Des d’un punt de vista estrictament jurídic, l’interrogant que es planteja és evident: prohibeix el nostre ordenament jurídic la pràctica de les inseminacions casolanes?
Des d’un punt de vista estrictament jurídic, l’interrogant que es planteja és evident: prohibeix el nostre ordenament jurídic la pràctica de les inseminacions casolanes?
La resposta a aquesta pregunta no sembla, però, tan senzilla. La Llei 14/2006, de 26 maig, sobre tècniques de reproducció humana assistida (LTRHA), qualifica la inseminació artificial com a tècnica de reproducció assistida que reuneix les condicions d’acreditació científica i clínica, i especifica que “la pràctica de qualsevol de les tècniques de reproducció assistida només es podrà dur a terme en centres o serveis sanitaris degudament autoritzats per l’autoritat sanitària corresponent”. Si es considera com a tal i pel fet de no dur-se a terme en un centre autoritzat, totes aquelles dones que decidiren inseminar-se mitjançant aquest procediment s’estarien exposant tant a la possibilitat de ser sancionades amb una multa la quantia de la qual podria oscil·lar entre 10.001 i un milió d’euros, com a la clausura o tancament temporal del seu domicili per un termini màxim de cinc anys, una situació si més no absurda i desproporcionada.
Tant el Comité Internacional per al control de les Tècniques de Reproducció Assistida com l’Organització Mundial de la Salut (per les seues sigles en anglés, ICMART i WHO, respectivament) exclouen explícitament la inseminació artificial del terme “tècnica de reproducció assistida”. Com que la llei no ofereix cap definició del que considera com a tal, pel que fa a l’autoinseminació ens trobem davant d’un perfecte problema d’interpretació jurídica.
On rau aleshores la discussió? En primer lloc, en el fet que si bé el legislador espanyol va decidir incloure la inseminació artificial com a tècnica de reproducció assistida, aquest no és el criteri predominant en la comunitat científica a nivell global, perquè, entre molts altres, tant el Comité Internacional per al control de les Tècniques de Reproducció Assistida com l’Organització Mundial de la Salut (per les seues sigles en anglés, ICMART i WHO, respectivament) exclouen explícitament la inseminació artificial del terme “tècnica de reproducció assistida”. Com que la llei no ofereix cap definició del que considera com a tal, pel que fa a l’autoinseminació ens trobem davant d’un perfecte problema d’interpretació jurídica. Si en la tradició germànica els nounats eren arreplegats per aquests ocells en coves o pantans, és precisament en aquest fosc, movedís i fangós medi en què ens trobem. Un terreny que en Teoria del Dret es coneix com a “llacunes jurídiques”, ecosistema natural de juristes, on l’absència de regulació i el buit legal possibiliten una infinitat de lectures antagòniques sobre una mateixa qüestió. Aquesta situació podria resoldre’s excloent la pràctica de les inseminacions casolanes de l’àmbit d’aplicació de la llei, i admetent-ne la legalitat en aplicació del conegut com a principi de permissió: “el que no està prohibit està permés”.
.
Però en segon lloc, i encara més important, seria possible preguntar-se fins a quin punt la prohibició d’aquesta pràctica amb les corresponents sancions que això ocasionaria, podria suposar un excés normatiu i una ingerència injustificada en el que, en l’incipient marc dels drets reproductius, ha sigut batejat com a dret a procrear o, en paraules d’Itziar Alkorta Idiakez, com el “dret a prendre decisions sobre la pròpia procreació de forma lliure i consensuada entre els dos membres de la parella, sense ingerències externes i comptant amb la informació i els mitjans adequats per a la seua realització”. El Dret ha de regular-ho tot? És aquesta una reflexió que ha ocupat des de fa temps la discussió filosòfica entorn del fenomen jurídic, i que cobra especial importància pel que fa a les restriccions de l’esfera reproductiva.
El Dret ha de regular-ho tot? És aquesta una reflexió que ha ocupat des de fa temps la discussió filosòfica entorn del fenomen jurídic, i que cobra especial importància pel que fa a les restriccions de l’esfera reproductiva.
El nostre ordenament no recull de manera explícita aquest dret a la llibertat i l’autonomia reproductives. La seua gestació, encara que de manera una mica indefinida, ha tingut lloc fonamentalment en el si de l’ordenament jurídic internacional (la Declaració Universal de Drets Humans de 1958, la Convenció Europea de Drets Humans de 1950, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966, els textos resultants de les Conferències Mundials de l’ONU sobre població i sobre gènere, la Convenció de l’ONU sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona de 1979…). Com a exemple paradigmàtic, Bolívia és un dels pocs països que protegeix constitucionalment aquest tipus de drets. En l’àmbit europeu, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) n’ha vinculat sempre la presumpta vulneració amb el dret a la vida privada i familiar arreplegat en l’article 8 del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals (CEDH). En tot cas, sembla que hi ha consens tant en la seua consideració com a “dret negatiu”, del qual s’inferiria un deure de l’Estat de no interferència en la llibertat individual, com en aquells pilars que serveixen per a fonamentar-ne l’existència, ja siga com a dret incardinat dins del context internacional dels drets humans o com a dret fonamental constitucional implícit.
Justifica l’existència de certs riscos (entre d’altres, la possibilitat de transmissió d’alteracions genètiques i cromosòmiques a la descendència, la transmissió de malalties infeccioses o d’una altra naturalesa, l’embaràs múltiple, l’embaràs ectòpic, la infecció de l’aparell genital de la dona o la torsió ovàrica) la prohibició de la pràctica de les inseminacions casolanes? Al meu parer no. I això perquè tots i cada un dels riscos que s’hi associen són els mateixos inherents a qualsevol relació sexual o embaràs. En altres paraules, formen part dels riscos associats a la mateixa reproducció humana.
Ja ho va dir Freud. L’enigma sobre l’origen dels bebés és una de les preguntes més antigues i controvertides a què s’enfronta la humanitat en la seua infància, i enfront de la qual la faula de la cigonya ha servit com a remei pal·liatiu per a eludir la incomoditat que suposa per als pares parlar de sexe amb els seus fills. Serà considerada l’autoinseminació com un mètode de procreació alternatiu en el futur? Continuaran sent les cigonyes les encarregades de dulcificar aquest moment?
AUTOR
Enrique Abad Koefoed
Tercer Accèssit del Jurat al treball: “La inseminació artificial casolana a Espanya. Consideracions jurídiques i ètiques. ” Universitat Autònoma de Madrid. Tutor: Pablo De Lora Deltoro.
+INFO CERTAMEN ARQUÍMEDES
Web del certamen | Facebook
No comments yet.