Des de fa uns anys hem anat veient com apareixien les impressores 3D en el mercat, com anaven evolucionant permetent l’ús de diversos materials i com anava abaratint-se’n el cost. Però tenen utilitat científica? Què s’està fent amb aquesta tecnologia hui en dia? Vos convide a acompanyar-me a l’Hospital La Fe de València per a veure un exemple d’ús d’impressió 3D que ha suposat un gran avanç en traumatologia.
Des de 2016 l’Hospital La Fe de València junt amb la Universitat Politècnica de València treballen en la impressió 3D de peces de plàstic idèntiques als ossos dels pacients perquè els cirurgians puguen preparar-se millor per a fer operacions en aquests ossos. Han utilitzat aquesta tècnica directament en dues intervencions: una de cirurgia reconstructiva de maluc i una altra de cirurgia tumoral; a més, en l’última setmana s’han imprés tres peces més per a cirurgia reconstructiva de maluc, de mà i de peu. Voleu saber com ho fan? Ara ho descobrirem.
Per a crear el model 3D de la zona que s’intervindrà primer fan una tomografia computada al pacient, el que coneixem com a TAC, en l’Àrea Clínica d’Imatge Mèdica de l’Hospital La Fe. Les imatges d’aquest TAC li les envien a les empreses Valida Innovation i FabLab València, situades a la Universitat Politècnica de València, les quals les depuren amb un sistema informàtic per a obtenir un model molt precís i detallat que passaran a la impressora 3D perquè l’imprimisca.
La impressió es realitza en plàstic, i reprodueix amb una gran precisió l’os del pacient; aquesta rèplica de l’os s’entrega als cirurgians perquè puguen veure d’una manera real el que es trobaran en la intervenció i així poder planificar la cirurgia, elaborar línies de tall i aplicar-les directament sobre la peça. Açò permet fer reseccions amb una precisió mil·limètrica en un espai que és molt complicat de veure durant la intervenció, la qual cosa redueix molt el marge d’error, millora el percentatge d’èxit de la intervenció i la recuperació del pacient perquè, en planificar amb antelació com intervenir, aconsegueixen que la intervenció es faça en menys temps i d’una manera més neta. Els dos principals avantatges són els següents:
- Permet una visió espacial de la peça que es s’extirparà, per exemple en el cas de tumors ossis, i així es podran extraure les parts blanes i altres elements que en cirurgia dificulten la visió del defecte complet. Açò facilita la realització d’un abordatge més segur, més ràpid i molt més exacte, cosa que es tradueix en el fet que aquesta cirurgia tinga més probabilitat d’obtindre resultats satisfactoris per al pacient i que aquest es recupere millor.
- Permet planificar els implants protètics o els empelts necessaris abans de la intervenció. Com que es poden fer models a escala 1:1, és possible mesurar els caragols, les barres, les pròtesis i altres elements protètics i d’osteosíntesi abans de la cirurgia per a saber exactament què s’ha d’implantar.
Però la impressió 3D de models ossis també ajuda a l’hora de preparar i provar implants protètics, empelts ossis, osteotomies (realització de talls en un os per a canviar la seua posició, la grandària, corregir curvatures…) i altres tècniques prèvies a la cirurgia.
Però no sols en cirurgia tenim avantatges, també és molt útil com a recurs de formació. Un exemple d’aquest ús el trobem en la creació de models de pràctica artroscòpica. L’artroscòpia és una cirurgia de mínima invasió que permet observar l’interior de l’articulació i tractar-ne les lesions sense necessitat d’obrir-la. És una tècnica amb una corba d’aprenentatge que ha d’iniciar-se amb models ficticis que, gràcies a l’ús de models 3D que reprodueixen molt fidelment casos reals, permet entrenar els cirurgians. Un altre ús destacable és la producció d’ortesis personalitzades, que s’adapten millor al pacient i milloren la seua qualitat de vida.
Aquesta tècnica s’ha anat millorant i evolucionant amb l’ús. Amb els primers models d’impressores 3D utilitzades es van trobar dificultats a l’hora d’imprimir algunes estructures, ja que aquest tipus d’impressores van imprimint de baix cap amunt afegint capes de material, la qual cosa fa que en models corbs apareguen defectes a causa de la falta de punts de suport. Aquest aspecte s’ha millorat emprant impressores de doble extrusió, és a dir, impressores amb dos capçals que afigen capes, i això permet combinar diversos materials i imprimir estructures complexes sense que apareguen els defectes que apareixien en les primeres, que només tenien un extrusor.
Un altre aspecte molt positiu que cal tenir en compte en l’ús d’aquesta tècnica és el cost de la impressió, perquè el cost del material és relativament baix comparat amb els avantatges que comporta. On trobem el major cost és en la impressora 3D, però com que té un gran ús aquest cost s’amortitza, i a més, amb el pas del temps, la tècnica va millorant i cada vegada van apareixent millors models a preus més econòmics.
Com veieu, no hem hagut d’anar-nos-en molt lluny per a veure un exemple de com l’ús d’impressió 3D ha portat millores en el camp de la medicina. Hi ha grans investigadors innovant molt prop de nosaltres i val la pena descobrir-los.
No comments yet.