Apoyan a Conec

Superior

Arquímedes, Medicina

Virus de l’hepatitis A: l’amenaça fantasma del món desenvolupat


El virus de l’hepatitis A (VHA), com tots els virus, consisteix en un ens parasitari, el qual necessita infectar una cèl·lula hepàtica humana o de primat per a poder replicar el seu contingut genètic, i crear així còpies idèntiques del virus original que li permeten perdurar en el temps. És precisament per açò que sorgeix el gran debat que s’ha plantejat en biologia des del seu descobriment, ja que aquests ens només duen a terme funcions vitals quan entren en contacte amb una cèl·lula hoste (es relacionen amb el medi, es reprodueixen i moren); no obstant això, quan es troben lliures en la naturalesa actuen com a éssers inerts, ja que no disposen de la seua pròpia maquinària molecular per a dur a terme les funcions vitals. Per aquest motiu, es podria equipar un virus a un fantasma, és a dir, un ens invisible que es manifesta entre els éssers vius de manera perceptible, de tal manera que aquesta manifestació estaria associada a l’aparició de símptomes específics d’una malaltia.

Com el seu propi nom indica, el VHA és responsable de la malaltia de l’hepatitis A, una malaltia que afecta el fetge i que cursa amb símptomes com ara febra, malestar, pèrdua de l’apetit, diarrea, nàusees, molèsties abdominals, coloració fosca de l’orina i icterícia (coloració groguenca de la pell i de l’escleròtica ocular). Generalment, la gravetat i la mortalitat d’aquesta malaltia augmenta amb l’edat, però és molt baixa en xiquets, dels quals només el 10% dels infectats manifesten icterícia, mentre que en adults la xifra ascendeix fins al 70%.

El VHA, igual que molts altres virus, consisteix en una entitat molecular composta per una càpside proteica icosaèdrica de 27 a 32 nm. Aquesta estructura proteica li permet protegir el seu contingut genètic (una senzilla cadena d’ARN d’uns 7500 nucleòtids de longitud) de les condicions adverses a què es pot veure exposat en el medi ambient i interactuar amb aquest.

Estructura del Virus de la Hepatitis A

Aquest fantasma patogen, junt amb els norovirus (una altra família de virus, amb característiques moleculars molt similars a les del VHA) constitueix la principal causa d’infeccions víriques associades al consum d’aigua o aliments. El VHA presenta una transmissió fecal-oral, i pot transmetre’s pel contacte persona a persona o a través del consum d’aigua o aliments contaminats (generalment per una exposició a aigua contaminada). Una vegada que el virus és ingerit per l’ésser humà, passa al torrent sanguini a través de l’epiteli de l’intestí, per a arribar finalment al fetge, on interactua amb els hepatòcits per a introduir-s’hi, replicar-se a partir de la maquinària molecular del seu nou hoste i finalment alliberar les noves còpies víriques a través dels excrements.

La infecció pel VHA varia en funció de la zona geogràfica, generalment les condicions de sanejament i les deficients pràctiques d’higiene pròpies dels països menys desenvolupats provoquen que la majoria dels xiquets patisquen infecció pel VHA abans dels 10 anys. No obstant això, aquests no manifesten els símptomes de la malaltia, permetent així la immunització natural al virus en estat adult, cosa que explica, d’una banda, les baixes taxes de morbiditat en aquests països i, d’una altra, les altes taxes d’infecció en adults que es produeixen als països desenvolupats (els quals no estan immunitzats).

Rang estimat de susceptibilitat al VHA en adults. Les regions més fosques indiquen un major risc d’infecció en adults.

Els últims anys, s’estan registrant una major quantitat de brots d’hepatitis A als països desenvolupats, com per exemple el recent brot d’hepatitis A que va tenir lloc a les Illes Canàries. Com a conseqüència, s’evidencia l’amenaça fantasma que suposa el VHA per a tots els països desenvolupats, i és per això que resulta necessari prendre mesures de prevenció que eviten el contagi d’aquest virus.

El mètode més utilitzat per a poder detectar la infectivitat vírica es basa en l’anàlisi per cultius cel·lulars; no obstant això, es tracta d’una tècnica laboriosa, amb un alt cost de temps i econòmic. Com a conseqüència, és necessari l’ús d’altres tècniques estandarditzades, com la reacció en cadena de la polimerasa a temps real (qPCR), que és la que més sensibilitat i especificitat ofereix, ja que detecta àcids nucleics lliures en una mostra, a partir de la seua amplificació.

El nostre grup d’investigació, liderat per la doctora Gloria Sánchez, pertanyent a l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (València), està duent a terme la implementació d’un tractament previ a la RT-qPCR que permeta únicament la detecció i quantificació de virus infecciosos, és a dir, aquells que no presenten la càpside danyada. Per a fer açò, vam decidir valorar diversos reactius de viabilitat que ens permeteren detectar únicament el VHA infecciós, com el PMA, PMAxx i l’EMA, els quals consisteixen en reactius amb un grup azida fotoinduïble, que permet la unió covalent a àcids nucleics lliures després d’una exposició a la llum.

Mecanisme d’acció del PMA. A.- Interacció molecular entre el PMA i l’ARN víric (genoma negre). B.- Corbes de la RT-qPCR amb la presència o absència del PMA en virus infecciosos (blau) i inactivats tèrmicament (roig).

Finalment, després de la comparació dels resultats obtinguts en analitzar el VHA inactivat per calor en diverses matrius alimentàries, es va arribar a la conclusió que la incorporació del reactiu PMAxx en acció combinada amb Triton X-100 al 0,5% com a pretractament a la RT-qPCR, seria el més eficaç de tots, ja que aconseguiria eliminar d’un a quatre ordres logarítmics el senyal de RT-qPCR per al VHA inactivat.

En l’actualitat, la normativa de qualitat vigent no obliga a fer anàlisis del VHA o altres virus associats al consum d’aigua o aliments contaminats. Amb tot, els últims brots d’hepatitis A i de gastroenteritis associats a infeccions víriques evidencien l’amenaça que suposa per al nostre país i la resta de països desenvolupats. És per això que el Laboratori General d’Anàlisi, Materials i Servicis (GAMASER) a València està duent a terme un projecte d’investigació i desenvolupament que permeta realitzar una detecció rutinària i eficaç de virus gastrointestinals infecciosos en tot tipus d’aigües.



AUTOR

Joaquín Piqueras Delicado
Joaquín Piqueras Delicado ha sido finalista del XV certamen Arquímedes por su trabajo de tesis de máster “Optimización del método de qPCR de viabilidad para la detección de virus infecciosos de la hepatitis A “ dentro del Máster en Investigación en Biología Molecular, Celular y Genética de la Universidad de Valencia. Este trabajo se realizó en el IATA bajo la supervisión de la Dra. Gloria Sánchez y de Walter Randazzo.

+INFO CERTAMEN ARQUÍMEDES

Web del certamen | Facebook


, , , ,

No comments yet.

Leave a Reply

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.