Pilar Aznar: «La sostenibilitat és incompatible amb el creixement econòmic il·limitat»

MARIA JOSEP PICÓ – Pilar Aznar és catedràtica de Teoría de la Educación en la Universitat de València i fa uns mesos va estar designada delegada del Rector per a la coordnació de l’educació i la sensibilització per a la sostenibilitat. Disposa d’una extensa trajectòria en investigació i pràctica de l’educació ambiental i també ha estat fundadora de l’Estructura de Recerca Interdisciplinar en Sostenibilitat d’aquesta institució acadèmica.

Pregunta: La sostenibilitat és un concepte molt ampli, quina definició prefereix?
Resposta: Aquella que considera la sostenibilitat com la recerca de la qualitat ambiental, la justícia social i una economia equilibrada i viable a llarg termini.

P: Com pot ajudar la a assolir un model econòmic més just?
R: Ha d’esdevindre una eina per a combatre la crisi. Tanmateix, és necessari un canvi de pensament en el paradigma actual, en les accions i decisions tant polítiques com econòmiques i, de moment, malgrat la situació on estem a nivell local i mundial, no s’està produint cap modificació de perspectiva. I ho acabem de veure, per exemple, a les conclusions de la cimera de canvi climàtic a Durban. Hi ha que canviar de termes i plantejar un altre escenari perquè el creixement econòmic ilimitat, com ara està plantejat, no és sostenible ni té futur.

P: Els dos segells d’exel·lència internacional aconseguits per la Universitat de València, VLC/Campus i Hàbitat 5U, tenen com a prioritat la sostenibilitat, juntament amb la salut, les noves tecnologies de la informació o l’economia justa. A més, el passat septembre es va aprovar el Campus Sostenible. A què respon aquesta sensibilitat?
R: L’aposta mostra l’interès real de l’actual equip rectoral per aportar solucions efectives a grans problemes actuals tant de la universitat com de la societat amb una perspectiva innovadora i molt adient. Alhora, aquesta iniciativa està en la línia de l’Estratègia Universitat 2015 promoguda pel Ministeri d’Educació, la qual recull que la tercera missió de les universitats ha de ser la seua responsabilitat social i en sostenibilitat.

P: Formació i investigació és un tàndem imprescindible en matèria sostenible. I un dels reptes del Campus Sostenible és incorporar aquesta matèria als estudis de tots graus…
R: Sí, de manera transversal, hem preparat quatre modalitats d’una assignatura sobre sostenibilitat, amb continguts comuns i altres més específics, adaptats als diversos estudis de grau com ara els científico-tècnics; les humanitats, l’educació i les arts; les ciències de la salut i les ciències jurídiques, socials i econòmiques. La iniciativa pendent d’aprovació pel Consell de Govern, però l’objectiu de transmetre els valors sostenibles coincideix amb les prioritats de la Universitat. Paralel·lament també estem impulsant un Màster en estudis de Sostenibilitat amb dos itineraris, de dret i economia i d’humanitats i educació. De fet, treballem en la Comissió sectorial de qualitat ambiental, desenvolupament sostenible i prevenció de riscos de la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles (CRUE), des d’on s’avança per a introduir la sostenibilitat en la docència.

P: Com a investigadora també ha participat en la constitució de l’Estructura de Recerca Interdisciplinar (ERI) en Sostenibilitat de la Universitat de València. Per què van crear-la?
R: Es va aconseguir fa un any, impulsada por Ernest Garcia –ara és dirigida pel professor Ignasi Lerma- i la seua necessitat era evident. Hi havíem diferents grups treballant en aquesta matèria des de diverses perspectives, per la qual cosa resultava molt eficient col·laborar de manera més estreta. L’ERI ens ha facilitat la interconnexió d’investigadors de diverses àrees disciplinars, sociologia, ciències, educació, etc,

P: Però Campus Sostenible és molt més que docència i recerca.
R: Efectivament, el repte abarca també la gestió, la participació i les relacions amb la societat. És una estratègia global amb volutant d’arribar als mateixos fonaments de la Universitat perquè no sols volem sensibilitzar i formar la comunitat universitària en sostenibiltiat, sinó també aconseguir arribar a l’administració, optimitzar la gestió, la minimització de residus, l’estalvi energètic, la prevenció de riscos, etc. I, alhora, arribar a la societat, a través de diverses iniciatives com ara el desenvolupament del voluntariat, la mobilitat sostenible, el comerç just o la participació ciutadana en fòrums socioambientals.

© 2011 Conec. Tots els drets reservats.