«Des de 1985 la legislació espanyola d’estrangeria és la d’un estat d’excepció»

«La immigració, com a procés social i jurídic, continua desafiant els drets humans. Les persones porten els seus drets en una motxilla, que han de deixar o no en cada frontera, ja que en entrar en un altre país només tenen els drets que decidix l’estat en qüestió. La universalitat trenca el concepte de “ciutadania”, i s’ha de continuar donant respostes sòlides en este àmbit». Analitzar i conscienciar sobre l’erosió de l’estat social com a resultat de l’actual crisi sistèmica és part dels objectius que perseguix el projecte dirigit per María José Añón  (València, 1959), catedràtica de Filosofia del Dret i secretària general de la Universitat de València, projecte integrat per investigadors de l’Institut de Drets Humans de la UV que formen l’equip que s’inclou en els grups d’excel·lència Prometeu de la Generalitat Valenciana.

Pregunta. El seu primer projecte Prometeu de 2009 abordava les polítiques públiques sobre immigració i integració. El seu projecte vigent ha passat a tractar la justícia social, l’exigibilitat dels drets i la integració. A què es deu este canvi d’enfocament?
Resposta. El projecte Prometeu, en la seua primera fase, es va centrar en el fenomen migratori i en els processos d’integració. Per al grup d’investigació això tenia una atenció prioritària. No obstant això, l’actual situació de crisi sistèmica i l’erosió dels drets que l’ha acompanyada i, en certa manera, justificada, la constatació que la desarticulació dels drets està generant més exclusió social exigia una perspectiva més àmplia, que aborda la qüestió de l’accés i exercici dels drets dels grups en situació de més precarietat i vulnerabilitat, entre els quals s’inclouen les persones immigrants.

P. El marc de referència de la seua investigació són els estàndards internacionals de drets humans. Com han evolucionat?
R. En estos últims vint anys els sistemes normatius internacionals dels drets humans s’han fet més complexos i més amplis o de més abast. Constituïxen sistemes jurídics multinivell, les ordenacions dels quals no són clares i poden plantejar disfuncions o contradiccions que afecten la regulació estatal: el nivell internacional universal del sistema de drets humans de les Nacions Unides; el del Consell d’Europa, que disposa dels tribunals europeus de Drets Humans, o la Carta de Drets Fonamentals i el Tribunal de Justícia en l’espai de la Unió Europea. El nostre enfocament pretén aprofitar els grans avanços en l’àmbit internacional universal o regional europeu, extraient-ne la teoria, l’argumentació i la interpretació més protectora i garantista dels drets humans, per a elaborar respostes jurídiques adequades, desenrotllar criteris interpretatius en matèria de garanties dels drets socials que plantegen més dificultats d’accés a la justícia, i que en l’àmbit estatal s’han erosionat com a resultat de la crisi.

«El dret, a part de servir per a reparar les injustícies, crea identitat»

P. El seu projecte compta amb un equip interdisciplinari de juristes de l’Institut de Drets Humans, nascut del grup d’estudis sobre ciutadania, immigració i minories, format pel professor Javier de Lucas fa 22 anys. Llavors sorprenia que els estudis sobre immigració traspassaren la sociologia i l’antropologia, però hui és una àrea transversal.
R. L’enfocament propi dels processos migratoris, com ocorre també en el de gènere, ha sigut vist amb reticències durant molt de temps per bona part dels cultivadors de totes les branques del dret. Un aspecte fonamental per a assumir estes perspectives implica prendre consciència que el dret crea identitat. El dret, a part de servir per a reparar les injustícies i construir institucions per a superar-les, també crea identitat amb categories com ara “estranger”, “home” o “dona”, amb les quals es classifiquen els sers humans i de les quals es deriva la titularitat, les formes i les conseqüències de l’exercici dels drets. Quan pren consciència d’eixa capacitat, des del dret es poden “desconstruir” estes categories i regular-les d’una altra forma. Es tracta d’un procés molt interessant, i molt llarg.

P. Els drets no són compartiments aïllats, raó per la qual el seu enfocament combina la teoria unitària.
R. L’erosió dels drets socials afecta de ple la justícia social, la seguretat i la participació ciutadana. El projecte partix d’una teoria crítica de la justícia (N. Fraser), i situa l’origen de les injustícies socials i l’erosió dels drets en tres fonts: la falta de recursos materials i la redistribució d’estos; la falta de reconeixement de la identitat, no com a element cultural d’ornament, sinó com a factor d’injustícia social; i la falta de participació, l’absència de veu, la impossibilitat de ser escoltat socialment. Quan açò ocorre no s’estan protegint els drets a la llibertat ni a la seguretat de les persones per a garantir la seua participació en condicions d’igualtat, i queda totalment relegada perquè la nostra societat no dóna veu a les persones ni als grups institucionalment. Per tant, les respostes que construïm han de resoldre i respondre a eixes tres fonts d’injustícia.

P. El retrocés en uns drets implica el retrocés de l’estat de dret.
R. El professorJavier de Lucas  ho assenyala sempre, amb tota la raó: si per a les persones no nacionals s’establixen unes normes jurídiques pròpies d’un estat d’excepció, en compte d’un estat de dret, que limiten constantment els seus drets amb arguments que no passarien el test dels drets humans. Esta situació no sols afecta estes persones, sinó a tota la societat. La mirada del sistema juridicopolític mateix sobre este grup de persones repercutix en la forma de veure els drets dels altres. Encara que es crega el contrari, no és cert que s’establisca eixe estat d’excepció per reconéixer l’estat de dret. Les normes que trenquen els principis de l’estat de dret afecten tot l’entramat institucional i el conjunt dels drets de tot tipus.

«La modificació de la llei de seguretat ciutadana comporta la restricció de diversos drets».

P. Una pretensió de la seua investigació és constituir un espai d’assistència jurídica en l’Institut de Drets Humans.
R. La metodologia del projecte busca combinar la clínica jurídica i el litigi estratègic. A diferència del litigi privat, el litigi estratègic planteja protegir un problema d’interés general o públic, desenrotllant un grup de treball que, a partir de paràmetres jurídics internacionals i estatals, tracta d’articular una argumentació per a traslladar-la a l’Administració, a un tribunal o a unes altres instàncies, de manera que el cas canvie la norma o la seua interpretació per a derivar en més protecció. Per a realitzar-lo és fonamental el vincle amb la clínica jurídica, un àmbit on es vincula la formació de l’estudiant amb la investigació, que permet actuar de distintes formes. Un exemple seria l’elaboració d’informes davant del Tribunal Europeu de Dret Humans, a través de la figura de l’amicus curiae. El nostre compromís és la formació humans i l’assessorament en drets, amb el valor afegit d’augmentar la consciència del que significa tindre drets i les seues conseqüències.

P. Són hereus de Ferrajoli, de la línia del dret com a protector del més dèbil?
R. Més que hereus, coincidim amb Ferrajoli a assumir tota una línia de pensament que prové dels clàssics. No obstant això, no s’ha d’oblidar que esta perspectiva conviu, també des del pensament grec, amb una forma molt diferent de concebre el dret, els que sostenen que el dret és la llei de qui té poder i la imposa. La nostra concepció defén el dret per a protegir el més dèbil o qui es troba en pitjor situació. Les dos visions es travessen en un mateix sistema jurídic. Si es treballa en l’àmbit dels drets humans i fonamentals, s’espera del dret i dels drets que siguen capaços de maximitzar l’autonomia de les persones i minimitzar l’impacte del poder sobre les seues vides, sense perdre de vista que els drets han sigut el producte de lluites d’intensitat distinta i poden perdre’s amb facilitat quan hi deixem de lluitar.

P. Un dels punts que s’han d’analitzar en la seua investigació serà l’aprovació de la nova llei de seguretat ciutadana, que inclou la reforma de la llei d’estrangeria. Com l’acullen?
R. Una de les línies del projecte aborda la col·lisió entre el desplegament normatiu en matèria de seguretat i com este afecta la llibertat i la justícia. Des de fa uns anys estem en un procés que afecta negativament tots els drets. La modificació de la legislació sobre la seguretat ciutadana comporta la restricció de diversos drets. Comptem amb un grup d’especialistes que està treballant en este aspecte. S’han presentat informes contraris a la llei durant el seu curs d’aprovació. Si per a aconseguir la seguretat el legislador està disposat a retallar llibertats bàsiques o quan diversos drets entren en conflicte preval la seguretat; s’hauria de començar per definir què entén la nova legislació per “seguretat”, respecte a qui i en quines condicions.

«Les devolucions en calent són absolutament contràries a l’estàndard internacional de drets humans»

P. En el cas de les denominades “devolucions en calent”, com definiria la situació de la política espanyola en matèria migratòria?
R. Les devolucions en calent són absolutament contràries a l’estàndard internacional de drets humans que regula els drets dels migrants, i també són contràries a les normes europees. És una pràctica il·legal que ha passat a tindre una cobertura normativa que pretén donar-li l’aparença de dret. S’han d’analitzar totes les possibilitats en el cas que açò prospere en la llei, amb vista a qüestionar-ne la constitucionalitat, no sols per ser contrària als drets fonamentals de la nostra Constitució sinó també perquè vulnera els tractats de drets humans firmats per Espanya. Des de 1985 la legislació espanyola d’estrangeria, amb distints graus i accents, sempre ha constituït un estat d’excepció que, en compte de reconéixer, ha limitat els drets fonamentals a les persones que no tenien la nacionalitat espanyola o alguna de les 27 nacionalitats de la UE.

P. ACNUR apuntava recentment que el caràcter dels fluxos migratoris cap a Espanya havia canviat en els últims anys, motivat cada vegada més per la petició d’asil. L’asil és una assignatura pendent en el nostre estat?
R. No sols a Espanya. La institució de l’asil i el refugi a Europa està en retrocés absolut. La major part de les persones que arriben a les costes italianes, espanyoles o gregues sol·liciten asil i refugi perquè procedixen de països en guerra, fugen del risc de perdre la vida per raons polítiques o religioses. Encara que es troben en eixa situació, la UE els tracta com a immigrants, no els reconeix l’estatut de refugiat o asilat. Europa va tindre durant les dècades dels 50 i els 70 molts programes d’asil i refugi, i disposa de normes que els regulen, però hui la seua política els nega el “títol” de refugiats i asilats i rebutja absoluutament els seus drets, encara que hi haja indicis i proves suficients del fet que fugen perseguits per raons definitòries del refugi i l’asil, i d’ací la denegació estadísticament desproporcionada de sol·licituds. És un mur contra el qual els drets humans s’estavellen.