Què és un quàsar?
Alberto Fernández Soto
Moltes galàxies (per exemple, la nostra) tenen al centre un forat negre amb una massa milions de vegades major que la del Sol. Encara que parega perillós, el forat negre no representa cap perill. De fet, col·labora per a mantindre l’orde en el moviment de les estreles i el gas al voltant del centre de la galàxia. Però el material que està verdaderament prop del forat negre, a vegades acaba caient cap a ell i forma un disc de material al seu voltant. A causa de la seua ràpida rotació, es calfa a milions de graus i emet enormes quantitats de llum en tot l’espectre, des d’ones de ràdio fins a llum visible, rajos X i rajos gamma. A més, de vegades, fragments del disc s’arranquen, cauen al centre i provoquen brots sobtats i impredicibles d’energia. Estes manifestacions són tan lluminoses que superen la brillantor de tota la galàxia en què ocorren. Al veure-les en la distància, detectem objectes al cel que emeten enormes quantitats d’energia, de manera variable i impredicible, en totes les freqüències que observem, i d’una grandària tan xicoteta que ens pareix puntual. És el que denominem un quàsar −de l’acrònim anglés quasi stellar radio source−, ja que els primers que es van veure eren potents fonts de ràdio, i tan xicotets que es confonien amb estreles.
Com es formen els planetes?
Alberto Fernández Soto
Segons els models que coneixem, les estreles es formen a partir de grans masses de gas en rotació. La major part del material cau cap al centre i dóna lloc a l’estrela. Però una altra part del material, a causa de la rotació, es va depositant en un disc que rodeja l’estrela, en una estructura semblant als anells de Saturn, encara que més gran i més difusa. El material del disc, majoritàriament gel i pols, es concentra a poc a poc, al seu torn, en xicotets glòbuls sòlids que atrauen més i més matèria a mesura que s’engrandixen. Estos xicotets trossos de pedra (denominats planetesimals) s’unixen lentament, a través d’innumerables col·lisions a baixa velocitat, per a donar lloc a objectes més i més grans. A més, la llum i la calor de l’estrela central evaporen a poc a poc les restes de gas i pols i deixen els planetesimals com a única resta del núvol original i del disc posterior. Amb el temps, els planetesimals continuaran unint-se i produiran una sèrie de planetes que giren aproximadament en el mateix pla equatorial al voltant de l’estrela central.
© 2013 Conec. Tots els drets reservats.
No comments yet.