Els disruptors endocrins, presents en milers de productes, sospitosos de l’augment de casos de càncer i de la pobra qualitat del semen a Europa.
¿Està augmentant el nombre de casos de càncer a Europa perquè els europeus viuen més, com se sol dir, o té a veure amb l’ambient químic en què viuen? ¿Influïx este ambient en l’epidèmia de càncer de mama a països, com Espanya, del sud i de l’est del continent? ¿I en el deteriorament de la qualitat del semen entre els jóvens? Hi ha molts indicis que indiquen que és així. De les investigacions realitzades se n’extrauen dades molt preocupants que indiquen que alguns compostos químics utilitzats massivament per la indústria influïxen en l’augment dels casos de càncer de mama, de tiroide, de testicles i d’ovaris, a més de provocar problemes de desenrotllament cerebral, d’obesitat i de diabetis tipus 2. És el que assenyalen 89 especialistes en salut pública de diversos països en un manifest entregat a la Comissió Europea.
Els compostos a què es referixen estos prestigiosos especialistes, dels quals set són espanyols, es denominen disruptors (o pertorbadors) endocrins perquè s’ha comprovat que interferixen amb les hormones en el cos humà. El manifest, anomenat Declaració de Berlaymont,, s’ha entregat al vicepresident i als comissaris de Salut i de Ciència de la Comissió Europea, i en ell es demana que s’identifiquen i que es controle l’exposició de la població a estos compostos perjudicials, com ara els ftalats i el bisfenol-A. Són ingredients de milers de productes, com per exemple molts tipus de plàstics, cosmètics, medicaments, biocides, pesticides i retardants del foc. Preocupa especialment l’exposició de mares gestants i bebés a estos productes que ens rodegen.
“En alguns casos -el bisfenol-A n’és un exemple- hi ha suficients proves científiques i s’hauria d’aplicar el principi de precaució”, opina Ángel Nadal, de la Universitat Miguel Hernández, firmant de la declaració.
Els científics recorden que hi ha mètodes de laboratori des de fa anys per a fer les proves pertinents, però que no s’han traslladat a l’àmbit pràctic internacional, i assenyalen els interessos econòmics com els culpables de la inacció política. També recorden que fan falta més investigacions per a establir si hi ha de veritat un llindar d’exposició per al risc d’efectes perjudicials i per a saber com actuen els disruptors endocrins en combinació amb uns altres productes químics. El discurs oficial actual és que són segurs en xicotetes dosis.
La declaració de Berlaymont s’afig a una altra del Collegium Ramazzini firmada per 180 experts, a un informe de l’Organització Mundial de la Salut i del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient i a un altre de l’Agència Europea de Medi Ambient i el Centre Comú d’Investigació de la Comissió Europea, que identifiquen els disruptors endocrins com a amenaça per a la salut, i a una campanya massiva a França per a accelerar la presa de decisions per a regular estos productes. «Necessitem urgentment més investigacions per a obtindre un quadro més complet de les repercussions sanitàries i ambientals dels pertorbadors endocrins”, ha dit l’espanyola María Neira, directora del Departament de Protecció del Medi Humà de l’OMS.
© 2013 Conec. Tots els drets reservats.
No comments yet.