Els antics egipcis i els siderits

Abans inclús que un faraó dominara la vall del Nil, en una època en què l’ús del coure encara era rudimentari, trobem a Egipte, sorprenentment, xicotets objectes realitzats en ferro. D’on procedia este ferro anterior a l’edat del ferro?

Meteorit siderit Nan Dan, procedent de Xina.

En anàlisis realitzades sobre grans de ferro del període predinàstic egipci procedents del jaciment de Gerzah, es va detectar una composició del 92.5 % de ferro i 7.5 % de níquel. L’alt percentatge de níquel és molt semblant al dels meteorits fèrrics (siderits) procedents de l’espai exterior, que solen contindre entre un 5 i un 26 % del dit element. En el ferro tel·lúric o terrestre, no obstant això, excepte en vetes molt específiques, l’usual és no trobar alts nivells de níquel, per la qual cosa diferenciar el ferro tel·lúric del meteòric és senzill.

Bòlid de les Gemínides, fotografiat per Wally Pacholka des del desert de Mojave.

En l’antic Egipte, el ferro meteòric era conegut com bia-en-pet ‘ferro del cel’, un nom fascinant, perquè probablement implica haver observat l’entrada d’un meteor en l’atmosfera i la recol·lecció d’un o més dels seus fragments després de l’impacte.

Evidentment, l’observació de la caiguda de meteorits és un fet del tot inusual, encara que al llarg de l’any se’n produïxen molts casos en tot el planeta. Així, es calcula que la taxa d’impacte de meteorits de més de 10 grams de pes per any és de u per cada 2.590 km², i meteorits de més d’un metre de diàmetre es calcula que tenen una taxa d’impacte en el planeta de u per any. No obstant això, la indubtable utilització del ferro meteòric per part d’egipcis o altres pobles fa igualment evident que la localització d’espècimens de siderits no havia de ser tan estranya com l’observació de la seua caiguda.

Cràter en el llac Chebarkul (Urals) on va impactar, el passat 15 de febrer, un meteorit.

En els Textos de les piràmides hi ha uns quants passatges que ens informen de la creença que els ossos del faraó difunt, en l’àmbit celeste, eren de ferro (meteòric). Així, en PT 2051 es diu: “els ossos del rei són de ferro i els membres del rei són les estreles imperibles”.

A més, tal com s’indica en els Textos de les piràmides, en la importantíssima cerimònia funerària de l’obertura de la boca, es feia utilització d’instruments en forma d’aixa, caracteritzats per estar fabricats en el seu extrem amb ferro meteòric. En PT 13 es diu: “Jo òbric la teua boca per a tu amb l’aixa d’Upuaut, amb l’aixa de ferro que obri la boca dels déus”. L’aixa d’Upuaut apareix representada en el planisferi de Dendera, més de 2.200 anys posterior a este text.

Els egipcis, que utilitzaven per a esta cerimònia els netjerti, dos aixes, també veien en el cel, en les nostres Óssa Major i Menor, la forma dels dits instruments. Tal era la seua importància que els dos orificis del serdab del faraó Netjerkhet a Saqqara estan orientats (per a la seua època) precisament cap a les estreles Dubhe i Kochab, que representaven la punta de ferro meteòric de l’instrument en forma d’aixa.

Cerimònia de l’obertura de la boca, en la tomba de Tutankhamon. La fletxa indica la peça de ferro meteòric lligada en l’extrem de l’aixa.

En una altra sentència de els Textos de les piràmides (PT 13-14) es diu: “Horus ha obert la boca del rei (…) amb el ferro que ix de Seth, amb l’aixa de ferro que obri la boca dels déus”. Seth, recordem, està representat en el cel egipci per mitjà de la constel·lació de Meskhetiu, perquè la pota de bou (una altra forma de reconéixer l’Óssa Major en l’astronomia egípcia) és seua. No és casualitat el comentari de Plutarc en D’Iside et Osiride: “També anomenen (els egipcis) la pedra imant Os d’Horus, mentres que el ferro rep el nom d’Os de Tifó (versió grega de Seth), com afirma Manethó”.

Upuaut sobre una aixada, en el planisferi de Dendera.

A través dels dos orificis del seu serdab, el faraó Netjerkhet podia observar Kochab i Dubhe, que representaven en el cel les peces de ferro meteòric unides als extrems de les aixes emprades en el ritual de l’obertura de la boca.

L’interessant, en tot cas, és comprovar com en la mitologia egípcia més antiga el ferro era vinculat a l’àmbit celeste de la mateixa manera que en el terme bia-en-pet (ferro del cel) quedava reconeguda la procedència extraterrestre d’este material.

© 2013 Conec. Tots els drets reservats.