Totes les primaveres, els tornados són notícia als EUA. El conegut com a “carreró (o corredor) dels tornados” (Tornado Alley) és el punt de la Terra on té lloc un nombre més gran de tornados a l’any, ja que és justament allí, en les Grans Planes, on es donen els ingredients adequats per al creixement de les grans i poderoses tempestats que a vegades –no sempre– generen eixos perillosos i destructius huracans.
Carreró dels tornados i masses d’aire que hi confluïxen a la primavera, i provoquen la situació propícia per a la formació de tornados.
El dilluns 20 de maig de 2013 va ser un d’eixos dies en què les prediccions meteorològiques apuntaven a la possible formació de tornados en “el carreró”. En poc més de dos hores van créixer de manera explosiva diverses supercèl·lules sobre una zona d’elevadíssima inestabilitat atmosfèrica que arreplegava de ple l’estat d’Oklahoma. A partir d’eixe moment, els meteoròlegs locals i els “caçatornados” van dur a terme un exhaustiu seguiment de l’evolució atmosfèrica. Una de les seues principals ferramentes va ser les imatges de radar Doppler,, que permeten identificar en temps quasi real l’estructura en forma de coma que delata la formació del tornado i seguir la seua evolució.
Animació de radar Doppler on s’aprecia l’evolució del tornado d’Oklahoma del 20 de maig de 2013.
Aquell dia van funcionar els protocols d’actuació que es posen en marxa en estos casos als EUA, i amb uns quinze minuts d’antelació s’emetien els pertinents avisos a la població dels comtats pels quals previsiblement discorreria el tornado. Això va permetre a moltes de les persones que vivien en eixa “zona zero”, resguardar-se davall terra en els refugis antitornados que tenen en les seues cases, minimitzant el nombre final de víctimes. El que ningú no va poder arribar a predir, ni tan sols en els moments previs als quals el tornado es va formar i va iniciar el seu recorregut, va ser la magnitud final que va arribar a tindre, i que el van convertir en un “monstre” d’un poder destructiu que costa de concebre. Algunes informacions han apuntat que va arribar a alliberar una energia equivalent a 8 vegades la de la bomba atòmica de Hiroshima.
El que ningú no va poder arribar a predir, ni tan sols en els moments previs als quals el tornado es va formar i va iniciar el seu recorregut, va ser la magnitud final que va arribar a tindre
El suburbi de Moore, situat al sud d’Oklahoma City va ser el que va patir les pitjors conseqüències del pas del tornado, i el que va quedar devastat en gran part. El tornado va arribar a la categoria EF5 –la màxima que establix la classificació de Fujita millorada– en un tram del seu recorregut. En un poc menys d’una hora va recórrer una distància d’uns 30 quilòmetres, convertint en runes tot el que es va trobar al seu pas. La seua amplària va arribar a superar els 3 quilòmetres –unes dimensions anormalment grans– i van arribar a mesurar-se vents sostinguts de 210 milles per hora (338 km/h), estimant-se, a partir de les dades del radar Doppler, una ratxa màxima de 270 milles per hora (uns 486 km/h).
Seqüència d’imatges del canal IR del satèl·lit meteorològic GOES captades el 20 de maig de 2013, on s’aprecia el creixement explosiu de les supercèl·lules tempestuoses d’Oklahoma. D’una d’estes es va despenjar el tornado de Moore.
En mitat del caos i la destrucció provocada pel pas del tornado, les primeres informacions van elevar fins a prop d’un centenar el nombre de persones mortes, encara que finalment es va reduir a 24. Desgraciadament, algunes d’elles van ser xiquets, ja que a l’hora en què van ocórrer els fets encara hi havia classe a les escoles, i algunes escoles van ser colpejades de ple pel tornado. A pesar de tan mala notícia, este tornado no es troba, ni de bon tros, entre els més mortífers ocorreguts als EUA des que hi ha registres meteorològics. El que més víctimes mortals va causar va ser el tristament famós “Tornado dels 3 estats”, ocorregut el 18 de març de 1925, amb 695 persones mortes, seguit pel “Natchez Tornado”, del 6 de maig de 1840 (317 morts) i el “tornado de Sant Louis”, ocorregut el 27 de maig de 1896 (216 morts). Molt més pròxim en el temps està el tornado de Joplin (Missouri) del 22 de maig de 2011, que es va emportar per davant la vida de 158 persones.
Fotografies aèries d’una zona residencial de Moore (Oklahoma) abans (dalt) i després (baix) del pas del tornado.
A pesar de les limitacions que encara en el món tecnològic actual té la predicció de tornados i la seua evolució a molt curt termini, si no existira un sistema d’avisos a la població com el que es va posar en marxa el 20 de maig de 2013 a Oklahoma, el nombre de difunts hauria sigut molt més gran i, segurament, el tornado de Moore hauria entrat en el top 5 dels més mortífers de la història.
Xiqueta rodejada per les runes generades al pas del tornado de Moore.
© 2013 Conec. Tots els drets reservats.
No comments yet.