JOSÉ LULL – El que fa especial un obelisc egipci és que està tallat en un sol bloc de pedra, és monolític. Aquesta és la proesa: tallar-lo en una peça, desplaçar-lo des de la pedrera al seu destí (moltes vegades a centenars de quilòmetres) i ubicar-lo, en vertical, exactament sobre el pedestal al lloc assenyalat. Això no seria un gran problema si pensàrem en obeliscos d’escassa longitud, però sí que ho és quan parlem dels obeliscos colossals a què tenien afició els egipcis.
El obelisco inacabado de Asuán
El més gran que es coneix està encara inacabat en una pedrera de granit a Assuan, al sud d’Egipte. Fa gairebé 43 metres de longitud i s’estima que té un pes de 1260 tones. Si no arriba a ser per una fissura que va aparèixer a la roca, els egipcis no l’haurien abandonat; l’haurien portat a Karnak, 220 km més al nord.
De la reina-faraona Hatšepsut (s. xiv aC) encara queda en peu, a Karnak, un obelisc de gairebé 30 metres d’altura i 350 tones. Però aquest no és més que un dels molts (majoritàriament fets per parells) que hi havia al temple d’Amon a Karnak.
Obeliscos de Tutmosis I y Hatshepsut en Karnak
Detalle del obelisco de Tutmosis I en Karnak
Un altre, de Tuthmosis iv, portat a Roma al segle iv, mesura 32 metres i pesa 450 tones. I una inscripció de l’Inspector de tots els treballs de Karnak, Djehuty, ens diu que en època d’Hatšepsut va supervisar l’execució de dos obeliscos, completament xapats d’electre, de 108 colzes d’altura, és a dir, 56 metres. Una obra absolutament descomunal.
Ara sí que podem sorprendre’ns. Com eren capaços de fer tot això? Un text d’Hatšepsut ens diu que li va costar set mesos tallar un parell d’obeliscos (de 30 metres) a les pedreres d’Assuan, i un relleu al seu temple funerari ens mostra com, per transportar-los, va fer ús d’una gran barcassa, empentejada per 27 remolcadors i 3 naus guia, en una operació en què van intervenir amb seguretat més de mil marins. Un altre text, de l’arquitecte Ineni, ens diu que va construir una barca de 60 metres d’eslora i 20 de mànega per a transportar dos obeliscos de Tuthmosis I, dels quals ha quedat en peu, a Karnak, un de 20 metres d’altura.
Colocación del obelisco
Els egipcis aprofitaven el màxim de la inundació anual del Nil per a acostar tant com fóra possible la gran barcassa a la pedrera. Després esperaven l’estiatge per a lliscar-hi l’obelisc a la coberta mitjançant una rampa. Amb la nova inundació desplaçaven la barcassa fins a embarrancar al més prop del destí. El desembarcament de l’obelisc es realitzava durant l’estiatge, per a la qual cosa havien preparat una rampa per la qual, fent ús de corrons, desplaçaven l’obelisc. L’operació més complexa i prodigiosa era precisament l’última. Per posar-lo en vertical, el pujaven per una rampa llarga inclinada, en la part central de la qual un trinxera en pendent permetia desplaçar-lo fins al seu pedestal. Una proesa absoluta.
© 2012 Conec. Tots els drets reservats.
A mi modo de ver, si en la foto, /El obelisco inacabado de Asuán/, las dimensiones de los callejones (pasillo) alrededor del obelisco son reales, la dificultad mayor (superando con creces a su transporte) radicaría en la realización del corte inferior-base con el objetivo que saltase todo en completa integridad. Más por el inconveniente añadido de ser unos callejones bastante estrechos y que tanto podrían dificultar e incomodar en la realización del corte-base.
Ameno artículo.
valla mentira decir que lo hicieron los faraones. No pueden mover tanto peso.
Des de el meu punt de vista, tot el procés ha de esser considerat com una proesa, desde la talla, fins el transport i la erecció, els gravats, la epigrafía i el piramidió-. Estic segur que en el fons del Nil hi ha diversos obeliscs que van ser ben extirpats de la mare roca, pero que ningú en sap res. A la meva manera de veure-ho, reduïr la proesa a només la extracció, sense tenir en compte tota la obra, es com dir, ….. ” la intervencio ha estat un exit, pero el pacient s’ha mort “