Apoyan a Conec

Superior

Biologia, Investigadors

L’organisme més longeu de la Terra, en perill

PEDRO C. – En el fons del Mediterrani es troba l’organisme viu més vell que existeix en tot el planeta: un planta aquàtica anomenada Posidonia oceanica (posidònia o alga de vidriers) que porta més de 100.000 anys creixent i dividint-se asexualment per clonatge fins a haver aconseguit els 16 km de diàmetre i 600 tones de pes.

Carlos Duarte

Segons un dels participants en l’estudi publicat en la revista PLoS, l’investigador Carlos Duarte del Consell Superior d’Investigacions Científiques i la University of Western Australia “els organismes clonals posseeixen una extraordinària capacitat per a transmetre només genomes ‘altament competents’ a través de les generacions, potencialment sense final”.

La primera autora de l’estudi, la francesa Sophie Arnaud-Haond, de la Universidade do Algarve a Portugal, explica per a Conec: “El que és realment important no és que siga o no l’organisme més vell de la Terra, sinó que l’hem analitzat seguint una nova metodologia que pot canviar la manera d’estudiar organismes clònics”.

Els investigadors van analitzar l’ADN de les algues de vidriers per reconèixer els individus genèticament idèntics, conèixer-ne l’extensió i esbrinar el ritme de creixement mitjançant models computacionals. A partir de la mida total de l’organisme, i sabent-ne el ritme de creixement, van concloure que alguns clons de Posidonia oceanica poden tenir entre 100 i 200 mil anys d’edat.

Sophie Arnaud-Haond

Una altra característica important és la plasticitat fenotípica que han observat en aquests organismes. Per a Carlos Duarte, “comprendre per què aquests genomes en particular s’han adaptat tan bé a un rang ampli de condicions durant mil·lennis és la clau per a investigacions futures de gran interès”.

“Això podria suggerir bona capacitat per a enfrontar-se a canvis ambientals com l’escalfament global. No obstant això, aquest tipus de plantes aquàtiques estan decreixent a un ritme preocupant del 5% anual”, destaca Sophie Arnaud.

La hipòtesi de Sophie Arnaud-Haond és que la seua habilitat per a adaptar-se a canvis graduals està sent superada per la rapidesa dels canvis ambientals actuals. I conclou per a Conec: “Aquestes plantes marines han anat creixent pacientment durant mil·lennis i s’han convertit en la base d’ecosistemes costaners crucials, que, tanmateix, ara veiem en un dels majors retrocessos a nivell mundial. Les mesures de protecció són urgents”.


Sophie Arnaud-Haond, Carlos M. Duarte, Elena Diaz-Almela, Núria Marbà, Tomas Sintes, Ester A. Serrão. Implications of Extreme Life Span in Clonal Organisms: Millenary Clons in Meadows of the Threatened Seagrass Posidonia oceanica. PLoS ONE, 2012; 7 (2): e30454 DOI: 10.1371/journal.pone.0030454


© 2012 Conec. Tots els drets reservats.



, , ,

No comments yet.

Leave a Reply

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.