SINC: Els sistemes “frustrats”, aquells que en el camp de la física no aconsegueixen un estat de mínima energia en totes les seues interaccions, són de gran interès per a solucionar problemes de xarxes neuronals, plegament de proteïnes, estructures socials i magnetisme, però fins ara resultaven difícils de modelar. Ara, un equip d’investigadors acaba de crear un model de mecànica quàntica per a aquests sistemes que es pot escalar a altres de majors.
Habitualment, la frustració ha resultat molt difícil d’estudiar, atés que fins i tot els sistemes amb relativament pocs components presenten interaccions tan complexes que no poden modelar-se de forma encertada ni en els millors ordinadors convencionals. Ara, un equip d’investigadors ha simulat la frustració en el sistema quàntic més, menut possible mitjançant un dispositiu experimental controlable amb precisió, i es pot estendre a sistemes molt més grans.
Els científics, a més, han demostrat per primera vegada com es relaciona la frustració amb un fenomen de la mecànica quàntica estrany però enormement útil denominat “entrellaçament”, segons publiquen aquesta setmana en la revista Nature.
“La frustració té lloc quan un o més elements d’un sistema s’accionen per forces que competeixen de tal manera que resulta impossible arribar a un estat fonamental, o d’energia mínima”, declara l’autor principal de l’estudi, Chris Monroe, del Joint Quantum Institute (JQI, als EUA). “L’exemple més senzill és un sistema de tres objectes, com el dels àtoms, en el qual cada un té un spin (l’anàleg dels pols magnètics nord i sud que utilitza la mecànica quàntica) que únicament pot prendre un dels dos valors, a dalt o a baix, i cap d’intermedi”.
PUBLICAT EN SINC: Llegiu més
No comments yet.