El papir de les mines d’or

En el Museu Egipci de Torí es conserva un curiós papir (p. Torí 1879/1899/1969) que constituïx el mapa topogràfic amb indicacions geològiques més antic conegut. El mapa deu representar, amb tota probabilitat, la zona entre Bir el-Hammamat i Bir Umm Fawakhir, on s’han trobat nombroses inscripcions jeroglífiques. Esta regió era un lloc de trànsit molt important entre el Nil(Coptos) i el mar Roig (Quseir); però, a més, el wadi Hammamat ha sigut també, en temps faraònics, una zona minera de gran importància per l’or, la plata i la pedra grauvaca.

Des de la IV dinastia es té constància d’expedicions al wadi Hammamat, i especialment notòries foren les de l’Imperi Mitjà. Així, per exemple, Senusret I,, en l’any 38 del seu regnat, va portar al wadi un equip de més de dèsset mil persones. Durant l’Imperi Nou també es van efectuar diverses expedicions en busca d’or i de grauvaca. Ramsés IV, en el tercer any del seu regnat (ca. 1150 aC), hi va portar més de huit mil hòmens. És precisament en època d’este faraó quan degué confeccionar-se el mapa de Torí.

Papir Torí 1879, fragment principal del mapa de Torí.

En el papir 1879, que és el fragment principal, hi ha inscripcions hieràtiques amb indicacions del tipus: “la muntanya de [plata] i d’or”, “muntanyes d’or”, “el camí de Tit-pa-mer” i “les muntanyes en què es treballa l’or”. Del wadi principal (A), que es distingix dels altres pel que pareixen ser detrits dibuixats en el seu llit, en partix un altre cap amunt (B) que l’unix amb un segon wadi (C) paral·lel al primer, identificat generalment amb el wadi Hammamat. Un altre wadi (D), aparentment de menor importància, partix cap a l’esquerra, que és identificat per la inscripció jeroglífica número 2, en la qual es pot llegir: “Un altre camí que ve de Yam” (del mar).

Ruta de comunicació entre Coptos (al Nil) i el port de Quseir (al mar Roig).

Entre els wadis B i C hi trobem altres dos inscripcions que aclarixen el significat de dos icones de referència. La primera, la número 8, diu: “Estela del rei Menmaatra, vida, integritat i salut.” Menmaatra és el faraó Seti I, pare de Ramsés II. La segona inscripció que trobem en el replec que forma el wadi B amb el C oferix algunes dificultats d’interpretació, però la icona a què fa referència és de forma circular i té traços que pareixen suggerir la presència d’aigua i que, possiblement, indique l’existència d’un pou.

Inscripció de Ramsés IV en el wadi Hammamat.

En el mapa s’hi va dibuixar un tossal que es distingix dels altres per la presència d’uns traços a manera de colada. En les seues faldes, ja en el wadi, hi ha dibuixades quatre cases, i la inscripció número 6, que es referix a elles, diu: “Les cases del poble del treball de l’or.” Queda clar que és en este lloc on es devia trobar el campament dels miners. A més, en la muntanya que per la dreta voreja el wadi E, hi podem observar dibuixades la planta d’un xicotet temple i una inscripció en què es menciona a qui està consagrat: “El santuari d’Ammó de la muntanya pura.” Estes indicacions i d’altres van servir als egipcis per a guiar-se per este inhòspit lloc del desert oriental.

Les indicacions del papir de les mines d’or, p. Torí 1879.

Aspectes tan importants en la confecció del mapa com l’ocupació de simbologia en la representació dels elements, l’ús de recursos altimètrics per a representar el relleu, l’orientació i la inclusió de topònims i llegendes explicatives, ens permeten suposar que no es tracta d’un document únic, sinó que este mapa respon a una tradició cartogràfica egípcia.

Detall d'un wadi del mapa, amb arbustos i pedres en el seu llit.

La vivenda de l'escriba Amenakhte a Deir el-Medina.

Ushabti del rei Ramsés IV

Encara que este formidable mapa no està firmat per l’autor, deduïm que va ser Amenakhte, fill d’Ipuy, perquè gràcies als estudis paleogràfics sabem que les inscripcions corresponen a la seua lletra. Ell va ser escriba a Deir el-Medina, treball que va adquirir en el regnat de Ramsés III i que mantingué fins que va morir, durant el de Ramsés VI.

Sabem inclús quina va ser la seua vivenda a Deir el-Medina, el poble dels treballadors de les necròpolis reials. El mapa degué de ser guardat per la seua família i, amb gran probabilitat, depositat en la seua tomba de Deir el-Medina, la número 1338, d’on isqué a principis del segle xix, durant les excavacions / els saquejos finançats per Bernardino Drovetti, cònsol general de França a Egipte.

© 2013 Conec. Tots els drets reservats.