BEGOÑA ASCASO – Els cúmuls de galàxies són les majors estructures lligades gravitacionalment que hi ha a l’Univers. Quasi amb tota seguretat, es componen d’un gran percentatge de matèria fosca (~86%), gas calent (~12%) i matèria continguda en galàxies (tan sols ~2%).
Imatge de "el gordo". Crèdits: ESO/SOAR/NASA
Recentment, en l’edició 219 del Congrés de l’Associació Americana d’Astronomia, hem sabut la notícia del descobriment de tres cúmuls de galàxies molt peculiars.
El primer d’aquest, “El Gordo” (ACT-CL J0102-4915), és el cúmul més massiu i calent trobat a l’univers llunyà. Situat a més de 7000 milions d’anys de nosaltres, aquest cúmul es va formar quan l’Univers tenia la meitat de la seua edat. Gràcies a estimacions basades en llum visible, raigs X i efecte Sunyaev-Zel’dovich, se n’ha pogut mesurar tant la temperatura (quasi 200 milions de graus Kelvin) com la massa (entorn de 2×1015 masses solars). A més, s’hi ha trobat evidències clares que el Gros es va formar mitjançant la fusió de dos cúmuls d’aproximadament la mateixa massa.
Imatge del proto-cúmul presa pel Hubble. Crèdits: NASA, AQUEIXA, M. Trenti (Universitat de Colorit en Boulder i l'Institut d'Astronomia de la Universitat de Cambridge, Regne Unit), L. Bradley (Space Telescope Science Institute, Baltimore), i l'equip de BORG
El següent protagonista, que desafortunadament no té nom artístic, es tracta del proto-cúmul (és a dir, el “fetus” d’un cúmul) més llunyà de l’Univers conegut fins avui. S’ha calculat, gràcies a simulacions per ordinador i observacions amb la càmera infraroja del Telescopi Espacial Hubble, que aquest cúmul es va formar tan sols uns 300 milions d’anys després de la creació de l’Univers, encara que està observat a uns 650 milions d’anys. Aquestes prediccions també ens indiquen que aquest objecte evolucionarà mitjançant atracció gravitatòria i formarà un cúmul com els que avui coneixem.
El tercer i darrer protagonista s’ha batejat com el cúmul “Musket ball” (el cúmul bala de mosquetó) i es tracta d’un cúmul conseqüència d’una fusió de dos cúmuls entre 2 i 5 vegades més avançada que qualsevol altra fusió que coneguem avui. El seu nom prové de la comparació amb el ja conegut cúmul post-fusió “Bullet Cluster” (cúmul bala), però adequat a la condició que aquest és més lent i també més antic.
Imatge del cúmul Musket ball del Telescopi Espacial Hubble. Mapa de masses en blava i mapa de gasos en roig. Font: Will Dawson
L’evidència que aquest cúmul és una fusió de cúmuls és que la distribució de la matèria fosca (estimada a partir de l’efecte lent dèbil, amb imatges en l’òptic) i el gas calent (obtingut a partir d’observacions en raigs X i efecte Sunyaev-Zel’dovich) estan separades, cosa que s’espera quan col·lideixen dos cúmuls.
El descobriment de manera independent d’aquests tres cúmuls, que podrien haver protagonitzat una pel·lícula del Clint Eastwood, és de gran importància, ja que cadascun resulta tenir una característica excepcional que el fa diferent de la resta dels cúmuls coneguts fins a l’actualitat i, per tant, ens proporciona informació valuosa sobre la creació i l’evolució de l’Univers.
Imatge de portada: X-ray: NASA/CXC/Rutgers/J.Hughes et al, Optical: ESO/VLT/Pontificia Universidad. Catolica de Chile/L.Infante & SOAR (MSU/NOAO/UNC/CNPq-Brazil)/Rutgers/F.Menanteau, IR: NASA/JPL/Rutgers/F.Menanteau.
© 2012 Conec. Tots els drets reservats.
Es lindo y emocionante encontrar cosas mas lejos de nuestro mundo, me encanto el articulo.