MÓNICA G. SALOMONE – 2011 passarà als annals com l’any de les tempestes de la Física. O com a mínim l’any en què les tempestes van començar, perquè tot apunta que 2012 no serà més tranquil.
Des que setembre passat un equip internacional va anunciar la detecció de neutrins que viatgen més ràpid que la llum, els físics de partícules no s’han baixat dels titulars. Fa una setmana el CERN, l’organisme que opera el gran accelerador de partícules LHC, va anunciar –amb molta cautela i remarcant que no hi ha resultats concloents– que els primers indicis de l’existència del buscadíssim bosó de Higgs podrien estar emergint tímidament en les dades.
Sheldon Glashow. Foto: Lumidek / Wikipedia
El nobel de Física Sheldon Lee Glashow de 79 anys, autor d’algunes de les troballes històriques sobre les quals es recolza la física actual, ha valorat tots dos resultats aquesta setmana a Madrid: “Evidentment, encara és del tot possible que el resultat obtingut per la col·laboració OPERA siga correcte i que, per tant, sapiguem moltíssim menys del que creiem. Però si és així, ho anuncie oficialment: cridaré a la mare naturalesa ‘Em rendisc!’ I deixaré la Física”. Així de contundent es va mostrar Glashow en la conferència que va fer a la Fundación BBVA, a Madrid. Es referia al resultat dels neutrins.
Glashow, ho va repetir una vegada i una altra, aposta sens dubte perquè l’experiment continga algun error. A l’octubre passat, a penes uns dies després de la publicació del controvertit resultat d’OPERA, Glashow i el seu col·lega Andrew G. Cohen van publicar un treball que el refutava teòricament. Hi argumenten que si els neutrins viatjaren més ràpid que la llum emetrien un cert tipus de radiació anomenada llum Txerenkov; a la llarga això els faria perdre energia, cosa que no s’observa en les mesures.
El problema és que els físics d’OPERA han tornat a repetir l’experiment i ni ells ni els qui ho han revisat hi troben errors. Per a Glashow, caldrà esperar aproximadament un any, quan s’haja repetit el mateix tipus de mesures en altres dos detectors de neutrins, el Super-Kamiokande, al Japó, i l’IceCube, a l’Antàrtida.
Glashow és un dels constructors de la teoria del Model Estàndard, que explica quines són les partícules elementals de què està feta la matèria coneguda. I evidentment segueix ara molt de prop les novetats en la caça del bosó de Higgs. Sobre aquest va parlar Albert de Roeck, membre de l’experiment CMS de l’accelerador LHC i també a Madrid amb motiu de la inauguració del Instituto de Física Teórica, del CSIC i la Universidad Autónoma de Madrid (UAM).
Para De Roeck, els resultats presentats “són molt importants perquè, en primer lloc, acotem la regió en què ha de viure el bosó de Higgs [la massa que ha de tenir la partícula]. Abans d’aquests resultats encara era possible que el Higgs fóra molt massiu, ara sabem que no és el cas”.
“En segon lloc –continua De Roeck– en la regió reduïda en què encara no podem excloure l’existència del Higgs, hi veiem un excés suggeridor d’esdeveniments, cosa que podria significar que estem sent testimonis del naixement d’un senyal per al Higgs”.
Aquesta partícula mai es veu directament; el que es fa en el LHC és generar partícules noves a partir del xoc de dues partícules accelerades quasi a la velocitat de la llum; si entre les noves partícules generades es troba el Higgs, els detectors detecten un senyal específic.
“Tanmateix, en aquest moment amb la nostra capacitat d’analitzar les dades no n’hi ha prou per a estar segurs de si realment tenim alguna cosa o si el que veiem és una fluctuació en el soroll de fons habitual dels processos del Model Estàndard, sense el Higgs”, diu De Roeck. “Les dades que recollirem el 2012 ens permetran aclarir-ho”.
© 2011 Conec. Tots els drets reservats.
No comments yet.