MÓNICA G. SALOMONE – El 19 de juny del 2004 tres astrònoms van descobrir des de l’Observatori Nacional de Kitt Peak, a Arizona (EUA) l’asteroide que més tard va ser batejat com Apofis –el nom grec del déu egipci Apep, el destructor.
En el cercle, l'asteroide Apofis en una composició de cinc imatges preses el 31 de gener amb el telescopi de la Universitat de Hawaii en Mauna Kea. Imatge: D. Tholen, M. Micheli, G. Elliott, UH Institute for Astronomy.
Els càlculs inicials de la seua òrbita estimaven una certa probabilitat d’impacte amb la Terra, cosa habitual quan, com en el cas d’Apofis, es tenen poques observacions. El que ja no és tan freqüent és que aquesta probabilitat, en comptes de reduir-se, augmente a mesura que es fan més observacions. Això va passar amb Apofis, que es va acabar convertint en l’asteroide amb més probabilitats de xocar amb la Terra mai detectat. Només quan es va identificar en imatges d’arxiu, anteriors a les del seu descobriment, l’òrbita d’Apofis es va poder tornar a calcular amb més precisió i es va descartar la possibilitat d’impacte.
Aquest cas il·lustra la importància de cercar asteroides en les imatges emmagatzemades en els arxius dels telescopis, i això és precisament el que qualsevol aficionat pot fer ara des de l’ordinador de casa seua mitjançant el programa de Recuperació d’Asteroides posat en marxa per l’equip de l’Observatori Virtual Espanyol (SVO).
L’Observatori Virtual és un projecte internacional per a aconseguir que les observacions realitzades amb telescopis arreu del món, basats en terra i espacials, estiguen disponibles per a tota la comunitat astronòmica internacional. La part espanyola, el SVO, gestiona les observacions de l’observatori de Calar Alto; del Gran Telescopio Canarias, instal·lat al Observatorio del Roque de los Muchachos (Instituto de Astrofísica de Canarias, IAC), a l’illa de La Palma, i del telescopi espacial ultraviolat IUE de l’Agència Espacial Europea (ESA).
El SVO ha desenvolupat un programa que permet a voluntaris de tot el món cercar asteroides rebuscant en els arxius dels telescopis a les observacions dels quals s’accedeix mitjançant l’Observatori Virtual. Aquestes observacions emmagatzemades, que en el seu dia es van ignorar, poden servir per a definir millor l’òrbita dels asteroides, com va ocórrer en el cas d’Apofis.
Com explica Enrique Solano, del Centre d’Astrobiologia (CAB), investigador principal del SVO, “els asteroides potencialment perillosos –PHAs en les sigles en anglès– són objectes propers amb velocitats relatives altes i apareixeran en posicions lleugerament diferents. Si disposem de múltiples imatges de l’objecte preses en distintes èpoques, obtindrem un càlcul precís de la seua òrbita. Això resulta determinant per als objectes que tenen una probabilitat no menyspreable d’impactar a la Terra, perquè seguint-los i actualitzant les seues òrbites és possible predir millor aquesta amenaça”.
El sistema és senzill i pot ser usat per persones sense formació en astrofísica.
El programa es va posar en marxa l’estiu passat i ja té uns 3000 voluntaris registrats que han aportat 80.000 mesuraments. Aquests ‘predescobriments’ –descobriments en observacions d’arxiu– s’envien al centre de la Unió Astronòmica Internacional que publica les estadístiques sobre asteroides, el Minor Planet Center, als EUA.
Per ara no s’ha donat cap cas com el d’Apofis, però Solano creu que “els aficionats estan responent molt bé, el programa és tot un èxit”.
© 2011 Conec. Tots els drets reservats.
No comments yet.