Biobomba de rellotgeria

Censurada la publicació d’una controvertida investigació sobre un perillosa soca del virus de la grip aviària modificada. El món científic està en revolució.

LUCA TANCREDI BARONE – Hauria de posar-se algun tipus de límit a la investigació científica? La pregunta té força sentit, sobretot quan es parla d’un virus amb la potencialitat de matar milions de persones. La setmana passada, dos grups d’investigadors internacionals van acceptar a contracor eliminar fragments dels seus articles científics, pendents de publicació en dues importants revistes científiques, per evitar que els resultats foren utilitzats per “bio-bandits”.

La grip aviària i la grip porcina
El virus que constitueix el focus d’atenció, l’H5N1, és el de la grip aviària, que ha causat estralls entre milions d’aus i fins a l’actualiat ha afectat prop de 600 persones, de les quals gairebé la meitat han mort. Aquest contagi humà esporàdic només es donava arran d’un contacte amb animals. El 2009 un altre virus de la mateixa família, l’H1N1, va fer saltar totes les alarmes de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ja que, a causa d’una mescla de material genètic provinent d’una soca aviària, dues soques porcines i una d’humana, va fer un salt entre espècies (al principi només circulava entre els porcs). Aquest nou virus va començar a propagar-se descontroladament entre éssers humans, fins que la mateixa OMS va decretar formalment l’estatus de pandèmia, concepte que –cal recordar-ho– simplement defineix l’extensió geogràfica i no la gravetat de la malaltia. El nombre de víctimes mortals va ser al voltant de 15 mil persones (1 de cada 10 mil afectades), quantitat relativament baixa si la comparem amb el nombre de víctimes de la grip estacional cada any: entre 250 i 500 mil en tot el món (d’un total d’entre 3 i 5  milions d’afectats greus).

Influenza A virus, el virus que causa la grip aviar. Micrografía electrònica de transmissió de viriones en tinción negativa (clars sobre fons fosc). (Font: Dr. Erskine Palmer, Imatge dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties).

Va haver-hi molta polèmica i teories de la conspiració en relació amb les actuacions de l’OMS, perquè era fàcil atribuir als interessos de les grans indústries farmacèutiques productores de la vacuna la decisió de declarar la pandèmia per part de l’organització. Espanya va gastar 94 milions d’euros comprant milions de dosis de la vacuna.

N’hi ha prou de canviar 5 punts del genoma…
No obstant això, la investigació que ara està avivant el debat sembla demostrar que amb només cinc modificacions en el genoma limitat del virus (uns pocs milers de bases, les rajoles que constitueixen el seu ARN), es pot transformar el relativament benigne H5N1 en un virus perillós per als éssers humans transmés molt eficaçment per aire. Contra aquesta variant, cap de nosaltres tindria defenses, ja que la grip estacional normal (i fins i tot la grip terrible del 1918, que es va emportar la vida de milions de persones) són del tipus H1 –H i N indiquen el nom de dos tipus de proteïnes a la superfície cel·lular– i no H5: d’ací l’alta mortalitat en els pocs humans afectats per la grip aviària.

Al setembre, un grup d’investigadors liderats pel viròleg Rom Fouchier de l’Erasmus Medical Center de Rotterdam va anunciar la investigació en un congrés científic a Malta, i l’article en què se’n parlava es va enviar a la revista nord-americana Science perquè el publicaren. Un altre grup d’investigadors, liderat per Yoshihiro Kawaoka de la Universidad del Wisconsin, va enviar un article sobre el mateix tema –els detalls del qual no han transcendit– a la britànica Nature.

Les vuit peces del genoma de la grip
El genoma de la grip en totes les seues variants (animals i humanes) té la característica peculiar d’estar dividit en vuit parts distintes; durant la reproducció del virus, cada una d’aquestes peces es copia per separat en el nucli de la cèl·lula envaïda pel virus-paràsit. Al final del procés, les vuit peces tornen a incorporar-se dins d’una membrana i formen un nou virus. Tanmateix, si la cèl·lula està afectada al mateix temps per distints tipus de virus de grip (animals o humans), pot ser que les diferents peces es mesclen i sorgisca un virus més agressiu. Fins ara, molts científics creien que només les variants H1, H2 i H3 podien causar pandèmies entre humans, i no la variant H5. Fouchier i els seus col·legues semblen haver desmentit aquesta idea.

Aquests científics han modificat punts concrets del genoma del virus per esbrinar si es facilitava la transmissió entre furons, que tenen un sistema respiratori molt semblat al nostre, però no han aconseguit resultats concloents. Així que van canviar l’estratègia per una de més “estúpida”, com va admetre el mateix Fouchier. Van començar a agafar virus dels furons infectats per contagiar -ne d’altres, fins que –després de només deu d’aquestes transmissions– el virus s’havia modificat evolutivament suficient per a transmetre’s per aire d’un furó a un altre. Quan van analitzar el genoma del virus més contagiós, es van adonar que les modificacions en la seqüència d’ARN només n’eren cinc.

“El que és estrany és que no s’haja donat ja en la natura”, explica Fernando González Candelas catedràtic de genètica de la Universitat de València. “Potser fins i tot han aparegut soques semblants al seu reservori natural –les aus– però no han afectat encara humans. Això posa de manifest la necessitat mantenir un nivell d’atenció elevat: 5 canvis en un virus molt variable, amb només una desena de milers de bases, justifica les mesures de precaució de l’OMS”.

Censura?
Per primera vegada, el govern nord-americà ha interferit directament en una investigació biomèdica. L’agència NSABB (“Comité nacional d’assessoria científica sobre bioseguretat”), de caràcter merament consultiu, ha demanat als científics que publicaren els seus articles sense els detalls necessaris per a reproduir l’experiment, a pesar de reconèixer que “els avantatges per a la seguretat de la salut pública [d’aquests estudis] potser seran importants”.

El 2003 Nature i Science van signar, juntament amb altres revistes, una declaració d’autocensura preventiva per a “gestionar responsablement i eficaçment els casos d’amenaces a la seguretat”.

Sembla que el moment d’aplicar aquesta censura ha arribat. En totes dues afirmacions públiques, s’han declarat disposats a acatar les recomanacions, sempre que s’identifique un mecanisme per a “garantir l’accés de científics responsables” a tota la informació necessària per a reproduir l’experiment. “La contesa ha esclatat gràcies a Internet”, comenta González Candela, “el debat està servit, i l’editorial que es publicarà ens permetrà contribuir amb opinions dels qui investiguen diàriament”.

Imatge de microscopía electrònica del virus H1N1. Aquests virus tenen aproximadament 80–120 nanómetros de diàmetre. Imatge: Wikipedia

En tot cas, com subratlla un article de la mateixa Nature, i que avala el viròleg valencià, és improbable que hi haja bioterroristes potencials (al cap i a la fi, només hi va haver 22 casos d’àntrax desprès de l’11-S) i fins i tot “seria perillós per a la seua seguretat manejar aquest tipus d’eines”, diu González Candela.

Tot i que en aquestes investigacions hi ha involucrades més d’un centenar de persones i que seria impossible mantenir un secret en aquestes condicions, hi ha qui suggereix que aquest tipus d’investigació es duga a terme en laboratoris molt segurs. De moment, hi ha un sistema de seguretat classificat en 4 nivells. Els laboratoris més segurs són molt pocs al món. Segons estudiosos del Centre de Bioseguretat de la Universitat de Pittsburg, es pot dir que “no paga la pena anar més lluny” en aquest cas, ja que els avantatges d’aquestes investigacions “no en compensen els riscos”.

No obstant això, un dels científics de l’Erasmus Center de Rotterdam, Albert Osterhaus, ha declarat a Science que la decisió de limitar-los és una decisió “sense precedents” i que la salut pública només es pot defensar eficaçment si la informació circula.

Antonio Lazcano Araujo, catedràtic d’Origen de la Vida a la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic creu que la proposta del NSABB “peca d’ingènua”. I hi afegeix: “Encara que no es publiquen els detalls de com fabricar els mutants del virus, no seria difícil repetir la metodologia. El problema de fons és un altre: el desenvolupament de les ciències de la vida ens planteja cada dia interrogants i situacions completament inèdites. El que cal promoure és una discussió oberta i democràtica, per a dissipar temors injustificats i establir regles que permeten a una societat civil informada definir els límits i l’abast d’una investigació que, fem el que fem, mai es detindrà”.

“És més fàcil que siga la natura qui cree una grip altament patògena que no els humans”, declara Peter Pelese, del Mount Sinai School of Medicine de Nova York, en la revista New Scientist. Per això Daniel Pérez, de la Universitat de Maryland, afegeix que aquest tipus d’investigacions “genera més bioseguretat, i no menys”, ja que ens ensenya quin aspecte tenen les mutacions del H5N1. “Només amb la publicitat d’aquest tipus d’investigacions podem esperar aconseguir una vacuna eficaç”, conclou González Candela. Com explica Frederick Hayden, de la School of Medicine de la Universitat de Virginia, la pregunta no és “si”, sinó “quan” sorgirà la pròxima pandèmia més mortífera de grip.

© 2012 Conec. Tots els drets reservats.