La festa dels ‘nefelibates’

El Diccionari de la RAE defineix nefelibata com una persona somniadora, que no adverteix la realitat. Aquesta definició no fa referència explícita als núvols, encara que sí implícita, a través de l’arrel de la mateixa paraula, que al·ludeix a nephéle (Nèfele), la deessa dels núvols en la mitologia grega. L’expressió “estar en els núvols” defineix bé un nefelibata; una persona que viatja amb la seua imaginació al món dels núvols, i que hi troba un motiu que la fa feliç. L’observació dels núvols reconforta, mai cansa i crea addicció entre els seus practicants, que acaben sucumbint als seus encants.

Passeig pel camp a la caça de núvols celebrat durant el III Congrés Internacional d’Observadors de Núvols, a Sarria (Lugo), el 23 de setembre de 2017.

Fa uns anys, diversos d’aquests nefelibates van decidir agrupar-se i formar una associació que van batejar amb el nom d’“Ibérica de Nubes”. Els seus principals impulsors van ser dos apassionats de l’univers ennuvolat: Fernando Fuentes i Germán Díaz. Seguien així els passos de Gavin Pretor-Pinney, un dels seus referents i fundador de l’Associació de l’Apreciació dels Núvols, que compta en l’actualitat amb quasi 44.000 membres en tot el món.

En el blog d’“Ibérica de Nubes”, els seus fundadors feien la següent declaració d’intencions: “Animem a formar part de l’associació i de les seues activitats a totes les persones que estiguen interessades en l’apassionant món de les boires celestes…”. A més, mostraven la intenció de celebrar periòdicament congressos d’observadors de núvols, en els quals els amics d’aquestes “boires celestes” tingueren ocasió de conéixer-se en persona i compartir bons moments al voltant dels núvols.

Cartells del I i II Congrés Internacional d’Observadors de Núvols.

El primer d’aquests congressos es va celebrar a finals d’octubre de 2012 en la Granxa Escola de Barreiros, a Sarria (Lugo), i va comptar amb la participació de Gavin Pretor-Pinney, encara que a distància, per videoconferència. No vaig tenir ocasió d’assistir-hi, però tant el programa com les seues cròniques em van deixar clar que aquell no era un congrés de meteoròlegs dedicat als núvols, sinó una festa de nefelibates en tota regla, en què els núvols eren abordats des de tots els punts de vista, amb una extraordinària exquisidesa tant en la forma com en el fons. L’amor pels núvols de Fernando i Germán quedava perfectament reflectit en aquella meravellosa activitat.

Gavin Pretor-Pinney durant la conferència que va impartir en el II Congrés Internacional d’Observadors de Núvols, al setembre de 2014.

Passats dos anys d’aquella primera festa, va arribar la segona. En el mateix lloc i quasi en la mateixa època de l’any. El II Congrés Internacional d’Observadors de Núvols es va celebrar entre els dies 26 i 28 de setembre de 2014, i en aquesta ocasió vaig ser convidat pels organitzadors a impartir una xarrada, que vaig preparar amb molta cura. La vaig dedicar a un dels meus temes favorits: els dels núvols en els quadres. Vaig compartir cartell, entre altres, amb el meu bon amic José Antonio Gallego (un dels millors fotògrafs de cels que conec) i amb Gavin, que en aquesta ocasió sí que va poder estar en la Granxa Escola de Barreiros, delectant-nos amb una deliciosa conferència inaugural. Guarde un boníssim record d’aquell cap de setmana envoltat d’amics i entusiastes dels núvols.

Cartell del III Congrés Internacional d’Observadors de Núvols.

I com que on n’hi ha dos n’hi ha tres, va arribar el III Congrés Internacional d’Observadors de Núvols. En aquesta ocasió, van transcórrer tres anys fins a la celebració d’una altra nova festa dels nefelibates. El divendres 22 de setembre de 2017 vaig posar el rumb cap a Lugo, acudint a la crida de Fernando i Germán, que en aquesta ocasió em van brindar l’oportunitat d’impartir la conferència inaugural del congrés, que vaig dedicar a Luke Howard, l’home que va posar nom als núvols; aquests noms en llatí (cumulus, cirrus, stratus…), que continuen cridant-nos tant l’atenció.

Conferència de José Miguel Viñas sobre Luke Howard durant el III Congrés Internacional d’Observadors de Núvols, al setembre de 2017.

El III Congrés va ser magnífic en tots els sentits. En pocs esdeveniments en què he participat me n’he tornat a casa amb un millor sabor de boca. Els temes abordats en les xarrades van ser molt variats i atractius. Des de l’apassionant recorregut pels núvols en el cine, que ens va regalar a tots els assistents Esmeralda Barriendos, i el superb i genial nuvolòmetre que es va traure del barret el genial Fernando Fuentes –que ens va acostar la interessantíssima història del cianòmetre que va dissenyar Saussare a finals del segle XVIII per a mesurar el color blau del cel–, passant per un inoblidable passeig a la caça de núvols pels voltants de la Granxa Escola de Barreiros, mà a mà amb el meu col·lega Rubén del Campo, la seua xarrada sobre fotometeors, el concert que van donar els Fetén Fetén –Diego Galaz i Jorge Arribas, que grans!– i l’apoteosi final amb els núvols en l’univers poètic de Rafael Estrada, a càrrec del poeta Jesús Aguado.

Participant del III Congrés amb el retallable de cianòmetre-nuvolòmetre, que es va entregar a tots els assistents per a dur a terme el tradicional passeig pel camp.

Difícilment es pot concebre una activitat que òmpliga tant els seus assistents com aquests congressos organitzats per “Ibérica de Nubes”. El compte arrere perquè tinga lloc el quart ja ha començat. Sigues o no aficionat a la meteorologia, hages prestat més o menys atenció als núvols, si tens ocasió d’assistir en el futur a algunes d’aquestes trobades festives (en el millor sentit de la paraula), no te’n penediràs, i la llarga llista de nefelibates que hi ha en tot el món haurà sumat un nou membre.