El llibre Paraules en el temps, de Carles Lalueza Fox
Fa poc es va fer públic que els neandertals de la cova asturiana d’El Sidrón eren destres en la seua gran majoria, el mateix que els humans actuals. I també que un dels 11 individus estudiats va ser destre la major part de la seua vida, però que una infecció dental el va obligar a canviar d’hàbits. Abans s’havia anunciat que en esta espècie extingida, fa uns 28.000 anys (els últims van viure a Gibraltar), alguns n’eren pèl-rojos. I a més, que notaven menys el gust amarg que l’homo sapiens actual. Com poden saber els científics tot açò?, es pregunta qualsevol.
Per a respondre esta pregunta recomane la lectura de Paraules en el temps, l’últim llibre del biòleg Carles Lalueza Fox, publicat per l’editorial Crítica. De forma amena i quasi detectivesca, este especialista de l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona conta la seua pròpia aventura en l’estudi de l’espècie neandertal: amb constància i casualitats va situar les restes neandertals espanyoles en el cor del gran projecte internacional per a recuperar el genoma neandertal, un projecte que l’autor qualifica d’irrepetible. Així ens assabentem que un neandertal en el gimnàs ens deixaria en ridícul alçant pesos, però també coneixem un poc millor Svante Pääbo, l’enigmàtic científic suec que lidera els grans projectes de paleogenètica (ciència que consistix en la recuperació de material genètic de restes que van pertànyer a sers vius en un passat llunyà). I ens assabentem de l’odissea que suposa entrar en la cova d’El Sidrón i romandre-hi, i extraure’n mostres amb tècniques semblants a les tan popularitzades per la sèrie CSI. Tot això ens porta a reflexionar, de la mà de l’autor, sobre la importància de conéixer les diferències entre els neandertals i els humans actuals, no sols per a saber més sobre l’evolució, sinó també per a la comprensió de nosaltres mateixos. I la pregunta del milió: Tenim un poc de neandertals? Es va produir hibridació entre dos espècies que van cohabitar en el temps i l’espai? Llegiu, llegiu, i veureu com és de complicat saber-ho.
Lalueza dedica el llibre a Javier Fortea, director de les excavacions d’El Sidrón fins a la seua mort en 2009. Un llibre homenatge a este catedràtic de Prehistòria de la Universitat d’Oviedo es presentarà pròximament a Madrid i a Astúries.
I una nota final. Que els neandertals eren destres (i caníbals, cosa que no he esmentat fins ara però està prou clar) no procedix d’estudis genètics (no tot és genètica en la vida), però sí s’ha trobat una probable base genètica per a la malformació dentària de l’individu que va passar de ser destre a ser esquerrà.
No comments yet.