Encara que totes les societats evolucionen sense parar, en la nostra els canvis s’han accelerat com no podíem ni imaginar fa només unes dècades. El més dràstic és el que han portat les tecnologies de la informació i la comunicació en els últims quinze anys. Tot i que molts es queixen de la transformació que les relacions socials han patit a causa d’aquestes, pràcticament ningú es resisteix a l’ús de les noves tecnologies simbolitzades en el mòbil. Aquestes transformacions, extraordinàriament positives en molts aspectes, espanten perquè anticipen un futur governat per les màquines en què el treball de moltes persones seria redundant, i per això inútil. Aquesta por no és nova, s’han viscut situacions semblants en el passat: els amos de cavalls de postes es van oposar de manera agressiva a l’ús de l’automòbil, els fabricants de veles al desenvolupament de l’electricitat, els bracers a l’ocupació de tractors, les mecanògrafes al d’ordinadors. D’aquestes batalles passades podem aprendre dues lliçons: la primera, que és molt difícil, si no impossible, enfrontar-se als invents que han conquistat el favor del públic; la segona, que, encara que la seua implantació supose la pèrdua d’un tipus d’ocupacions, donarà lloc a altres.
No obstant això, hi ha una gran diferència amb la situació actual, perquè mentre que les tecnologies descrites més amunt van requerir més d’una generació per a implantar-se, canvis molt més profunds es fan hui en menys de deu anys. Per exemple, Spotify, una empresa recent, canalitza més del 20% de les transaccions en la indústria musical i és responsable del 70% dels ingressos dels artistes; Netflix, una altra empresa nova, té ja un volum de negoci superior al de les televisions per cable als Estats Units; WhatsApp, empresa fundada en 2009 que va tenir una gran expansió en 2014 després de ser comprada per Facebook, hui presta servicis a 1000 milions de persones. Amb aquestes dades no és estrany que les deu empreses més cotitzades a escala mundial siguen tecnològiques.
Com ha afectat la revolució tecnològica a la demanda d’ocupació? No ha suposat la disminució que molts temien, però sí un canvi substancial de perfil professional: les empreses tecnològiques requereixen persones amb formació en ciència, tecnologia i economia, habilitats de comunicació idealment en més d’un idioma, capacitat de diàleg i creativitat a l’hora de resoldre problemes. És evident que la persona que reunira totes aquestes característiques, l’antítesi de la mà d’obra de la construcció, seria tan rara com un unicorn. A pesar del que poguera semblar, per a satisfer aquesta demanda el camí no és acumular títols, sinó adquirir coneixements bàsics en alguna de les àrees esmentades més amunt, així com actituds i capacitats per a rebre la formació específica, proporcionada per les empreses, necessària per a exercir unes tasques que encara no se sap en què consistiran.
D’altra banda, atés que els seus clients són diversos, les empreses busquen la diversitat. Així és com les dones, la majoria invisible que fa més del 70% de les compres, comencen a tenir un protagonisme en les grans empreses de base tecnològica com Google, IBM, Telefónica o Siemens, que busquen plantilles on hi haja un equilibri entre homes i dones no sols a nivell general, sinó a nivell de directives. Per això a Espanya moltes d’aquestes grans empreses estan liderades per dones, com va arreplegar un article publicat en El País Setmanal l’estiu passat.1 Enfront de la demanda de dones amb formació en STEM (Science, Technology, Engineering, Mathematics), aquestes empreses s’estan trobant amb un gran escull: l’escassetat de dones formades en STEM és dramàtica; a Espanya les aules d’enginyeries, i especialment d’enginyeria informàtica, s’han buidat d’alumnes en els últims vint anys; actualment a Espanya el percentatge d’alumnes en aquests estudis és de l’11%.2 És un problema complex que no sols afecta les dones, sinó la societat en el seu conjunt, que no pot permetre’s el luxe de desaprofitar la meitat del talent, per la qual cosa tots, homes i dones, hem de treballar per a trobar la millor solució.
Estem vivint una revolució tecnològica sense precedents que afecta de manera especial els més joves, que han de desenvolupar la seua carrera professional en una societat en constant transformació. Els educadors hi hem de preparar els nostres alumnes perquè afronten aquests canvis de la millor manera possible, a més d’incidir en l’educació de les xiquetes i joves per a convèncer-les que la ciència i la tecnologia també poden ser cosa seua. Però tenim una responsabilitat més gran encara: hem d’arraconar actituds derrotistes i fantasmes com el del fracàs i la desocupació, i transmetre’ls la confiança que en la nova societat elles i ells han de tenir un paper protagonista perquè del seu treball dependrà que el futur siga millor per a tots.
1.http://elpaissemanal.elpais.com/documentos/mujeres-revolucion-tecnologica/?rel=mas
2.https://m.xataka.com/otros/tres-decadas-vaciando-las-clases-de-informatica-de-mujeres.
Adela Muñoz Páez
Catedràtica de Química Inorgànica
Universidad de Sevilla
No comments yet.