Vi a la salut de la cronologia egípcia

José Lull, 2 March, 2017 0

Són molts els mètodes que els egiptòlegs podem emprar per a precisar en la cronologia absoluta o relativa dels regnats dels antics faraons o per a conéixer la duració dels seus regnats, però hi ha un que, en especial durant la dinastia XVIII, està proporcionant dades d’interés: la cronologia aportada per les etiquetes de les àmfores de vi.

La producció de vi es remunta a mitjan VI mil·lenni a. C, tal com s’ha pogut comprovar recentment en alguns jaciments neolítics situats en la regió de les muntanyes Zagros, a Iran. El procediment d’elaboració va anar difonent-se fins a arribar al llevant mediterrani, de manera que ja a finals del IV mil·lenni a. C els egipcis importaven vi resinat de Palestina fins a tal punt que en la tomba del denominat rei Escorpí a Abydos (tomba Uj datada cap a l’any 3250 a. C) han sigut trobades més de 700 gerres que van contindre uns 4.500 litres d’aqueix líquid (fig. 1). A partir de la dita època va haver de començar la producció de vi a Egipte i es va convertir, igual que la cervesa, en una beguda de consum però també vinculada a les ofrenes tant en l’àmbit dels temples com en l’àmbit funerari.

Figura 01: la tomba Uj d’Abydos (c. 3250 a. C). Es poden veure encara part dels contenidors de vi que no van ser saquejats (Deutsches Archäeologisches Institut, Kairo)

Entre les escenes típiques que decoraven les tombes privades egípcies està precisament la de la collita del raïm a les vinyes (conegudes com a k3mw n jrp en egipci). Un dels més bells exemples el trobem a la tomba de Nakht (fig. 2), on podem observar com es realitzava el xafat en el trull per operaris que se subjectaven d’una corda, o la deposició del líquid en gerres proveïdes d’un tap. En altres tombes, com la d’Amenemhat a Beni Hassan, podem veure, a més, el premsat de la pasta (ja separada del most), mitjançant un sistema de torniquet (fig. 3).

Figura 02: escena vitivinícola de la tomba de Nakht (c. 1390 aC)

Figura 03: completa escena vitivinícola de la tomba d’Amenemhat (c. 1930 a. C) (P. Newberry, Beni Hassan, 1893).

El taponat de les àmfores de vi també ens és conegut per nombrosos exemples trobats a les excavacions. L’usual és que sobre la tapa de canya o ceràmica es col·locara un tap d’argila, moltes vegades amb segells estampats (fig. 4). Però, en aquest tema, el més significatiu són les inscripcions en escriptura hieràtica que moltes vegades es plasmaven sobre el muscle o cos de l’àmfora.

Figura 04: tap d’argila amb segells estampats en un àmfora de vi de Tutankhamon (c. 1320 a. C.) (The Griffith Institute – Universitat d’Oxford)

Figura 05: inscripció hieràtica en un àmfora de vi de l’any 4 de Tutankhamon, procedent de KV62 (The Griffith Institute, Universitat d’Oxford)

Aquestes inscripcions poden aportar una valuosa i molt completa informació. Indiquen l’any de regnat, és a dir, l’any del vi, la qualitat o el tipus de vi i la vinya d’on procedeix, així com el nom del vinater. Per exemple, la inscripció que apareix en la peça 413 de la tomba de Tutankhamon (fig. 5) diu: “any 4. Vi dolç del domini d’Aton de la vora oest. El viticultor en cap, Aperreshep”.

Figura 06: inscripció hieràtica de l’any 38 d’Amenhetep III trobada a Malqata (Metropolitan Museum, Nova York)

A la tomba de Tutankhamon es van recuperar unes 30 àmfores de vi, de les quals 26 portaven inscripcions. Una està datada l’any 31 d’Amenhetep III, la qual cosa suposa un vi de prop de 38 anys d’antiguitat en el moment de la mort de Tutankhamon. És una raresa. La resta, són vins més jóvens corresponents als anys 4, 5 i 9 de Tutankhamon. Ja que la data més alta és la de l’any 9, podem suposar que ha de relacionar-se amb l’última collita que va produir vi en el seu regnat. És a dir, aquestes etiquetes són un indicador excel·lent per a mesurar la longitud d’un regnat.

Del iaio de Tutankhamon, Amenhetep III, també tenim nombroses etiquetes de gerres de vi, principalment procedents del seu palau a Malqata. Allí es va trobar una de l’any 38 d’aquest rei (fig. 6), la seua data més alta coneguda. De fet, es pensa que aqueixa va ser la longitud del seu regnat. Amb Akhenaton, igualment, la seua data més alta (any 17, que entenem va ser el seu últim any) ens l’aporta un àmfora de vi trobada a la ciutat d’Amarna. També, gràcies a les etiquetes hieràtiques dels centenars de gerres de vi recuperades a Amarna, es va arribar a deduir que el monarca que va precedir Tutankhamon en el tron, Ankhetkheperura Neferneferuaton (en realitat, una dona) va poder haver-hi regnat només tres anys.

I, últimament, han sigut aquest tipus d’inscripcions les que pareixen haver resolt el debat sobre la longitud del regnat d’Horemheb, que va governar Egipte poc després de Tutankhamon. En la bibliografia especialitzada, fins fa menys de deu anys, Horemheb apareixia amb un regnat pròxim a 30 anys. No obstant això, ara es pensa que va governar just la meitat de temps.

Com s’ha arribat a aqueixa conclusió? Gràcies, una vegada més, al coneixement dels anys dels vins del seu regnat. Si es miren en conjunt les etiquetes d’època d’Horemheb trobades a Egipte, veiem com la data més alta procedent de Saqqara és de l’any 13, de Deir el-Medina de l’any 14, i de Sedment de l’any 12. Però, potser més significatiu, en l’excavació del pou de la tomba d’Horemheb a la Vall dels Reis (fig. 7) duta a terme entre 2006 i 2007, es van trobar noves etiquetes de vi les dates més altes de les quals són totes dels anys 13 i 14.

Figura 07: excavació del pou de KV 57 (G. Martin)

Una preciosa inscripció hieràtica d’un àmfora de vi trobada al pou d’Horemheb diu: “any 14. Excel·lent vi del domini d’Horemheb Meriamón, v.i.s., en el domini d’Ammó, de la vinya d’Atfih. Viticultor en cap, Haty” (fig. 8). Pareix clar, per tant, que el regnat d’Horemheb no va superar la collita que produiria la que haguera sigut l’anyada del seu any 15 de regnat.