JOSÉ LULL – Els antics egipcis creien que, abans que existira l’univers, el caos es manifestava en un oceà primigeni anomenat Nun. En aquest es trobava l’essència d’Atum, el déu creador, el primer acte del qual va ser constituir-se a si mateix. Va ser aleshores quan va emergir el Benben de l’oceà, el monticle primigeni, el primer tros de terra. El monticle va quedar envoltat pel Nun, i al cim es va posar un falcó, símbol del déu solar que a partir d’ara il·luminava tot el que creava. En si mateix, l’origen de l’univers és una demostració de la victòria de l’ordre sobre el caos, un tema molt recurrent en la simbologia egípcia.
El temple egipci, com a lloc sagrat on ha d’imperar l’ordre, va assimilar l’estructura i les característiques arquitectòniques principals a la forma d’aquell univers acabat de crear i es va convertint, per tant, en el seu reflex a la Terra.
Tots els temples egipcis estan encerclats per un mur de tova alt i ample. Al temple de Karnak aquest mur defineix una àrea de gairebé 300.000 m2. El curiós d’aquests murs és que moltes vegades no es feien amb filades horitzontals sinó formant ones, que dificultaven una construcció en principi simple. El que pretenien amb aquestes ones era mostrar les aigües del Nun i indicar amb això que aquestes, símbol del caos, quedaven ací i no tenien cabuda en l’espai sagrat.
L’entrada als temples es realitzava a través d’un piló, una porta monumental amb dues torres laterals. El piló s’assembla a l’akhet, els monticles orientals pels quals el Sol emergeix cada matí, i en la seua decoració no falta la representació del faraó que anihila els seus enemics, nova victòria de l’ordre sobre el caos.
Darrere del piló, els temples egipcis posseeixen un pati a cel descobert on es pretén que el déu solar irradie amb tota la seua esplendor; per això s’anomena aquest pati “el lloc on Apofis (l’enemic caòtic del Sol) és derrotat”.
L’estructura següent, a la planta típica d’un temple egipci, és la sala hipòstila, un autèntic bosc de columnes que intenta simbolitzar el canyar que envoltava el mític monticle primigeni. A Karnak, aquesta sala disposa de 134 columnes. D’aquestes, les 12 centrals, de 21 metres d’altura, tenen capitells oberts ja que, al contrari de les altres, només aquestes rebien llum a través de les finestres.
A mesura que avancem pel temple ascendim progressivament en altura a través de rampes i escalons, de la mateixa manera que ho faríem en pujar cap al cim del monticle primigeni. El punt més elevat del sòl del temple es troba on se situa el naos del sancta sanctorum, el lloc on resideix el déu. Allí som al cim del monticle on es va posar el sagrat falcó. Per això el sostre és més baix en aquesta sala, perquè, com que es troba al cim del monticle, també som més prop del cel.
No comments yet.