La geocronometria té com a objectiu el mesurament del temps en el registre geològic. El registre geològic és la memòria de la Terra, que obeeix a processos els resultats dels quals estan preservats a les roques, incloent-hi aquells que suposen erosió o no sedimentació però sobre els quals hi ha evidències que es van desenvolupar. El registre geològic es compon d’elements materials i temps.
Els processos geològics es desenvolupen en intervals de temps des de molt breus fins a molt llargs. Dels primers podem citar els processos nuclears, com la divisió d’un isòtop radioactiu a l’interior d’un gra d’apatita, que alliberen una partícula α que danya la seua estructura cristal·lina en forma d’una traça recta visible al microscopi petrogràfic. El procés més llarg és la desgasificació del mantell terrestre, iniciada fa 4.000 milions d’anys, i encara activa, a la qual devem la formació de l’atmosfera i els oceans.
En geologia descrivim el temps de tres maneres distintes. Per exemple, en la frase les empremtes més antigues d’homínids bípedes trobades a Europa, a l’illa de Creta, són de fa 5,7 milions d’anys, parlem d’un temps històric, perquè es tracta d’un moment passat en relació amb la data del dia en què llegim aquest escrit. En aquesta forma el temps màxim possible, en valors absoluts, és el de les roques preservades més antigues de l’escorça (3.900 milions d’anys), i cada dia s’amplia en 24 hores més. Una altra manera és quan diem, per exemple, que al volcà del Cerro de Agrás, a Cofrentes, es van produir tres fases eruptives en 300.000 anys. Ací fem referència només a un interval de temps físic.
Una tercera manera de considerar el temps és a través del reconeixement de processos que es desenvolupen d’una manera cíclica, a vegades periòdica, i la durada dels quals podem estimar. En aquest cas comptar cicles en una successió de materials és una forma de comptar el temps, a vegades de manera absoluta. La figura 1 és un gràfic en què s’ha representat el gruix individual de 141 làmines d’un cos sedimentari format en aigües marines succintes, dels materials de l’Eocé de Vic (Barcelona). Els gruixos s’agrupen en cicles de translació lunar, de manera que cada capa representa el depòsit de sediment produït per les marees en un dia.
Cicles mareals en un cos sedimentari marí de l’Eocé de la conca de l’Ebre (Santisteban i Taberner, 1988).
Els Cicles de Wilson -pel nom de qui va proposar la teoria de la Tectònica de Plaques- descriuen l’obertura i el tancament d’un oceà mitjançant els mecanismes que regeixen la dinàmica litosfèrica. Solen tindre centenars de milions d’anys de durada, no són periòdics i obeeixen a causes internes de la Terra. Però hi ha molts altres tipus de cicles que responen als paràmetres astronòmics del nostre planeta, com els que determinen les marees, les glaciacions o el clima (figura 2). A una escala menor, alguns organismes com el coral Manicina alveolata, o els estromatòlits cianobacterians, desenvolupen bandes de creixement diari que poden ser observades en els seus esquelets o construccions de carbonat. L’aplicació d’aquest criteri a corals del Devonià Mitjà (fa 383 milions d’anys), que presenten estructures similars en la seua epiteca, donen com a resultat 400 bandes al llarg d’un període anual, i això equival a 400 dies de 21,9 hores. Aquesta diferència respecte a la durada del dia actual i al nombre de dies d’un cicle de translació complet és deguda a la fricció mareal, la qual cosa provoca una disminució en el moment angular de la Terra.
Figura 2. Alternances rítmiques de calcàries i margues hemipelàgiques dels depòsits eocens de Sopelana (Biscaia). Aquesta sedimentació marina profunda va estar regulada per cicles de precessió de vint-i-un mil anys modulats per cicles d’excentricitat a l’òrbita de la Terra de cent mil anys (Martínez-Braceres et al., 2017).
S’ha observat que fins i tot hi ha una periodicitat en la interrupció de molts processos implicats en la formació del registre geològic, cada trenta milions d’anys, que obeeix a causes extraterrestres. Es creu que és deguda a l’impacte de grans meteorits procedents del núvol d’Oort i els efectes dels quals a la Terra es descriuen com a canvis climàtics, importants episodis de vulcanisme, variacions del nivell del mar o extincions biològiques en massa.
El reconeixement de canvis faunístics importants en el registre sedimentari està en la base del desenvolupament de l’Escala de Temps Geològics i en la Taula Cronostratigràfica Global. La primera depén, per motius de procediment històric, de la segona. L’escala de temps geològics comprén una jerarquia d’unitats de temps en sentit físic (eó, era, període, època i edat) i que només vam saber certificar quan es van establir els mètodes de datació absoluta en el segle XX. La Taula Cronostratigràfica Global comprén una jerarquia d’unitats que corresponen a conjunts de materials formats en un determinat espai de temps (eonotema, eratema, sistema, sèrie i estatge). És correcte dir que els dinosaures no aviars van proliferar a la Terra en l’Era Mesozoica, però no que ho van fer en el Mesozoic, perquè aquest es refereix només a l’eratema corresponent, que és el conjunt d’estrats en què van ser enterrats i en els quals hui trobem les seues restes. No és correcte anunciar l’Antropocé com una nova “era”, tal com ha sigut publicat en la premsa: “Bienvenidos al Antropoceno: la era de un planeta acorralado por el Hombre” (El Mundo); “La Tierra entra en la era del Antropoceno” (ABC); “Nuestra huella lleva a una nueva era geológica: el Antropoceno” (La Vanguardia); “Antropoceno: la era del cambio global” (Museu Nacional de Ciències Naturals). La similitud del nom de les unitats de l’escala geocronològica amb paraules del llenguatge comú indueix a confusió, que pot perdonar-se per la provisionalitat del que s’escriu en la premsa diària. L’Antropocé, si el mètode científic ho confirma, serà possiblement una sèrie amb la durada d’una època, cosa que per a la nostra era, la Cenozoica, implica entre 18 milions d’anys i 10.000 anys. Si de veritat és alguna cosa diferent de l’anterior, la seua confirmació es veurà quan ens acostem al final.
No comments yet.