MARIA JOSEP PICÓ – José Manuel García Verdugo, catedràtic de Biologia Cel·lular de la Universitat de València, és un dels deu científics del món que van contribuir a la caiguda d’un dogma de la neurociència: aquell que sostenia fins a la passada dècada dels noranta que després del naixement no generem noves neurones. Gràcies a la seua habilitat davant del microscopi electrònic per a analitzar la morfologia de les cèl·lules mare del cervell i deduir-ne la funció, és capaç de veure on altres només miren i realitzar descobriments de rellevància internacional.
Pregunta: El microscopi electrònic és la seua eina d’estudi. Quina troballa va trobar al cervell dels fardatxos?
Resposta: Aquell va ser l’inici de la meua carrera investigadora a la Universidad de La Laguna a i, posteriorment, ja a la Universitat Autònoma de Barcelona amb el professor Carlos López, al principi dels anys vuitanta. Vam descobrir que en algunes regions del cervell dels fardatxos augmentava el nombre de neurones amb l’edat; en conseqüència, havien de tenir neurogénesis, és a dir, s’hi generaven neurones en edats adultes.
P: Fins que va arribar a l’ésser humà va donar passos progressius en l’estudi de la neurogènesi…
R: Sí, alguns grups de científics van estudiar aquesta capacitat en aus cantaires, com Fernando Nottebon i Arturo Álvarez Buylla. La sinergia del coneixement en les aus i en els rèptils va ser crucial per a emprendre el camí cap als mamífers, abans d’entrar a l’anàlisi de cervells humans.
P: Què va revelar l’existència de cèl·lules mare al cervell dels ratolins?
R: En primer lloc, confirmar que sí que hi havia neurogènesis i que aquestes estaven en les dues zones responsables de produir noves neurones. Una d’aquestes és el gir dentat de l’hipocamp, una regió molt relacionada amb la memòria i l’aprenentatge, que seria com un microxip del cervell (ja que coordina l’emmagatzemament de la informació en l’escorça cerebral) i l’altra és el bulb olfactori, que rep la informació olfactiva, però les cèl·lules mare, en aquest cas, estan al voltant de les parets de les cavitats ventriculars laterals, on es troba el líquid cefaloraquidi, i les noves neurones han de migrar llargues distàncies fins a aconseguir el bulb olfactori.
P: Els humans, disposem d’aquests mateixos mecanismes?
R: En el cas del gir dentat sí; fardatxos i mamífers, inclosa la nostra espècie –les aus en serien l’excepció–, disposem d’aquest peculiar microxip al cervell que genera noves neurones imprescindibles per a la memòria i la capacitat d’aprenentatge. El més interessant és que sembla que aquesta neurogènesi persisteix al llarg de tota la nostra vida, encara que pareix que amb l’edat disminueix.
P: És sensible a alteracions?
R: Sí, encara que la majoria de les dades que tenim són d’animals d’experimentació, els neuròlegs estan confirmant la vulnerabilitat del nostre cervell gràcies a les noves tecnologies. En gran mesura, per exemple, l’alcohol en edats joves altera el gir dentat, acaba amb cèl·lules filles quan estan intentant connectar amb altres neurones, però en principi aquesta mort neuronal no té una repercussió a curt termini, ja que les cèl·lules mare han de reposar aquesta pèrdua de neurones. Tot i això, el procés no és infinit. Les cèl·lules mare s’esgoten i ací hi ha el problema: apareixen envelliments prematurs, pèrdua de memòria o capacitat d’aprenentatge; els neuròlegs adverteixen que cada vegada la població amb problemes cognitius és més jove. Per això és fonamental controlar la beguda en l’adolescència, especialment en el nostre àmbit, ja que els nostres cervells són “mediterranis” i, a diferència d’altres de climes més freds, no estan acostumats, genèticament parlant, a dosis altes d’alcohol. Cal afegir que l’alcohol, a dosis baixes i de forma puntual, no té efectes apreciables.
P: Les drogues destrueixen les neurones de la mateixa manera?
R: Sí, però no de forma directa. Les drogues afecten a curt termini les connexions neuronals, els circuits de transmissió, i una vegada destruïts o canviats, pot ser difícil tornar a reconstruir-los mantenint la seua capacitat intel·lectual o fins i tot la seua personalitat. A pesar d’això, tampoc hem d’oblidar que molt possiblement a mitjà termini, aquests canvis afecten la neurogènesi, i tornem al cas dels problemes cognitius. Un problema afegit de les drogues és que tenen el component de l’addicció.
P: I de bulb olfactori?
R: A diferència dels rosegadors, els humans no tenim neurogènesi adulta en el bulb olfactori. En l’evolució hem optat per cervells més innovadors, amb més escorça cerebral, i hem renunciat a l’olfacte. Vam decidir optar per un cervell més potent, amb més capacitat per a aprendre i per a emmagatzemar informació. D’aquesta manera, canalitzem el flux neuronal cap a l’escorça cerebral a fi de millorar la nostra eficiència a l’hora de resoldre qüestions abans que els nostres competidors. I es dóna precisament al lloc on es troba l’aprenentatge, les percepcions emocionals i de l’espai.
P: Vostè és un dels científics d’àmbit mundial que van aconseguir demostrar que generem noves neurones en etapes adultes. Coneixem poc el funcionament del cervell…
R: Encara ens falta molt per saber, però el descobriment que tenim cèl·lules mare i neurogènesi en el nostre cervell està canviant la idea de com pot funcionar aquest. Ara sabem que el nostre cervell, a diferència d’altres mamífers, ha evolucionat acumulant milions de neurones en l’escorça cerebral (com si fóra un disc dur, amb més capacitat que la resta dels mamífers) i té neurogènesis en un centre crucial (un microxip), que s’encarrega de decidir quina informació s’ha de guardar i on. I precisament aquest tàndem ens permet conèixer per què es produeixen algunes patologies i avançar en les teràpies.
P: Una d’aquestes seria el trastorn neuronal en pacients infantils?
R: Sí, efectivament. En un article que hem publicat recentment en la revista Nature, hem trobat que hi ha una migració al bulb olfactori, però només en les primeres etapes del desenvolupament infantil i que s’acaba al voltant dels tres o quatre anys de vida. I és fonamental la troballa d’un nou camí de cèl·lules que migren des dels ventricles laterals cap a l’escorça prefrontal, a diferència d’altres mamífers. Aquesta migració és la primera vegada que es descriu i podria servir per a incrementar el nombre de noves neurones –com més gran el nombre de neurones, més capacitat d’emmagatzematge– en regions que estan molt relacionades amb tasques cognitives, processos emocionals i percepció de l’espai.
P: Com incideix en la salut dels infants?
R: Qualsevol alteració d’aquest circuit migratori podria ser la causa de malalties i trastorns neuronals amb implicació del lòbul frontal, com l’esquizofrènia, l’autisme, les addiccions en infants o la hiperactivitat. Ara, aquesta nova informació ens posa en condicions de començar a comprendre algunes de les patologies cerebrals que afecten les persones des d’edats primerenques.
P: I què ens passa quan patim Alzheimer?
R: En aquestes malalties neurodegeneratives hi ha una pèrdua de neurones en diverses àrees del cervell, especialment en l’escorça cerebral i en el gir dentat (una de les regions amb neurogènesi adulta). És interessant ressaltar que la reducció de mida del gir dentat es deu, probablement, a la pèrdua per esgotament de les cèl·lules mare per a produir noves neurones i reemplaçar la pèrdua de neurones. Això implicaria pèrdua de la capacitat de processar informació.
© 2012 Conec. Tots els drets reservats.
No comments yet.