MARIA JOSEP PICÓ – Dolors Corella és experta en l’estudi dels efectes de la dieta mediterrània en l’obesitat i també ha demostrat el lligam de factors genètics i l’alimentació en el sobrepés en diverses poblacions de diferents països. El 1991 va iniciar la seua tesi doctoral amb una beca de la Generalitat Valenciana i es va centrar en l’estudi de l’efecte dels components de la dieta en les malalties cardiovasculars i el càncer. Posteriorment, ha incorporat a la seua línia de recerca l’estudi dels factors genètics que poden modular l’associació entre alimentació i les malalties cròniques. Així, el 1998 va crear la primera unitat de recerca sobre Epidemiologia Genètica i Molecular a Espanya i les seues investigacions han estat pioneres en la línia de la genòmica nutricional de les malalties cardiovasculars i de l’obesitat. Dolors Corella és actualment catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública en el Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Ciències de l’Alimentació, Toxicologia i Medicina Legal de la Universitat de València.
Pregunta: L’hamburguesa és incompatible amb la dieta mediterrània?
Resposta: Sí, per diverses raons, des de la seua composició al seu concepte, en el cas de l’hamburguesa comercial. Està feta de carn roja, un ingredient molt ocasional en la dieta mediterrània (menys d’una vegada la setmana), la qual quasi és vegetariana i integra en major mesura carns blanques com ara el pollastre o el conill. Té un gran contingut de greixos saturats, els més roïns, perquè generen malalties cardiovasculars, aterosclerosi (taponament de les artèries), etc. A més, sol anar acompanyada d’un pa poc sa, carregat de greixos, sucres i conservants perquè resulte més esponjós, a més de salses molt calòriques. D’altra banda, els ingredients més saludables com la tomaca o l’enciam són mínims. Una alternativa seria anar a la carnisseria, elegir la carn i que ens la trituren per a fer nosaltres les hamburgueses amb carn magra, barrejant també carn blanca, afegint pa de poble tradicional, tomaca i enciam amb generositat, i per què no, una mica d’oli d’oliva verge extra, que resulta molt cardiosaludable.
P: I el concepte que apuntava?
R: L’hamburguesa és la icona actual del menjar ràpid, completament contrari a tot allò vinculat a la dieta mediterrània, que implica no sols menjar, sinó gaudir dels sabors, de la conversa, de reposar per menjar.
P: Amb quin tòpic de la dieta mediterrània caldria acabar?
R: El terme dieta porta a error perquè no sols té a veure amb el menjar, sinó que és un estil de vida, actiu, amb moltes relacions socials, a diferència dels països més freds europeus. I més que acabar amb tòpics caldria reivindicar aliments com ara els llegums. N’hauríem de menjar, com a mínim, tres vegades la setmana, però fa uns anys es van associar incorrectament amb un menjar de pobres, perquè no són cars, tot i que constitueixen una font de proteïnes molt bona, enfront del consum de carn, amb més derivats oxidats que es vinculen amb diverses dolències com ara el càncer de renyó, entre altres. Una dieta integrada rica en verdura, fruita, llegums, pa, peix, carns blanques, fruits secs, oli d´oliva verge, etc, serveix per a prevenir malalties com ara les cardiovasculars, les demències, alguns càncers, diabetes, etc. I, malauradament, estem perdent aquesta cultura.
P: La intolerància a la llet, té factors genètics?
R: Sí, de fet, en l’àmbit mediterrani s’ha demostrat que som més intolerants a la lactosa (sucre que té la llet) que en altres parts d’Europa; per aquest motiu, ací i als països del sud del continent, són més habituals derivats de la llet com ara el formatge i el iogurt. En condicions normals, tenim un enzim anomenat lactasa que digereix la lactosa de la llet i metabolitza sense problemes. No obstant això, en algunes persones hi ha una alteració genètica en el gen de la lactasa que fa que aquest enzim perda la seua activitat en edat adulta. D’aquesta forma, no poder digerir la lactasa de la llet, el seu consum produeix diversos símptomes gastrointestinals (distensió abdominal, flatulència, diarrea, còlics abdominals, etc.), la gravetat depén del nivell de deficiència de lactasa. Aquesta mutació és molt freqüent en el nostre àmbit o al continent asiàtic, a diferència del nord d’Europa o els Estats Units d’Amèrica.
P: Menjar calories és més barat que menjar sa…
R: L’obesitat està afectant cada vegada més als grups de població que, en les societats riques com la nostra, disposen de menys ingressos econòmics. Als països en desenvolupament també està pujant l’obesitat, perquè, efectivament, els aliments amb greixos roïns són molt més barats i resulten més senzills que els més sans.
P: Com influeixen els gens en l’obesitat? Perquè en èpoques de fam no hi ha obesos.
R: El nostre genoma humà es va construir en l’etapa preagrícola; és a dir, està determinat per situacions en què per a menjar s’havia de caçar i no sempre hi havia disponibilitat. En conseqüència, el nostre genoma és molt estalviador i es caracteritza per emmagatzemar calories en forma d’energia i greix. Estalviem i acumulem perquè després poden venir períodes d’escassetat. En èpoques de manca de menjar, com que no hi ha excés d’aliments per a emmagatzemar, no es noten les diferències entre les persones que genèticament són més propenses a estalviar energia (aquells que tenen mutacions en el que anomenem gens de l’obesitat) i els que no tenen el genoma tan estalviador. No obstant això, en èpoques d’excés d’ingesta d’aliments, sí que es magnifiquen les diferències quant a pes i greix corporal entre els qui tenen mutacions en els gens d’obesitat i els qui no. Menjant el mateix, unes persones són més obeses que altres.
P: Del 2003 al 2011 ha participat en el projecte espanyol PREDIMED. En què ha consistit?
R: “Prevención con Dieta Mediterránea” (PREDIMED) ha esdevingut l’estudi sobre nutrició amb més envergadura a nivell mundial sobre els efectes de la dieta mediterrània en la prevenció primària de les malalties cardiovasculars, ja que hi han participat 7.500 persones durant set anys, un miler, del territori valencià. Pròximament tindrem disponibles els resultats de l’efecte de la dieta mediterrània en l’obesitat.
P: El seu equip d’investigació ha demostrat que l’obesitat depén de la interacció entre alimentació i susceptibilitat genètica. Quins són els seus últims resultats aconseguits?
R: Des de fa alguns anys hem publicat diversos articles en els quals hem demostrat que alguns gens com ara l’APOA2, l’APOA5, etc., s’associen de manera diferent amb el risc d’obesitat, segons la composició de la dieta, de manera fonamental, en relació amb la ingesta de greix saturat. També hem comprovat, recentment, que el gen denominat FTO –que actualment és el gen que més s’ha associat amb l’obesitat en centenars d’estudis– potencia els seus efectes quan el consum de greix en la dieta és alt amb igual contingut calòric total, com acabem de publicar en Journal of Nutrition. Vam fer un estudi en població de l’estudi GOLDN dels EUA, un grup estàndard, i una població de Puerto Rico a Boston, i vam concloure que mutacions en el gen FTO no s’associen sempre amb obesitat, sinó només quan la dieta és alta en greixos saturats. Hi ha persones portadores, però si no ingereixen una gran quantitat de greixos saturats, no es dispara l’obesitat.
P: També pertany al Centre de Recerca en Xarxa (Ciber) de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició. Quina és la seua principal línia de treball?
R: Investiguem totes les interaccions entre nutrició, esports, factors ambientals (és a dir, tot allò no genètic, com ara la contaminació atmosfèrica, acústica, l’estrés…) i la susceptibilitat genètica. I estem intentant demostrar com la conjunció de factors incrementa el risc de malalties cardiovasculars, l’obesitat, la diabetis, la síndrome metabòlica (implica diversos factors de risc: obesitat, colesterol bo baix, triglicèrids alts, etc.).
P: Animaria els joves a dedicar-se a la recerca en genòmica nutricional?
R: La genòmica nutricional és un tema d’investigació apassionant perquè, a més de ser de gran actualitat, i del fet que cal generar nou coneixement, en aquesta nova disciplina s’incorporen els avanços més recents en les tecnologies genòmiques, bioinformàtiques i metabolòmiques en les ciències de la nutrició i la biomedicina. A més, s’estudien problemes molt prevalents en la societat i amb un gran potencial de translació –d’ús directe per a la població– i de millora de la salut.
P: Com a coordinadora de la Universitat Saludable de la Universitat de València, quines qüestions s’han impulsat des del Campus Sostenible?
R: La nostra prioritat és promoure entorns saludables, tant per als treballadors de la Universitat com per als estudiants. En primer lloc, considerem imprescindible donar informació, als estudiants, per mitjà d’assignatures optatives al currículum de tots els graus, i als treballadors, mitjançant cursos. A més de formar, hem de ser capaços que aquests coneixements es traduïsquen en canvis de conducta que promoga la salut. De moment, ja hem començat amb nous plecs de concurs per a les cafeteries dels campus i les màquines expenedores, a fi de garantir un menjar més saludable.
© 2012 Conec. Tots els drets reservats.
No comments yet.