«Podem traure major rendiment del petroli i produir menys CO2»

IRENE SÁNCHEZ ARTERO – Avelino Corma (1951) ens atén després d’una videoconferència amb col·legues del gremi. Aquest químic i fundador de l’Institut de Tecnologia Química (ITQ) de la Universitat Politècnica de València, ha descobert un material cristal·lí amb múltiples propietats amb aplicacions industrials potencials per a l’obtenció d’energies cada vegada menys contaminants.

Aquestes molècules, anomenades zeolites, han sigut el descobriment químic més important del passat 2011, segons la prestigiosa revista Science. Avelino Corma, l’investigador espanyol més citat, és autor de més de 700 articles, tres llibres i més d’un centenar de patents. Aquest especialista en catalitzadors i processos catalítics es mostra satisfet i orgullós de l’aplicació industrial dels treballs que duen a terme al centre.

Al llarg de la seua carrera, Corma ha rebut nombrosos reconeixements i premis, tant en l’àmbit nacional com internacional. Per exemple: el Premi Rei Jaume I de noves Tecnologies (2000), Premi Dupont (1995), Premi Europeu de Catàlisi “François Gault” (2001), GA Somorjai Award de l’American Chemical Society el 2008, la Medalla d’or del Fòrum Química i Societat a la trajectòria en recerca (2001-2010) o la Gran Medalla de l’Acadèmia de les Ciències francesa (2011).

Science també ha considerat rellevants altres treballs en què participen espanyols, com la vacuna contra la malària, el descobriment que els éssers humans es divideixen en tres grups segons la flora intestinal i l’ús d’antivirals per a tallar amb contagis de VIH.

Pregunta: La prestigiosa revista Science ha considerat el seu descobriment sobre zeolites un dels més importants del 2011. En què consisteix?
Resposta: Està relacionat amb el camp dels materials i les reaccions químiques. En el camp dels materials nosaltres sintetitzem materials que esperem poder utilitzar després en processos de separació de gasos o com a catalitzadors en reaccions químiques. El que volíem era dissenyar un material que tinguera porus de distintes dimensions dins de la mateixa estructura. De tal manera que quan anàrem a portar a terme una reacció en què interaccionaren dues molècules de mida distinta, aquest material compost per porus de grandàries distintes, seleccionara el tipus de molècula que millor s’ajustaria a cada porus. Amb això el mateix material seleccionaria els reactius i després faria que aquests reaccionaren d’una manera determinada. Pensem que aquesta mena de material podria conduir-nos a catalitzadors més selectius.

P: Es diu que el seu descobriment és una molècula per a química verda. Què significa això?
R: En química verda o sostenible evitem utilitzar reactius perillosos i, a més, evitem la formació de subproductes. En el cas de formar subproductes, els transformem en molècules d’interès o els destruïm i els convertim en gasos no nocius. Per exemple, l’òxid de nitrogen és perjudicial, no el podem transformar però sí que el podem descompondre en nitrogen i oxigen, o en nitrogen i aigua.

P: Compromès o amb por respecte al canvi climàtic?
R: Crec que tots hem de fer un esforç, cada un en el seu camp, i tots els ciutadans conscienciar-nos que som part responsable i podem patir-ne les conseqüències. Com a part que en som, hem de fer els nostres millors esforços per a evitar, en la mesura que es puga, que aquest escalfament es produïsca d’una manera ràpida.

P: Un dels usos de les zeolites és en la refinació del petroli. Quins avantatges té i com se’n beneficien els ciutadans?
R: El benefici principal és que aquesta molècula amb porus molt grans pot processar molècules de petroli molt grans. Podria processar la part més pesada del petroli. És a dir, podríem, per exemple, agafar asfalts i convertir-los en fuel, gasolina o dièsel. Això ens faria traure un millor profit d’un recurs natural com és el petroli. D’altra banda, amb la mateixa quantitat de petroli, produiríem més energia de manera més eficient i, per tant, produiríem menys CO₂ per quantitat d’energia produïda.

P: Després del premi Rei Jaume I, la Medalla de l’Acadèmia de Ciències a França el 2011 o l’Orde de Mèrit Civil a Espanya el 2002, què ha significat aquest reconeixement?
R: Una gran alegria que una revista com Science destaque un treball espanyol i, a més, nostre. Potser el que m’ha donat més alegria en la meua vida professional ha sigut el fet que diversos dels nostres treballs hagen culminat en una aplicació industrial, que proporcione avantatges tecnològics a companyies espanyoles i continue donant treball a joves i especialistes en el nostre camp.

P: Vostè va ser un dels fundadors de l’Institut de Tecnologia Química (ITQ). En quina situació es troba en aquests moments?
R: L’ITQ va ser fundat per Jaime Primo des de la Universitat Politècnica de València i per mi des del Consell Superior d’Investigacions Científiques. Estem desenvolupant investigació de bon nivell i molt connectada amb el sistema productiu. És a dir, som capaços de generar coneixement i transferir-lo amb la finalitat de solucionar problemes reals. Així doncs, un número gens menyspreable de processos químics catalítics que hi ha porten el nom de l’ITQ. Gràcies a aquest treball de recerca amb empreses som capaços de contractar quasi 100 persones. Vam començar sent un equip de 8 o 10 investigadors i un total de 14 persones i, en aquest moment, en som gairebé 150.

P: Quina diferència hi ha entre la recerca científica espanyola i la d’altres països?
R: La diferència no està en l’existència de grups punters, sinó en el nombre de grups avançats i en el nivell mitjà de la ciència que es porta a terme en els diferents països. Jo crec que com més desenvolupats estan els països científicament i tecnològicament, més grups d’avantguarda hi ha i el nivell mitjà de la ciència que es fa és més elevat.

P: Per què va decidir capbussar-se en el món de la recerca?
R: Des de menut tenia un gran interès a preguntar-me coses, saber tant com fóra possible sobre el que m’envoltava. La recerca és una manera de poder respondre les preguntes que un es planteja sobre com és la matèria, com ocorren les coses i el pas següent: com podem controlar-ho i modificar-ho per al nostre benefici.

P: Quins són els reptes futurs de la química?
R: El control de les reaccions químiques de manera que, al final, arribem a zero subproductes. Que siguem capaços de dirigir les reaccions químiques només cap al producte que volem. Si aconseguim controlar en aquest nivell la reactivitat química haurem fet un pas molt important. El pas següent serà aconseguir controlar, no sols una reacció, sinó moltes reaccions que ocorren en cascada.

P: Actualment, què aconsellaria als joves que estan interessats en la recerca?
R: S’ha de lluitar pel que es vol i pel que es creu. Sé que no és fàcil, no són bons temps “per a la lírica”, però, tot i això, ho han d’intentar. Els joves interessats en la recerca han de marcar-se objectius en diferents nivells i lluitar per aquests. Aquells qui tenen una clara vocació, ganes de desenvolupar la seua professió i una bona base de coneixement, crec que poden trobar-hi un lloc. De fet, nosaltres intentem detectar aquestes persones. Tot i les dificultats, no ens hem de rendir.

P: Ens pot explicar algunes d’aquestes aplicacions?
R: Des del 2006 fins ara hi ha tres aplicacions noves. La primera consisteix a disminuir la quantitat de sofre del gas natural fins a nivells per sota 10 ppb (part per bilió). Això permet eliminar-lo gairebé per complet, cosa que permet processar després el gas natural i produir hidrogen de manera més efectiva des del punt de vista catalític. Una altra aplicació ajuda perquè un producte que s’obtenia en 3 etapes i produïa per cada quilo de producte desitjat dos quilos de no desitjat, es faça en una etapa i només es generen uns pocs grams de subproducte per quilo. I, finalment, treballem en l’obtenció d’un catalitzador que millora clarament la producció de propilè a partir de metanol.

P: En què treballa en aquests moments?
R: En el desenvolupament de catalitzadors multifuncionals per a dur a terme reaccions en cascada de manera eficient, sense obtenir subproductes i maximitzant la selectivitat.

© 2012 Conec. Tots els drets reservats.