J. MIGUEL VINYES – A diferència de les estacions astronòmiques, que comencen i conclouen en dates i hores exactes, ben predites per la mecànica celeste, les estacions meteorològiques són molt més indefinides i estan sotmeses a una gran variabilitat. El més habitual és que es produïsquen desfasaments entre les unes i les altres. Enguany, el temps típicament estiuenc s’ha perllongat en molts llocs d’Espanya fins a la tercera setmana d’octubre, la qual cosa ha implicat una anomalia tèrmica i pluviomètrica certament singular, d’aquelles que no tenen massa precedents.
Enguany, una situació de bloqueig molt persistent ha impedit el pas de fronts i borrasques, i durant unes quantes setmanes s’ha perllongat el temps anticiclònic característic de la canícula, molt sec i extremadament calorós.
El més normal és que el temps ens mostre cares distintes durant la transició de l’estiu a la tardor, alternant les primeres manifestacions purament tardorenques amb períodes de calor que ens continuen recordant l’estiu, coneguts popularment com “estiuets”. Enguany, una situació de bloqueig molt persistent ha impedit el pas de fronts i borrasques, i durant unes quantes setmanes s’ha perllongat el temps anticiclònic característic de la canícula, molt sec i extremadament calorós.
S’han donat casos molt cridaners, com el d’Ourense, que entre els dies 2 i 5 d’octubre va batre quatre vegades consecutives el seu rècord de temperatura màxima d’octubre, que va quedar establert en 35,2 ºC (5-10-2011), enfront de l’anterior rècord de 33 ºC (12-10-1963).
Durant tot aquest temps, la calor ha sigut notícia a Espanya i s’han superat amb escreix en molts observatoris del nostre país les màximes absolutes per a un mes d’octubre. S’han donat casos molt cridaners com el d’Ourense, que entre els dies 2 i 5 d’octubre va batre quatre vegades consecutives el seu rècord de temperatura màxima d’octubre, que va quedar establert en 35,2 ºC (5-10-2011), enfront de l’anterior rècord de 33 ºC (12-10-1963).
També és digne d’esment el cas de l’Observatorio Fabra de Barcelona, on es va batre cinc vegades la màxima absoluta de temperatura d’octubre de la seua sèrie històrica (iniciada el 1914); el nou rècord va superar també en un parell de graus l’antic.
És una realitat objectiva, avalada per les observacions, que els períodes de temps primaveral i tardorenc estan acurtant-se i perdent continuïtat, i que cada vegada són més freqüents aquest tipus d’episodis tan extrems. Tot això sota el paraigua d’un món cada vegada més càlid.
No comments yet.