Apoyan a Conec

Superior

Arqueologia RSS feed per aquesta secció

Arqueologia, Història

Known as the  ìMask of Agamemnon,î this exquisite funerary mask is made of gold, c. 16th century BCE. It was found in 1876 by Heinrich Schliemann in Tomb V at Mycenae, Greece. Currently on display in the National Archaeological Museum, Athens, Greece.

La Troia homèrica des de la documentació històrica

(Español) La Guerra de Troya nos ha sido transmitida, principalmente, a través de dos grandes obras épicas griegas, la Ilíada y la Odisea, escritas por Homero hacia el siglo VIII a.C., posiblemente como recopilación de una larga tradición oral. La famosa Troya del rey Príamo es descrita como una ciudad hermosa de poderosas murallas, en […]

Continuar llegint
Arqueologia, Història, Matemàtiques

Bakhshali

El zero té més canes de les que créiem

En el segle XIX el poble pakistanés de Bakhshali pertanyia a l’Índia. En 1881 un llaurador, mentre llaurava un camp de la zona, es va trobar soterrat el que pareixia que era un vell manuscrit. Es tractava de setanta pàgines de corfa de bedoll en molt mal estat repletes d’estranys símbols. Va resultar ser el […]

Continuar llegint
Arqueologia, Astronomia

egipto_universo

La visió egípcia de l’Univers

Es bien conocido que los antiguos griegos imaginaban el universo, con centro en la Tierra, como una sucesión de esferas concéntricas en las que se situaban el Sol, la Luna, los planetas y el fondo de estrellas fijas. Pero, ¿cómo imaginaban los egipcios la forma del universo?

Continuar llegint
Arqueologia

fig2_pecio_uluburun_eslora

El derelicte de l’Uluburun, un exemple del comerç en el segle XIV a. de C.

En ocasions, l’arqueologia ens brinda troballes extraordinàries que ajuden a comprendre millor diversos aspectes de l’antiguitat. Aquest és el cas del famós derelicte de l’Uluburun, un vaixell mercant que es va enfonsar fatalment fa més de 3.300 anys. El derelicte va ser descobert davant de les costes de l’Anatòlia sud-occidental el 1982 (fig. 01). Estava […]

Continuar llegint
Arqueologia

Nubia, especialmente la región del wadi Allaqi, era conocida por sus minas de oro. En muchas tumbas tebanas podemos ver cómo los nubios aportan, entre sus tributos, bolsas con polvo de oro y lingotes de oro en forma de anillas (Tumba del Virrey de Kush Amenhetep en Qurnet Murai, época de Tutankhamon).

L’or dels faraons

Els antics grans monarques del Pròxim Orient (assiris, babilonis, mitannians, hittites, etc.) tenien la falsa impressió que l’or a Egipte era tan abundant com l’arena del desert. Multitud de textos ens parlen en aquest sentit. Així, el rei assiri Aixurubal·lit escrivia al monarca egipci a mitjan segle XIV a.C. per a dir-li: “L’or al teu […]

Continuar llegint
Arqueologia, En portada, Història

amenemhat

Vi a la salut de la cronologia egípcia

Són molts els mètodes que els egiptòlegs podem emprar per a precisar en la cronologia absoluta o relativa dels regnats dels antics faraons o per a conéixer la duració dels seus regnats, però hi ha un que, en especial durant la dinastia XVIII, està proporcionant dades d’interés: la cronologia aportada per les etiquetes de les […]

Continuar llegint
Arqueologia, Astronomia

slide_conec2

El mecanisme d’Anticitera

Al Museu Arqueològic Nacional d’Atenes dormen els fragments d’un artefacte antic que aviva encara la imaginació de científics, historiadors i d’aquells amb un paladar sensible per als enigmes. Es tracta del mecanisme d’Anticitera, una complexa màquina composta per nombrosos engranatges de bronze descoberta en 1900 per uns bussos buscadors d’esponges prop de l’illa d’Anticitera.

Continuar llegint