L’Antàrtida et demostra que els deserts no sempre són calorosos i arenosos, i que hi ha diferents intensitats del blanc més enllà del blanc molt, però que molt intens. També l’Antàrtida fa enyorar a qualsevol la calidesa del claustre matern, perquè l’Antàrtida, amb el seu gèlid fred, la seua foscor i la seua escassetat de nutrients, és qualsevol cosa menys acollidora per a la vida. No obstant això, cada vegada són més les sorprenents troballes que contradiuen esta intuïció: la vida, com una hedra desaforada, es cola per tots els intersticis del món, inclús pels més desagradables.
L’última d’estes troballes s’ha produït a uns tres quilòmetres de profunditat, davall del gel, en el llac subterrani Vostok, un gegantí llac que mesura 150 quilòmetres de llarg per 50 d’ample, que està completament aïllat no sols de l’exterior, sinó també de la resta de llacs subglacials.
Localització del llac Vostok en l’Antàrtida. Foto: NASA-GISS.
Esta reserva d’aigua ha romàs aïllada de l’atmosfera de la Terra durant 15 milions d’anys, i una capa de gel de 4 quilòmetres de grossor bloqueja totalment la llum del sol i crea una gran pressió sobre el líquid, que a més es troba a -89,2°C (la temperatura més baixa registrada en la Terra). No obstant això, a pesar de totes estes hostilitats per a la vida, després de realitzar proves d’ADN i ARN en una mostra de l’aigua del Vostok s’han trobat més de 3.500 formes de vida microscòpica, entre les quals predominen els bacteris, segons assenyala un equip internacional de científics en un treball publicat per la revista PLOS ONE.
Hui en dia, en compte de buscar restes de microorganismes, els oceanògrafs que compten amb mitjans més avançats preferixen buscar seqüències d’ADN, que resulten infinitament més fàcils de detectar que els espècimens. És a dir, que allò que s’ha trobat realment en el Vostok no són espècies vivint, sinó que, després de cultivar i seqüenciar els àcids nucleics presents en l’aigua, s’han detectat milers de criatures.
El llac Vostok (150 quilòmetres de llarg per 50 d’ample) ha romàs completament aïllat de l’exterior durant 15 milions d’anys davall una capa de gel de 4 quilòmetres de grossor i una temperatura de -89.2ºC (la temperatura més baixa registrada en la Terra).
Segons Scott Rogers, genetista de la Universitat Estatal Bowling Green (Ohio, EUA) i autor principal del treball, totes estes formes de vida no pareixen ser molt diferents de les que es trobarien en un llac, és a dir, que no pareixen haver evolucionat per a adaptar-se a les condicions ambientals del Vostok. Una explicació per a això pot residir en el fet de que estos organismes van quedar en el Vostok com un “llegat” de l’Antàrtida quan esta tenia un clima temperat fa 35 milions d’anys, la qual cosa suggerix que en el Vostok la vida podria no ser tan alienígena
No comments yet.