Què és un quàsar? Alberto Fernández Soto Moltes galàxies (per exemple, la nostra) tenen al centre un forat negre amb una massa milions de vegades major que la del Sol. Encara que parega perillós, el forat negre no representa cap perill. De fet, col·labora per a mantindre l’orde en el moviment de les estreles i el […]
Arxiu de l'autor | Conec
Sobre la vida en altres planetes i les supernova
Hi ha vida en altres planetes? Fernando J. Ballesteros La Terra compta amb grans oceans com a tret més aparent. En el passat, Mart també va tindre oceans; la lluna Europa, de Júpiter, pareix tindre mars d’aigua líquida davall la seua coberta de gel, i la lluna Tità, de Saturn, té mars de metà líquid. […]
L’univers infinit i terratrèmols a les estreles
És l’univers infinit? Fernando J. Ballesteros Quan mirem a la llunyania, veiem fins a l’horitzó. No podem veure més enllà, encara que sabem que hi ha altres terres i països. L’univers té també un horitzó. Com que l’univers va nàixer fa uns catorze mil milions d’anys, la llum només ha pogut recórrer uns catorze mil […]
Estadístiques esportives i ensenyança de les matemàtiques: Oli i agua o el contrari?
Vivim en un país en què, de forma històrica, la ciència ha estat a la cua dels interessos polítics i governamentals. No oblidem la cèlebre sentència de Miguel de Unamuno: Que inventen ells! que sintetitzava de forma brillant la deixadesa i falta d’interés per la ciència de l’espanyol mitjà, per això no hauria de sorprendre’ns […]
La ruta de la seda espacial
2008 EV5 és el nom de l’asteroide elegit. Un xicotet objecte d’uns 400 metres de diàmetre, al qual una sonda interplanetària podria arribar en menys de dos anys. La mitat del temps que va emprar Marco Polo a arribar a l’Extrem Orient. La comparació no és fútil.
Balenes en el desert
El desert egipci pot oferir-nos múltiples sorpreses. Qui podria esperar trobar balenes, tortugues o peixos serra en el desert? Qui podria imaginar trobar troncs enmig de l’arena? Perquè encara que parega mentira, sí que és possible, encara que tenen milions d’anys…
Calculant el nombre d’estreles de la nostra galàxia que podrien albergar vida avançada
La ja cèlebre equació de Drake, formulada pel radioastrònom Frank Drake el 1961 mentres treballava en l’Observatori de Radioastronomia Nacional a Green Bank, Estats Units, tracta de fer una estimació del nombre de civilitzacions de la nostra galàxia susceptibles de posseir emissions de ràdio detectables.