Cazasteroides, una app per a detectar asteroides

Desenvolupen una aplicació mòbil que permet controlar la població d’asteroides i col·laborar amb astrònoms professionals de l’Institut d’Astrofísica de Canàries.

Panoràmica de l’Observatori del Teide amb la Via Làctia. Foto: Eduardo Suárez Falcón

Els asteroides són un dels objectes del Sistema Solar que més interés susciten, no sols en la comunitat científica, sinó també en la ciutadania. Des que en 1801 l’astrònom italià Giuseppe Piazi descobrira el primer asteroide denominat Ceres, reclassificat a planeta nan en l’actualitat, se n’han descobert més de 700.000.

La detecció d’aquests cossos no sempre ha sigut el resultat de les campanyes de detecció d’asteroides. De fet, el descobriment de Ceres es va produir mentre es treballava en l’elaboració d’un catàleg estel·lar, arribant a confondre aquest asteroide amb un cometa. Així mateix, Pal·les, el segon asteroide descobert, va ser detectat mentre es feien treballs astromètrics per a determinar la posició de Ceres.

Amb el transcurs del temps, la millora dels instruments, els nous mètodes d’observació i el progrés tecnològic han permés avançar en el descobriment d’asteroides. La detecció d’aquests objectes ha augmentat a un ritme exponencial. Després de la detecció de Ceres, es van descobrir 99 asteroides més durant el segle XIX, i en la primera meitat del segle XX aquesta xifra es va multiplicar per quaranta, fins a censar un total de 4.000 asteroides. A finals del segle passat la xifra havia augmentat fins als 16.000 asteroides.

La construcció dels grans surveys en la segona meitat del segle passat ha tingut un paper fonamental en l’estudi d’aquests objectes. Es tracta de grans observatoris astronòmics que rastregen el cel de manera sistemàtica i constant a la recerca de nous asteroides. Alguns d’aquests observatoris són l’Observatori Pan-Starrs a Hawaii o l’Observatori La Silla a Xile, ambdós fundats en la dècada de 1960 i dotats amb telescopis de grans dimensions i instruments sofisticats, com ara càmeres CCD ultrasensibles i sistemes d’òptica adaptativa d’última generació que compensen l’efecte distorsionador de l’atmosfera terrestre sobre el flux lluminós dels asteroides, la qual cosa permet operar amb molta eficàcia. En l’actualitat, gràcies a aquesta tecnologia s’estan detectant asteroides de tot just unes desenes de metres, i uns altres de més grans, que en un futur podrien impactar contra el nostre planeta. Aquests són els coneguts com a asteroides potencialment perillosos (PHA-Potencially Harzadous Asteoids).

Al començament del segle XXI la tecnologia radar se suma a la tasca d’anàlisi. L’any 2000 l’Observatori d’Arecibo, amb la seua antena de 305 metres de diàmetre, va ser el primer a detectar asteroides pròxims a la Terra de naturalesa binària. Es tractava dels asteroides 2000 DP107 i 2000UG11.

S’han detectat més de 16.000 d’asteroides pròxims a la Terra, dels quals 875 tenen una grandària igual o superior a  un quilòmetre. Són aquests últims els que, en cas d’impactar contra el nostre planeta, podrien ocasionar una catàstrofe a nivell planetari.

Actualment s’han detectat més de 16.000 d’asteroides pròxims a la Terra, dels quals 7.600 tenen una grandària igual o superior a 140 metres i 875 igual o superior a un quilòmetre. Són aquests últims els que, en cas d’impactar contra el nostre planeta, podrien ocasionar una catàstrofe a nivell planetari. Segons el Centre d’Estudis d’Objectes Pròxims a la Terra del Laboratori de Propulsió per Reacció de la NASA, el 90% d’aquesta categoria d’asteroides ja estan descoberts.

Fer el seguiment d’aquests objectes és tan important com la seua detecció. Per aquest motiu el Centre de Planetes Menors, integrat en el Centre d’Astrofísica de Harvard-Smithsonian, recopila les mesures de posició d’asteroides, cometes i altres objectes del Sistema Solar i en calcula les òrbites per a fer prediccions de la trajectòria que seguiran a mitjà i llarg termini.
Cal tenir en compte que les òrbites d’aquests cossos podrien canviar per la interacció gravitacional amb objectes, com ara planetes o el Sol, i per aquest motiu és necessari fer-ne un seguiment constant.

Amb aquesta finalitat l’Institut d’Astrofísica de Canàries junt amb la Universitat Politècnica de Madrid van iniciar en 2016 un projecte per a la detecció i seguiment d’asteroides que s’ha materialitzat Cazasteroides. Es tracta d’una aplicació per a telèfons mòbils mitjançant la qual qualsevol persona pot detectar asteroides.

Amb aquesta aplicació l’usuari té accés instantani a seqüències d’imatges preses per observatoris astronòmics amb la finalitat de detectar objectes en moviment. Entre aquests observatoris es troba l’Observatori del Teide de l’Institut Astrofísic de Canàries, l’Observatori Isaac Aznar a València, l’Estació Òptica Terrestre (OGS) de l’Agència Espacial Europea (ESA), l’Observatori de Santa Maria de Montmagastrell o l’Observatori d’e-Eye a Extremadura, entre altres.

Una vegada l’usuari ha detectat un asteroide, amb l’ús d’un punter zoom pot reportar les coordenades de l’objecte a astrònoms de l’Institut d’Astrofísica de Canàries, els quals comparen la informació amb les bases de dades per a determinar si es tracta d’un nou asteroide. En el cas que la detecció siga d’un asteroide conegut, les mesures seran utilitzades per a millorar el càlcul de la seua òrbita. D’aquesta manera, Cazasteroides permet no sols detectar nous objectes sinó també controlar la població d’asteroides ja coneguts.

Per a fer-lo encara més atractiu, els dissenyadors de l’aplicació l’han plantejat com si es tractara d’un joc: l’app crea un rànquing amb els usuaris que han detectat més objectes i, a més, les puntuacions s’acumulen a manera de crèdit perquè l’usuari puga operar mitjançant telecontrol amb els telescopis de la xarxa GLORIA.

D’altra banda, els estudiants que estiguen cursant estudis en la Unió Europea i que més puntuació obtinguen entraran en el concurs per a formar part de l’expedició Shelios 2017 i viatjar als Estats Units acompanyats per astrònoms de l’Institut d’Astrofísica de Canàries per a poder presenciar i retransmetre l’eclipsi solar del pròxim 21 d’agost.

Aquest sorteig s’emmarca dins del projecte europeu STARS4ALL l’objectiu del qual és preservar els cels foscos i conscienciar la ciutadania de la necessitat de reduir la contaminació lumínica davant dels efectes nocius que està tenint en la biodiversitat, la salut de les persones i les observacions astronòmiques.

Cazasteroides està finançat per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYP) del Ministeri d’Economia i Competitivitat, i contribueix a fomentar la cultura per la ciència entre la ciutadania i potenciar la participació de la societat en projectes d’alt contingut científic.

L’aplicació serà presentada per primera vegada en la península el pròxim dia 30 de juny en el Planetari de Castelló, dins de l’acte de celebració del Dia de l’Asteroide. Miquel Serra Ricart, administrador de l’Observatori del Teide i responsable del projecte, explicarà els fonaments de l’aplicació i farà demostracions de deteccions realitzades. En l’acte també participarà l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, la Universitat d’Alacant i l’Observatori Sierra de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia-CSIC.