El càncer és la segona causa de mort, i es tracta d’un conjunt de malalties en què s’observa un creixement descontrolat de les cèl·lules de l’organisme. Sol començar de manera localitzada, encara que pot disseminar-se a altres òrgans, en un procés conegut com a metàstasi. Específicament el càncer de tiroide s’inicia en la glàndula tiroide, localitzada a un costat i a l’altre de la tràquea en la part inferior del coll. La incidència del càncer de tiroide ha augmentat considerablement en les últimes dècades, i els casos diagnosticats als Estats Units han arribat a triplicar-se en comparació amb tan sols fa quaranta anys.
El càncer de tiroide té, generalment, bona resposta al tractament. Quan es diagnostica aquest tipus de càncer, s’extirpa amb cirurgia la glàndula tiroide als pacients, que seran tractats posteriorment amb hormones tiroides durant la resta de la seua vida, necessàries per al correcte funcionament de l’organisme. A més, per a eliminar les cèl·lules de tiroide restant o si el càncer s’ha disseminat, se’ls administra iode radioactiu per via oral, que entra i destrueix específicament les cèl·lules procedents del tiroide. No obstant això, en un nombre reduït de pacients hi ha alguns càncers que no responen a aquest tractament: són les formes més agressives i perilloses del càncer de tiroide. Una vegada diagnosticat aquest tipus específic de càncer de tiroide, l’esperança mitjana de vida és d’uns sis mesos. Per aquesta raó, la recerca de nous mecanismes que expliquen la formació i el manteniment d’aquest càncer resulta fonamental per a obtenir noves dianes moleculars i nous tractaments.
Perquè les cèl·lules realitzen les seues funcions són necessàries les proteïnes. La informació per a donar lloc a cada proteïna es troba en l’ADN, el qual dóna lloc a unes molècules anomenades ARN, missatgers que finalment donaran lloc a les proteïnes corresponents. Recentment s’ha descrit el paper que tenen unes innovadores molècules reguladores conegudes com a microRNA. Els microRNA són xicotets fragments d’ARN d’uns 21 nucleòtids que s’uneixen als ARN missatgers i impedeixen la producció de la proteïna corresponent, modulant d’aquesta manera les diferents funcions en què aquestes proteïnes estan implicades. Un sol microRNA pot unir-se a diversos ARN missatgers i modificar així diverses funcions. S’ha descrit que els microRNA no sols juguen un paper fonamental per a la funció normal de la cèl·lula, sinó que poden ser importants per a l’inici i el desenvolupament del càncer. Si un determinat microRNA s’expressa de manera anormal (en excés o en defecte), es produiran també canvis d’expressió de les proteïnes a què afecten, la qual cosa pot donar lloc a canvis en el creixement de les cèl·lules i finalment produir un càncer.
Un dels components fonamentals de la ruta de síntesi d’aquests microRNA és DICER1. Aquesta proteïna permet que els microRNA siguen madurs i puguen dur a terme la seua funció. S’ha vist que DICER1 està disminuït en els pacients amb càncer de tiroide, específicament en els grups de més risc. En el nostre grup, dirigit per la doctora Pilar Santisteban, en l’Institut d’Investigacions Biomèdiques Alberto Sols, hem confirmat aquestes observacions en pacients i hem dut a terme assajos en cèl·lules de càncer de tiroide, demostrant que en eliminar DICER1 s’indueix un comportament més agressiu en aquestes cèl·lules, és a dir, un augment de les característiques pròpies de les cèl·lules canceroses com ara la proliferació, la migració i la invasió. Així mateix, si en cèl·lules amb baixos nivells de DICER1 induïm la seua expressió, disminuiran aquestes característiques malignes. Tenint en compte aquestes dades, una teràpia basada en la recuperació o l’augment de la nostra diana terapèutica, DICER1, en els pacients podria interferir en el creixement tumoral.
A més, hem estudiat els mecanismes de regulació de DICER1 més importants a fi d’entendre per què aquest factor es troba disminuït en el càncer de tiroide. Així, hem demostrat que una important proteïna tiroide coneguda com a TTF1 (que correspon a la sigla en anglés de factor de transcripció de tiroide 1), que se sap que disminueix en aquest càncer, indueix l’expressió de DICER1. Així, en disminuir aquest factor, també disminueix DICER1. A més, el microRNA més abundant i important en el càncer de tiroide (el microRNA 146b) inhibeix DICER1, i explica també els baixos nivells trobats. Per tant, els nostres estudis suggereixen que la disminució de DICER1 en el càncer és un esdeveniment important per a la progressió de les cèl·lules tumorals, i per això es troba finament regulat en aquest tipus de tumors. L’estudi del seu mecanisme de regulació ens està permetent obtenir noves teràpies que permeten l’augment de DICER1, com és ara la inhibició del microRNA 146b, que està resultant molt beneficiosa en els nostres estudis preclínics en ratolins.
Com a conclusió, els nostres estudis mostren que la falta de DICER1 en el càncer de tiroide té unes conseqüències en el comportament cancerós de les cèl·lules. Per aquesta raó, aquesta proteïna es troba molt regulada. Pel fet que la disminució de DICER1 s’associa amb els pacients de més risc, l’anàlisi dels nivells de DICER1 en pacients podria resultar útil per a classificar-los, i per tant per a decidir la teràpia més adequada. Finalment, DICER1 es presenta com una diana terapèutica, ja que aconseguir augmentar els nivells d’aquest factor podria disminuir eficaçment el creixement tumoral.
AUTORA
Julia Ramírez-Moya.
Julia Ramírez-Moya ha estat la guanyadora del Premi especial al millor trebal d’investigación sobre el càncer de la fundació “Vencer el cáncer” en la XV convocatòria del Certamen Arquímedes. Julia Ramírez, alumna de la Universidad Autónoma de Madrid, va rebre aquesta distinció pel seu treball “Paper de la maquinària de biogènesi de microRNAs en càncer de tiroide” tutoritzat per Pilar Santisteban Sanz (Consell Superior d’Investigacions Científiques).
+INFO CERTAMEN ARQUÍMEDES
Web del certamen | Facebook
No comments yet.