En el context del desenvolupament d’una guerra civil que ha complit ja sis anys, aquesta investigació s’impulsa per a conéixer una faceta menys estudiada de les conseqüències del conflicte siri: la destrucció del seu patrimoni cultural.
Síria, un territori que ens remet a l’època dels primers grans imperis, a l’origen de les tres grans religions monoteistes i a l’escenari de les caravanes comercials que durant segles van mantenir connectats Europa i Àsia, ha desenvolupat durant els seus més de 16.000 anys d’història un llegat que transcendeix els aspectes materials per a integrar-se com una part imprescindible de la identitat cultural no sols del seu poble, sinó de la humanitat. Aquesta circumstància ha quedat reconeguda per la UNESCO amb la inclusió en la seua prestigiosa Llista de Patrimoni Mundial de sis dels seus enclavaments i amb la proposta de dotze més des de l’any 1993. En aquest context, s’entén la gravetat que suposa la destrucció sistemàtica d’aquest llegat com a resultat de la guerra i dels interessos dels seus bel·ligerants, i és aquest el marc en què s’ha desenvolupat la investigació. Una investigació que ha tingut per objectiu esbrinar què s’està destruint a Síria, i per què. I, en aquest sentit, si la destrucció del seu llegat cultural respon a danys col·laterals d’una guerra que està arrasant el país o si, al contrari, el patrimoni s’ha convertit de facto en un objectiu bèl·lic més, en un marc cronològic que s’ha situat entre l’inici de la guerra al març del 2011 i maig del 2016.
En aquest context, s’entén la gravetat que suposa la destrucció sistemàtica d’aquest llegat com a resultat de la guerra i dels interessos dels seus bel·ligerants, i és aquest el marc en què s’ha desenvolupat la investigació.
Aquestes preguntes han tingut resposta gràcies a l’ús d’una metodologia complexa. Així, s’ha utilitzat una metodologia general en què les fonts primàries, de caràcter qualitatiu i quantitatiu, han resultat especialment rellevants. Entre aquestes cal destacar els informes diaris, setmanals i mensuals sobre l’estat del patrimoni siri duts a terme per organismes oficials nacionals i internacionals (UNESCO, American Association for the Advacement of Science [AAAS], American School of Oriental Research [ASOR], Heritage for Peace, etc.), o les investigacions acadèmiques, elaborades per experts de rellevància internacional com Emma Cunliffe o Jesse Casana. Essencial ha resultat l’anàlisi dels inventaris parcials que ha realitzat fins ara la Direcció General d’Antiguitats i Museus de Síria (inventari oficial), així com la UNESCO i l’investigador Anàs al-Khabour, i, decisivament, l’ús de les noves tecnologies aplicades al patrimoni cultural, sense les quals la consecució d’aquest estudi hauria sigut, si no impossible, sí molt menys detallada. Entre aquestes figuren les imatges satèl·lit, determinants per a avaluar i quantificar els danys, ja que la seua alta qualitat i la seua contínua actualització han fet possible evidenciar els canvis en el paisatge i advertir els efectes del conflicte armat sobre el patrimoni cultural. D’altra banda, les fotografies i vídeos presos tant per organitzacions propatrimoni (APSA), com per població local, militars i fins i tot pel Daesh, han sigut clau per a corroborar la informació subministrada per les imatges satèl·lit i per a posar en relleu un altre tipus de danys no visibles. L’aplicació d’aquestes fonts multimèdia s’estableix així com un instrument molt útil per a casos com aquest, en què la situació al país no permet fer estudis sobre el terreny i sí, en canvi, a milers de quilòmetres de distància.
D’altra banda, s’ha utilitzat una metodologia específica per a efectuar correctament l’avaluació i la quantificació dels danys, seguint les directrius marcades per l’estudi de referència:Satellite-based damage assessment to Cultural Heritage Sites in Syria (2014), elaborat per la UNESCO, en què s’estableixen els següents paràmetres per a determinar l’estat de conservació d’un bé que haja resultat danyat en la guerra civil síria:
Sota l’empara d’aquesta metodologia, l’estudi ha conclòs amb tres aportacions principals:
En primer lloc, s’ha desenvolupat un inventari inèdit de béns culturals siris danyats o destruïts per causes relacionades amb la guerra, que xifra el seu impacte en, com a mínim, 953 béns culturals (v. gràfic 1). Açò representa un augment de 195 béns respecte a l’inventari oficial, cosa que determina la consecució d’un dels inventaris més actualitzats fins ara. També suposa que, en tot just l’any i mig que separa l’elaboració dels dos inventaris, s’haja produït un augment d’aproximadament un 25,7% de nous béns culturals danyats. Com es desprén del gràfic 2, de la xifra total, al voltant de la meitat, 476 béns es trobarien moderadament danyats, mentre que fins a un 26% estaria hui seriosament damnificat. Un 16%, és a dir, 148 béns, estarien actualment destruïts, i a això caldria sumar-ne un altre 8%, del qual es té constància del deteriorament, però no ha sigut possible estimar el seu nivell d’impacte. La governació més afectada per la guerra seria Alep, amb 308 béns culturals afectats i amb el lloc Patrimoni Mundial més damnificat, la Ciutat Vella d’Alep, amb 233 béns danyats (v. gràfic 1). Cal ressenyar que aquest inventari reflecteix no el total del patrimoni danyat, que només es podrà evidenciar a la finalització de la contesa, sinó el nombre mínim de béns de què es té constància que han sigut afectats fins al maig del 2016. De fet, la contemporaneïtat del conflicte ha fet que en els mesos que han separat la finalització d’aquest estudi amb la seua presentació hui s’hagen reportat nous i importants danys al patrimoni siri, entre els quals destaca la destrucció completa del tetràpil de Palmira i el dany considerable al magnífic teatre d’aquesta antiga ciutat grecoromana.
S’ha desenvolupat un inventari inèdit de béns culturals siris danyats o destruïts per causes relacionades amb la guerra, que xifra el seu impacte en, com a mínim, 953 béns culturals
La segona aportació d’aquest estudi ha sigut l’elaboració d’una nova classificació de les causes bèl·liques que han originat damnificacions en aquest patrimoni i que, a diferència de les anteriors, s’ha basat en el factor de la intencionalitat. Així, aquesta destrucció respondria en l’actualitat a dos tipus de causes:
- El patrimoni esdevé un dany col·lateral més de la guerra quan és afectat per activitats inherents al desenvolupament d’un conflicte armat, com les accions militars, l’ocupació amb fins castrenses o habitacionals —aquest últim realitzat per població civil desplaçada—, els saquejos i les excavacions il·legals, i també com a resultat de la falta de manteniment de conjunts que poden remuntar-se fins al V mil·lenni a. C.
- Però el patrimoni també s’estableix com un objectiu bèl·lic, usat unes vegades per a mostrar la superioritat enfront de l’enemic, i altres per a aconseguir diversos fins, sent utilitzat com un ostatge amb intencions propagandístiques i econòmiques, per a imposar una determinada ideologia i com a part de la neteja cultural, i en aquest cas la seua destrucció és intencionada.
Finalment, de les dades contingudes en l’inventari, i les facilitades per estudis anteriors, també es pot concloure que (v. gràfic 3):
- Els saquejos i les excavacions il·legals se situen com els màxims causants de destrucció,
- Seguit dels combats i altres accions militars,
- Mentre que la destrucció intencionada, efectuada per grups extremistes com el Daesh o al-Nusra, se situaria en quart lloc.
Així, la destrucció de patrimoni cultural a Síria s’estaria articulant com un dany col·lateral d’una guerra que està acabant amb el país, la seua gent i el seu patrimoni.
+INFO CERTAMEN ARQUÍMEDES
Web del certamen | Facebook
No comments yet.