Jordi Joan i Santacília (n. Novelda, 1713; m. Madrid, 1773) és un dels científics valencians més importants de tots els temps. Va destacar en nàutica, mecànica, astronomia, geografia i cartografia. Jorge Juan va ser membre de la Royal Society de Londres, de la Reial Acadèmia de Ciències de Berlín, corresponent de la de París i consiliari de la de San Fernando. La seua activitat i la seua obra van contribuir de manera molt destacada a l’important desenrotllament científic en l’Espanya del segle xviii.
Jordi Joan era fill de Bernat Joan i Canícia i Violant Santacília. Va realitzar els seus primers estudis en el Col·legi de la Companyia de Jesús d’Orihuela i a Saragossa; va ingressar en l’orde de Malta, i en 1729, obtinguda la carta-orde de guàrdia-marina, es va dirigir a Cadis per a ingressar en la seua acadèmia. A finals de 1734, va ser designat per Felip V, junt amb Antonio Ulloa,, per a formar part de la famosa expedició al virregnat del Perú organitzada per l’Academie des Sciences de París, per a mesurar un arc de meridià terrestre i contrastar les diverses teories proposades sobre la forma de la Terra.
Ascendits a tinents de navili, Jordi Joan i Antonio Ulloa van embarcar cap a Amèrica i van arribar al juliol de 1735 a Cartagena de Indias, on havien de reunir-se amb els científics francesos. Esta expedició, que va durar nou anys i va confirmar, junt amb la de Maupertuis a la Lapònia, les teories de Newton, ha sigut qualificada com una de les més difícils de tots els temps. Els treballs desenrotllats van suposar una prodigiosa posada a punt de tots els mètodes i recursos pràctics de l’astronomia i la geografia del moment, a més de les contribucions a la història natural.
La notable activitat exercida per Jordi Joan en l’expedició al virregnat del Perú va ser el primer i brillant capítol d’una intensa vida dedicada a la ciència, a la seua promoció a Espanya i al servici de l’estat borbònic com a tècnic, com a militar i com a diplomàtic. Finalitzats els treballs a Amèrica, Jordi Joan va reprendre, en 1744, el viatge a Espanya, passant abans per París on va ser elegit membre de l’Academie des Sciences. Ja a Espanya va publicar, en 1746 ,les Observaciones astronòmicas i phísicas hechas de Orden de S.M. en els reynos del Perú junt amb la Relación histórica del viage redactada per Antonio Ulloa.
Retrato del marqués de la Ensenada, por Jacopo Amigoni, c. 1750, Museo del Prado.
En 1766 va fixar novament la seua residència en la cort. Al novembre d’este mateix any va ser nomenat ambaixador en la cort del Marroc. De nou a Madrid, en 1770, se li va encomanar l’organització i preparació dels plans d’estudi del Reial Seminari de Nobles, la direcció del qual va exercir, i va suggerir al rei Carles III l’erecció d’un observatori astronòmic a Madrid, idea que, encara que va ser ben acollida pel monarca, no va arribar a materialitzar-se fins molts després.
L’obra més madura i important de Jordi Joan com a científic és l’Examen marítimo, un tractat de mecànica aplicada a la navegació que va tindre àmplia difusió europea com un dels millors llibres publicats sobre el tema. Jordi Joan va ser membre de la Royal Society de Londres de la Real Academia de Ciencias de Berlín, corresponent de la de París i consiliari de la de San Fernando.
No comments yet.