Marie Lavoisier, la mare de la química moderna

Adela Muñoz Páez, 11 February, 2018 0

La ganiveta lluenta brillant allà dalt subjecta per una corda tensa, la cistella ensanguinada a punt per a rebre els caps: tot estava preparat en el cadafal per a rebre als condemnats. Era el mateix cadafal en què havien sigut executats Lluís XVI primer i Maria Antonieta després. La cridòria es va fer ensordidora quan el carro que portava els condemnats va aparéixer pel cantó de la plaça:

–Sangoneres!, heu xuplat la sang del poble fins quasi acabar amb ell!

Els seus companys de la Ferme estaven capficats i el seu sogre a penes es tenia en peu, però Antoine tenia el cap alt. No volia perdre’s ni un segon dels pocs que li quedaven de vida. No deixava de buscar-la, sabia que ella estava allí a pesar que ell li havia prohibit que hi anara. Poc abans de baixar del carro la va veure intentant arribar fins al cadafal, obrint-se pas a colzades i espentes. Va voler indicar-li que no s’hi acostara més, però no va tenir temps.

Va bastar mitja hora perquè els 24 “fermiers” foren executats.

Les llàgrimes de Marie la van delatar, i els ciutadans que l’envoltaven van començar a murmurar. Ella els va mirar desafiadorament, però finalment no s’hi va enfrontar, no podia arriscar-se a morir: havia de venjar-se de tots els covards que no havien pogut competir amb la seua oratòria imbatible, els seus raonaments científics impecables, la seua capacitat de treball infinita, però es van llançar sobre ell quan el van veure caigut.

Era possible amar una persona tan perfecta que pareixia insensible? Va tenir Antoine alguna vegada sentiments com la resta dels ciutadans de França? Enveja, debilitat, covardia…, tot això li era alié. Però i l’amor? Va estar Antoine enamorat d’ella? S’hauria casat si no li ho haguera demanat el seu cap?

La ràbia, que no la por, va posar ales als peus de Marie, i en poc de temps va deixar arrere les mirades hostils a les seues llàgrimes i va arribar a un carreró solitari. Va haver de detenir-se perquè estava sense alé, llavors es va recolzar en la paret i va lliscar fins que va quedar asseguda en el terra humit i pudent. Només llavors es va permetre plorar de por i udolar d’impotència per no haver pogut impedir el crim més injust de la Revolució. Ella sabia que Antoine no mentia quan va demanar uns dies més de vida per a acabar d’organitzar el Sistema Mètric Decimal. Ell era així.

I ara era mort.

Retrat de M. i Mme Lavoisier, per Jacques-Louis David, 1788 (Museu Metropolità de Nova York).

Encara que Marie Anne Paulze no havia complit tretze anys quan va tenir el seu primer pretendent, el va rebutjar contundentment perquè era un vell cascat d’escàs peculi. Son pare, un ric banquer francés, devia voler-la molt, perquè va acceptar la decisió de la seua filla a pesar que quasi perd l’ocupació per aquest motiu, perquè el pretendent era noble i tenia poderosos valedors a la cort. Per a salvar-la definitivament la va casar amb un dels seus subordinats, Antoine Lavoisier, que sí que era del gust de Marie. Aquest va ser el començament d’una fructífera relació personal i professional. Després del seu matrimoni, la joveníssima Marie va ser instruïda en la ciència que cultivava el seu marit, la química, va aprendre anglés i va refrescar el seu llatí. A més va cultivar la seua facilitat per al dibuix prenent lliçons de Jacques Louis David, el gran pintor que anys més tard faria el famós retrat de la parella.

En 1789, l’any de la Revolució Francesa, va tenir lloc una altra gran revolució: la Revolució Química propiciada per la publicació de l’obra d’Antoine Lavoisier Traité elemental de Chimie. Aquesta obra, a més de la definició d’element químic, incloïa descripcions dels 33 elements coneguts i una forma sistemàtica d’anomenar els compostos. També explicava el fenomen de la combustió i la llei de conservació de masses, base de la química. En aquesta obra poden veure’s els gravats realitzats per Marie amb esquemes detallats dels aparells emprats en el laboratori que permetien la reproducció dels experiments. A més de la dibuixant i traductora d’Antoine, Marie va ser la seua editora i assistent de laboratori.

L’apassionant vida d’experiments i descobriments científics es va veure dramàticament truncada durant el període del Terror quan Antoine Lavoisier i el seu sogre van ser acusats de col·laboració amb l’Antic Règim per haver treballat per a la Ferme, mescla de banc nacional i ministeri d’hisenda. Tots dos van ser condemnats a mort i guillotinats el 8 de maig de 1794. Marie va ser empresonada i tots els seus béns confiscats. Després de ser alliberada es va dedicar a completar i difondre l’obra d’Antoine i, com que no trobava editor, ella mateixa es va fer càrrec de les despeses d’impressió de l’obra pòstuma d’Antoine, publicada en 1803.

També es va ocupar de distribuir-la entre els científics que ella va considerar dignes del geni del seu marit. Entre ells hi havia, Benjamin Thompson, comte de Rumford, un guapo mosso d’origen nord-americà, truà per vocació, amb el qual acabaria casant-se. Entre els innegables mèrits del comte es trobava haver desmuntat el gran error d’Antoine: assignar-li massa al “calòric”. Amb tot, a diferència d’Antoine, el comte no la va invitar a entrar al seu laboratori, i “la química” no va sorgir entre ells. La seua relació va acabar d’una forma “calòrica”: un dia que Marie oferia una festa als seus amics i el comte no volia ser molestat, els va impedir l’entrada a la casa; Marie, en venjança, va abrasir les roses favorites del comte amb aigua bullent.

Marie va continuar organitzant reunions i difonent el treball que havia fet amb Antoine. No obstant això, tant en els textos de Lavoisier que van aparéixer mentre ell vivia, com en els que van aparéixer molt després d’haver mort, Marie mai va posar el seu nom. Però, atés l’intens protagonisme de Marie en l’obra d’Antoine, si molts consideren Antoine Lavoiser el pare de la química moderna, Marie Anne Paulze pot considerar-se la mare d’aquesta ciència.

Bibliografia: