¿Quina casella és més fosca, la A o la B? La pregunta et pareixerà molt tonta llevat que ja conegues esta imatge. Tots veiem que la B és més clara. I, no obstant això, són exactament iguals. Si ho imprimixes i retalles la casella B i la compares amb la A, ho podràs comprovar tu mateix. O pots veure altres formes de comprovar-ho en la pàgina de l’autor d’esta il·lusió òptica, Edward Adelson.
Adelson és un científic del MIT (Institut de Tecnologia de Massachusetts) especialitzat a investigar els mecanismes que hi ha darrere de la visió. Per a això resulta molt útil estudiar les il·lusions òptiques: escenes davant les quals el nostre cervell canvia el que percebem, omet o afig informació.
En el cas de la il·lusió del tauler d’escacs d’Adelson hi ha dos factors que ens “enganyen”: el contrast i l’ombra. El nostre cervell es fixa en el color de les caselles contigües a B: totes són fosques, així que espera que B siga clara, com en la resta del tauler. A més, la casella està en ombra, i per això el nostre cervell espera que l’ombra la faça paréixer més fosca i ho corregix. El resultat és que “veiem” B clara. I ens costa molt creure el contrari.
Amb ajudes visuals extres, és més fàcil acceptar que la casella B és tan fosca com la casella A.
En el cas de la il·lusió del tauler d’escacs d’Adelson hi ha dos factors que ens “enganyen”: el contrast i l’ombra. El nostre cervell es fixa en el color de les caselles contigües a B: totes són fosques, així que espera que B siga clara, com en la resta del tauler. A més, la casella està en ombra, i per això el nostre cervell espera que l’ombra la faça paréixer més fosca i ho corregix. El resultat és que “veiem” B clara. I ens costa molt creure el contrari.
En la imatge inferior veiem dos imatges de la torre de Pisa, preses amb distint angle. Això fa que la de la dreta parega més inclinada, no? En realitat no. Les dos imatges són idèntiques. Si no t’ho creus, pots moure una sobre una altra en este altre exemple. De nou, el nostre cervell corregix el que veuen els nostres ulls. Ara el que té en compte és la perspectiva. Quan veiem dos objectes pròxims paral·lels, com les vies d’un tren, la perspectiva fa que pareguen anar-se ajuntant. En este cas, el nostre cervell intenta compensar eixe efecte fent divergir les dos torres. Però, com que està corregint un efecte que en realitat no existix, acaba provocant una il·lusió òptica.
La il·lusió de la torre inclinada va ser descoberta per investigadors canadencs en 2007 i es va portar el premi a la millor il·lusió d’eixe any. Els autors destaquen que la il·lusió funciona perquè el nostre cervell és incapaç de separar les dos imatges i s’entesta a veure-les com a part d’una mateixa escena.
Dos imatges de la torre de Pisa. La de la dreta pareix mes inclinada, ¿no? En realitat no.
La il·lusió de la torre inclinada va ser descoberta per investigadors canadencs en 2007 i es va portar el premi a la millor il·lusió d’eixe any. Els autors destaquen que la il·lusió funciona perquè el nostre cervell és incapaç de separar les dos imatges i s’entesta a veure-les com a part d’una mateixa escena.
La il·lusió desapareix si afegim més torres. La podem recuperar fixant-nos només en dos d’estes.
Estes il·lusions reflectixen fallades del nostre cervell? Molts especialistes de la visió no ho veuen així. En realitat són una conseqüència de la capacitat del cervell de processar ràpidament i eficientment la informació. Informació detectada per uns ulls que en molts aspectes són un sensor més pobre que la càmera dels mòbils actuals. I no obstant això, “veiem” el món en alta definició. Eixe salt el devem a l’increïble processament d’imatges de què és capaç el cervell. Descobrir com ho fa és tot un desafiament, però per a revelar alguns dels seus trucs comptem amb unes inesperades aliades: les il·lusions òptiques.
[…] Los trucos de tu cerebro por sagilca_1 a conec.es enviado: ____ ¿Reflejan las ilusiones ópticas fallos de nuestro cerebro? Muchos especialistas de la visión no lo ven así. En realidad son una consecuencia de la capacidad del cerebro de procesar rápida y eficientemente la información. Descubrir cómo lo hace es todo un desafío, pero para revelar algunos de sus trucos contamos con unas inesperadas aliadas: las ilusiones ópticas. En esta entrada se describen brevemente dos de ellas y los mecanismos que podrían explicarlas. etiquetas: ilusiones ópticas, neurociencia usuarios: 1 anónimos: 0 negativos: 0 compartir: sin comentarios cultura, ciencia karma: 6 googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1387033797816-1'); }); […]