Un calendari perpetu per a un món global

Malen Ruíz de Elvira, 22 February, 2012 0

Rellotge mundial en la Alexander Place de Berlín

MALEN RUíZ DE ELVIRA – Si Nadal cau en dijous un any, és impossible evitar el pont que tant preocupa ara mateix a Espanya als encarregats d’organitzar l’activitat laboral, i el mateix passa amb altres dates tradicionals a les quals la societat no sembla estar disposada a renunciar. La tradició és la clau de tot, però, i si el que canviara fora el calendari, que es remunta als romans, i deixàrem enrere tanta molèstia en pro d’una mesura del temps més adequada a la globalització? És el que plantegen un astrofísic i un economista nord-americà que han creat un nou calendari en el qual cada període és idèntic al de l’any anterior.

Richard Conn Henry

Segons el nou còmput, si s’haguera aplicat ja enguany, Nadal sempre cauria en diumenge. A més, setembre tindria 31 dies (en comptes dels 30 actuals), igual que març, juny i desembre. Els altres mesos tindrien 30 dies. “El nostre pla ofereix un calendari estable que permet la planificació racional i permanent de totes les activitats anuals, des de les escolars a les vacances laborals”, assenyala Richard Conn Henry, astrofísic.

Steve H. Hanke

Però les conseqüències van més enllà dels efectes pràctics. Seria molt més gran la influència sobre l’economia, com explica l’economista Steve H. Hanke: “El nostre calendari simplificaria els càlculs financers i eliminaria el recompte obligatori dels dies transcorreguts en productes com les hipoteques, els bons i tants altres elements financers. El calendari actual, de base religiosa, té moltes anomalies que han portat a establir una gran varietat de convencions per a tractar de simplificar el càlcul dels interessos. La nostra proposta té un patró trimestral de 91 dies que fa innecessàries les convencions artificials”.

La proposta perquè cada data caiga sempre el mateix dia de la setmana simplificaria l’activitat econòmica i els càlculs financers.

El calendari actual és el gregorià, resultat de la modificació del de Juli Cèsar feta el 1582 pel papa Gregori. Aquell any, del 4 d’octubre es va passar al 15 d’octubre. L’any terrestre és de 365,2422 dies, i la proposta d’Henry i Hanke, amb la seua simplicitat —que no varia la durada de la setmana, tan lligada a la tradició religiosa—, cal que hi sume els dies que sobren i que s’acumulen i ho fa amb una setmana extra (un “minimés”) cada cinc o sis anys al final de desembre.

Ells expliquen que un col·lega els ha donat la clau per a saber quins serien els anys amb el “minimés” extra: si l’any gregorià corresponent comença en dijous o finalitza en dijous, aquell any en té. L’any gregorià continuaria existint, com a referència per a aquest ajust i també per a aplicacions molt concretes, com les agrícoles.

Els dies que sobren s’acumularien en una setmana cada cinc o sis anys.

A més, en un article que publiquen en la revista Globe Asia, els dos experts defensen que s’utilitze al món sencer només el temps universal (el del meridià de Greenwich) per a simplificar les relacions de tot tipus en un planeta globalitzat. Una mesura força provocadora: fora els fusos horaris (recordeu que Rússia acaba d’abolir-ne dos dels 11 que tenia) i fora els horaris d’estiu. Una mesura del temps única per a un únic món. Ara, que amb la religió hem topat. Celebracions lligades al cicle lunar, com la setmana santa cristiana, continuarien constituint una petita anomalia, fàcilment esmenable si hi ha acord.