(Español) Más investigación para salir de la crisis

Malen Ruiz de Elvira, 26 December, 2011 0

Horizont 2020, la nova estratègia proposada per la Comissió Europea, reuneix per primera vegada tot el finançament per a R+D+i

MALEN RUIZ DE ELVIRA – Diverses novetats importants, algunes clarament positives i altres de possiblement discutibles, caracteritzen la nova estratègia europea de R+D+i que ha presentat recentment la Comissió Europea a començar el 2014. Representa una aposta per la recerca i el desenvolupament com a eina clau per a eixir de la crisi i pretén obtenir dels estats membres un pressupost de 80.000 milions d’euros per als set anys de vigència.

A més, reuneix per primera vegada tots els programes de finançament de la recerca i la innovació i s’orienta més que mai a tancar el cicle des de la recerca bàsica fins als productes i serveis comercials o que augmenten el nivell de benestar i la competitivitat dels europeus. Alhora, pretén reduir molt la burocràcia associada amb la sol·licitud de fons per a projectes i millorar les condicions del personal investigador i de les empreses innovadores a fi d’atraure les persones més capacitades al continent europeu.

Es tracta, doncs, d’un nou Programa Marc, com es coneix en el món de la R+D, però amb canvis substancials. “Estarà més obert als desafiaments que té la societat europea, com els canvis demogràfics, la salut, les fonts energètiques sostenibles i els canvis socials”, va assenyalar Octavi Quintana, alt càrrec a la CE, en la presentació d’Horitzó 2020 a Madrid.

De moment, el pressupost és un 46% superior al de l’actual Programa Marc, que acaba el 2013, però cal tenir en compte que inclou partides noves, com ara el pressupost de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT), que augmenta dels 309 milions d’euros des que es va crear el 2008 a 2.800 milions per als set anys.

Máire Geoghegan-Quinn, Comissària Recerca i la innovació (centre);, Antonio Tajani, vicepresident de la CE (esquerra), i la comissària Androulla Vassiliou durant l'anunci de Horitzó 2020. Foto: CE.

Quant a la recerca, que continua portant-se la major part dels fons, es proposa un gran augment, del 77%, per al Consell Europeu de Recerca (ERC), també nou. A aquest organisme, que reparteix fons a tots els països amb l’únic criteri de l’excel·lència, se li adjudiquen 13.200 milions. Igualment es destinen més fons que abans a projectes de frontera, dins de les tecnologies emergents i futures.

Per a fer d’Europa un lloc més atractiu per a científics, enginyers i empresaris, la CE proposa grans inversions en tecnologies clau com la nanotecnologia, la biotecnologia i l’espai, així com un accés més fàcil al finançament de risc. El mecanisme proposat és que Europa assumisca part del risc a través del Banc Europeu d’Inversions.

Finalment, es preveuen fons per a R+D en sis grans àrees: la salut, l’alimentació, l’energia, el transport, el clima i l’organització social. Queda exclòs d’aquest programa el reactor experimental de fusió ITER, en el qual participa Europa juntament amb socis internacionals i que travessa una nova crisi de finançament.

A Espanya
Quant a la situació a Espanya, no és encoratjadora. Diu la Comissió Europea que el nostre país havia avançat, fins a la crisi, molt considerablement pel que fa a l’increment de la intensitat de R+D sense que, però, aquesta expansió es reflectira en un avanç cap a una economia basada en el coneixement. En sectors de tecnologia punta, com el d’instruments mèdics, el químic o el d’automòbils, només es va incrementar marginalment aquesta intensitat. Ara, afirmen aquests experts, s’ha de garantir que la despesa en R+D no se sotmet a retallades ulteriors, encara que igualment recomanen reformes que garantisquen un sistema de R+D més efectiu, que aprofite en major grau els resultats de la recerca finançada amb fons públics.