Huit científics de prestigi internacional han contestat a les preguntes de Conec enguany: Isabel Burdiel, Premi nacional d’Història; Pilar Aznar, catedràtica de Teoria de l’Educació en la Universitat de València;José Manuel García Verdugo, catedràtic de Biologia Cel·lular; Dolors Corella és experta en l’estudi dels efectes de la dieta mediterrània en l’obesitat; Avelino Corma, fundador de l’Institut de Tecnologia Química de la Universitat Politècnica de València i descobridor de la troballa químic més important de 2011; Andrés Moya, Premi Fundació Lilly d’Investigació Biomèdica Preclínica 2013; Carlos Andradas, President de la COSCE i Pere Puigdomènech, que acaba de ser guardonat amb el premi a la Difusió de la Ciència 2013 concedit per la COSCE.
Isabel Burdiel, Premi Nacional d’Història 2011: «Aquest premi hauria d’obrir-se a noves formes d’explicar la història»
IRENE SÁNCHEZ ARTERO – Isabel Burdiel (1958) ens rep entre alumnes que entren i ixen del seu despatx. Uns s’acosten a resoldre algun dubte, altres a encaminar una tesi doctoral. Aquesta catedràtica d’Història Contemporània de la Universitat de València ha sigut guardonada amb el Premi Nacional d’Història 2011 per la seua biografia sobre la reina Isabel II.
Un estudi minuciós i documentat que ha costat a l’autora prop d’una dècada d’estudi. Tot per a revelar com era realment Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó, la filla legítima de Ferran de Borbó i la regent Maria Cristina. Una obra allunyada de la premsa groga, els xafardejos i els rumors.
Burdiel és especialista en història política i cultural del liberalisme europeu del segle XIX. Entre les seues publicacions podem destacar La política de los notables (1987), Vindicación de los derechos de la mujer de Mary Wollstonecraft (1994), Frankenstein de Mary Shelley (1996) i l’assaig La dama de blanco. Interessada en la figura d’Isabel II i el seu entorn, ja va publicar el 2004 una primera biografia amb el títol Isabel II, no se puede reinar inocentemente.
CONTINUAR LLEGINT
Pilar Aznar: «La sostenibilitat és incompatible amb el creixement econòmic il·limitat»
MARIA JOSEP PICÓ – Pilar Aznar és catedràtica de Teoría de la Educación en la Universitat de València i fa uns mesos va estar designada delegada del Rector per a la coordnació de l’educació i la sensibilització per a la sostenibilitat. Disposa d’una extensa trajectòria en investigació i pràctica de l’educació ambiental i també ha estat fundadora de l’Estructura de Recerca Interdisciplinar en Sostenibilitat d’aquesta institució acadèmica.
Pregunta: La sostenibilitat és un concepte molt ampli, quina definició prefereix?
Resposta: Aquella que considera la sostenibilitat com la recerca de la qualitat ambiental, la justícia social i una economia equilibrada i viable a llarg termini.
P: Com pot ajudar la a assolir un model econòmic més just?
R: Ha d’esdevindre una eina per a combatre la crisi. Tanmateix, és necessari un canvi de pensament en el paradigma actual, en les accions i decisions tant polítiques com econòmiques i, de moment, malgrat la situació on estem a nivell local i mundial, no s’està produint cap modificació de perspectiva. I ho acabem de veure, per exemple, a les conclusions de la cimera de canvi climàtic a Durban. Hi ha que canviar de termes i plantejar un altre escenari perquè el creixement econòmic ilimitat, com ara està plantejat, no és sostenible ni té futur.
CONTINUAR LLEGINT
José Manuel García Verdugo: «L’alcohol pot esgotar les cèl·lules mare i accelerar l’envelliment»
MARIA JOSEP PICÓ – José Manuel García Verdugo, catedràtic de Biologia Cel·lular de la Universitat de València, és un dels deu científics del món que van contribuir a la caiguda d’un dogma de la neurociència: aquell que sostenia fins a la passada dècada dels noranta que després del naixement no generem noves neurones. Gràcies a la seua habilitat davant del microscopi electrònic per a analitzar la morfologia de les cèl·lules mare del cervell i deduir-ne la funció, és capaç de veure on altres només miren i realitzar descobriments de rellevància internacional.
Pregunta: El microscopi electrònic és la seua eina d’estudi. Quina troballa va trobar al cervell dels fardatxos?
Resposta: Aquell va ser l’inici de la meua carrera investigadora a la Universidad de La Laguna a i, posteriorment, ja a la Universitat Autònoma de Barcelona amb el professor Carlos López, al principi dels anys vuitanta. Vam descobrir que en algunes regions del cervell dels fardatxos augmentava el nombre de neurones amb l’edat; en conseqüència, havien de tenir neurogénesis, és a dir, s’hi generaven neurones en edats adultes.
CONTINUAR LLEGINT
Dolors Corella: «Les dietes riques en greix disparen els gens de l’obesitat»
MARIA JOSEP PICÓ – Dolors Corella és experta en l’estudi dels efectes de la dieta mediterrània en l’obesitat i també ha demostrat el lligam de factors genètics i l’alimentació en el sobrepés en diverses poblacions de diferents països. El 1991 va iniciar la seua tesi doctoral amb una beca de la Generalitat Valenciana i es va centrar en l’estudi de l’efecte dels components de la dieta en les malalties cardiovasculars i el càncer. Posteriorment, ha incorporat a la seua línia de recerca l’estudi dels factors genètics que poden modular l’associació entre alimentació i les malalties cròniques. Així, el 1998 va crear la primera unitat de recerca sobre Epidemiologia Genètica i Molecular a Espanya i les seues investigacions han estat pioneres en la línia de la genòmica nutricional de les malalties cardiovasculars i de l’obesitat. Dolors Corella és actualment catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública en el Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Ciències de l’Alimentació, Toxicologia i Medicina Legal de la Universitat de València.
Pregunta: L’hamburguesa és incompatible amb la dieta mediterrània?
Resposta: Sí, per diverses raons, des de la seua composició al seu concepte, en el cas de l’hamburguesa comercial. Està feta de carn roja, un ingredient molt ocasional en la dieta mediterrània (menys d’una vegada la setmana), la qual quasi és vegetariana i integra en major mesura carns blanques com ara el pollastre o el conill. Té un gran contingut de greixos saturats, els més roïns, perquè generen malalties cardiovasculars, aterosclerosi (taponament de les artèries), etc. A més, sol anar acompanyada d’un pa poc sa, carregat de greixos, sucres i conservants perquè resulte més esponjós, a més de salses molt calòriques. D’altra banda, els ingredients més saludables com la tomaca o l’enciam són mínims. Una alternativa seria anar a la carnisseria, elegir la carn i que ens la trituren per a fer nosaltres les hamburgueses amb carn magra, barrejant també carn blanca, afegint pa de poble tradicional, tomaca i enciam amb generositat, i per què no, una mica d’oli d’oliva verge extra, que resulta molt cardiosaludable.
CONTINUAR LLEGINT
Avelino Corma, Investigador del hallazgo químico más importante de 2011: «Podem traure major rendiment del petroli i produir menys CO2»
IRENE SÁNCHEZ ARTERO – Avelino Corma (1951) ens atén després d’una videoconferència amb col·legues del gremi. Aquest químic i fundador de l’Institut de Tecnologia Química (ITQ) de la Universitat Politècnica de València, ha descobert un material cristal·lí amb múltiples propietats amb aplicacions industrials potencials per a l’obtenció d’energies cada vegada menys contaminants.
Aquestes molècules, anomenades zeolites, han sigut el descobriment químic més important del passat 2011, segons la prestigiosa revista Science. Avelino Corma, l’investigador espanyol més citat, és autor de més de 700 articles, tres llibres i més d’un centenar de patents. Aquest especialista en catalitzadors i processos catalítics es mostra satisfet i orgullós de l’aplicació industrial dels treballs que duen a terme al centre.
Al llarg de la seua carrera, Corma ha rebut nombrosos reconeixements i premis, tant en l’àmbit nacional com internacional. Per exemple: el Premi Rei Jaume I de noves Tecnologies (2000), Premi Dupont (1995), Premi Europeu de Catàlisi “François Gault” (2001), GA Somorjai Award de l’American Chemical Society el 2008, la Medalla d’or del Fòrum Química i Societat a la trajectòria en recerca (2001-2010) o la Gran Medalla de l’Acadèmia de les Ciències francesa (2011).
Science també ha considerat rellevants altres treballs en què participen espanyols, com la vacuna contra la malària, el descobriment que els éssers humans es divideixen en tres grups segons la flora intestinal i l’ús d’antivirals per a tallar amb contagis de VIH.
Avelino Corma, Investigador del hallazgo químico más importante de 2011: CONTINUAR LLEGINT
Andrés Moya, Premi Fundació Lilly d’Investigació Biomèdica Preclínica 2013: «A Espanya no hi ha cultura del risc en la ciència»
KRISTIN SULENG – Com li va dir el seu col·lega Enrique Cerdá, sap que quan arriba el primer premi després comencen a vindre tots els altres. A finals del passat mes de març va rebre el Premi Fundació Lilly d’Investigació Biomèdica Preclínica en reconeixement a la seua labor investigadora dedicada a l’anàlisi dels microorganismes i la seua relació de simbiosi amb els humans aplicat a l’estudi de malalties, una activitat que també li ha sigut distingida amb el Premi Nacional de Genètica 2012. Impulsor i exdirector de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva del Parc Científic de la Universitat de València, el catedràtic de Genètica Andrés Moya (Xirivella, 1956), un dels introductors de la genòmica a Espanya, exercix la direcció científica del Centre Superior d’Investigació en Salut Pública (CSISP), on desenrotlla un programa prometedor sobre el microbioma humà amb una plantilla que supera el centenar d’investigadors.
Enguany es complix una dècada de la publicació del que considera “la seua major fita” en els seus 35 anys de trajectòria acadèmica i investigadora: estar al capdavant de l’equip que va seqüenciar el primer genoma a Espanya. Fill de l’èxode rural, que va portar la seua família, procedent de La Roda, a emigrar a València, Moya es declara ferm defensor de l’educació pública que, segons ell, “és un problema molt seriós mai resolt a Espanya”. Doctor en Biologia i Filosofia, entén l’idealisme en ciència com la motivació per la idees, no pels ideals, “del pur plaer de conéixer i poder explicar”, combat l’escepticisme per conduir a l’immobilisme i aposta pel pragmatisme per a aproximar-se a la realitat per a poder avançar.
CONTINUAR LLEGINT
Carlos Andradas, President de la COSCE: «Si els projectes d’investigació es regixen amb els mateixos criteris que els de la llei de contractes per a autopistes, la ciència no funcionarà bé»
KRISTIN SULENG – En forma de retallades i endarreriments, els números de la política científica resulten poc esperançadors per a la investigació espanyola. En el minvat horitzó d’un pressupost que acumula des de 2009 un 38% de reducció, la revista Nature va alertar el passat abril sobre l’ajornament del govern d’Espanya a concedir 104 milions d’euros en ajudes per a beques d’investigació, que podria fer perillar 940 llocs de treball. Aquell article d’abast internacional va arreplegar la valoració del professor Carlos Andradas (Reus, 1956), president de la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (COSCE). “Això demostra que la COSCE s’ha convertit en la referència per a assenyalar els problemes apressants en el dia a dia de la investigació”, subratlla qui dirigix des de 2011 esta metaorganització creada fa nou anys i que engloba 64 institucions científiques.
Encara que confessa que li agradaria arribar a estar més avesat en política acadèmica, a este catedràtic d’Àlgebra no li falta experiència després d’haver presidit la Reial Societat Matemàtica Espanyola i haver gestionat els vicerectorats d’Investigació i de Política Acadèmica i Professorat en la Universitat Complutense de Madrid. “A Espanya tenim la tendència a creure en els supermans, però no tot el món val per a tot. És impossible ser un excel·lent investigador i extraordinari gestor i al mateix temps transferir un coneixement magnífic i dissenyar una empresa de base tecnològica”. Opta pel pragmatisme per a detectar els problemes, però amb la capacitat d’il·lusionar el seu entorn per a emprendre nous camins en un món en què diu que no hi ha res neutral. Ni les matemàtiques.
CONTINUAR LLEGINT
Pere Puigdomènech: “És un gran error impedir als jóvens l’accés a la ciència”
MARIA JOSEP PICÓ – L’investigador català Pere Puigdomènech considera un gran error impedir l’accés a la investigació científica als jóvens, perquè el futur no és viable si no està basat en el coneixement. Este biòleg molecular, professor d’investigació del CSIC i, fins al passat febrer, director del Centre d’Investigació en Agrogenòmica (CRAG) −a més de membre del Grup Europeu d’Ètica−, acaba de ser guardonat amb el Premi a la Difusió de la Ciència 2013, concedit per la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (COSCE), per haver aconseguit l’equilibri perfecte entre l’elevat prestigi científic i el compromís ferm amb la societat durant quatre dècades. Puidomènech lamenta que, en l’actualitat, el repte de la ciència espanyola és sobreviure a les retallades indiscriminades de les administracions públiques, i advertix que la llei de mecenatge serà benvinguda, però que en cap cas ha de substituir l’esforç dels poders públics en investigació.
CONTINUAR LLEGINT
No comments yet.