Immigrants subsaharians camí de les costes espanyoles.
Quan la fam, la pobresa, la falta de recursos i de treball, les turbulències polítiques o qualsevol altre problema d’orde socioeconòmic o polític afecten negativament una regió, bona part dels seus habitants es veuen obligats a emigrar a un lloc amb millors perspectives de futur, encara que això supose un llarg i penós viatge. Encara hui, per exemple, a pesar de la crisi econòmica que assota Espanya, milers de persones procedents de països subsaharians es juguen la vida i els seus estalvis per a arribar a les nostres costes, amb l’esperança de trobar ací un futur favorable antagònic a l’infern que arriben a viure en els seus països d’origen.
En realitat, les migracions han existit al llarg de tota la història i són nombrosos els documents que tenim respecte d’això. En esta ocasió, vaig a referir-me a alguns textos procedents de l’antic Egipte, els quals ens parlen de la manera en què els egipcis van vigilar les seues fronteres per a controlar el pas d’immigrants.
Presoners asiàtics entrant en la fortalesa de Tjaru, representada amb una trapa plena de cocodrils.
La Profecia de Neferty, un conegut text de l’Imperi Mitjà, advertix de com el rei egipci Amenemhat I I (ca. 1939-1910 a. C.) hagué d’alçar “els murs del governant” per a impedir l’entrada d’asiàtics per la frontera oriental del delta. També Sinuhe, el protagonista d’una de les grans obres clàssiques de la literatura egípcia, ens relata com “els murs del governant [van ser] construïts per a detindre els nòmades, per a esclafar els qui ronden per les dunes”. Pel post fronterer de Tjaru, al nord-est del delta, hi devien passar molts asiàtics, com els 37 (hòmens, dones i xiquets) mencionats en època del rei Senusret II (ca. 1845-1837 a. C.) en la tomba de Khnumhetep, en Beni Hassan.
Grup d'asiàtics representats, entrant a Egipte, en la tomba de Khnumhetep.
No sabem exactament què eren els “murs del governant”, perquè encara que pensem en una sèrie de murs fronterers, torres o fortins, de defensa militar i per al control de la immigració, una expressió semblant és empleada en una inscripció d’època de Tutankamon (l’estela de Kurkur) en un context en què difícilment trobarem obres d’estes característiques.
L’estela de Kurkur, trobada en un oasi a l’oest d’Elefantina, mostra la conversació entre un comandant de fortalesa i un policia medjai (nubi). El primer diu al segon: “Per què no has vingut per a mostrar el camí en el mur del faraó, v.i.s., des d’ahir? Tu no vas vindre a agafar el segell. ¿Tu no coneixes l’advertència del virrei [de Kush] Huy d’establir adequadament el mur del faraó? Mira, posa el faraó, v.i.s., en el teu cor o moriràs.” I el policia contesta, no sense ironia: “Que grans que són ells, els 4 iteru [més de quaranta 40 km] de viatge que jo realitze cada dia; cinc vegades anant amunt, cinc vegades anant avall; així doncs, no deixeu que siga reemplaçat per un altre!” Pareix que ací, per tant, el mur no és més que el recorregut que realitzava el policia pel desert des de la seua fortalesa d’origen, a fi de controlar la immigració il·legal.
Mitat inferior de l'estela de Kurkur, de l'època de Tutankamon, on queda el record d'una conversació entre un policia de fronteres i el seu comandant.
En els denominats Despatxos de Semna trobem més informació sobre el control d’immigrants. Són cartes de l’època d’Amenemhat III, enviades entre les fortaleses del territori nubi controlat pels egipcis, entre la primera i la segona cascada del Nil. En una d’elles llegim: “Hem trobat les empremtes de 32 hòmens i 3 ases […] a la vora del desert. Este humil servent ha enviat sobre això, a Semna, un missatge de fortalesa a fortalesa.”
Fotografia de la fortalesa egípcia de Buhen, en la segona cascada del Nil.
Una altra carta, en la qual s’inclouen les paraules d’un immigrant, és més crua al mostrar la duresa de la realitat d’eixes persones que buscaven en l’Egipte faraònic la clau del seu futur: “Informa’t […] sobre dos hòmens medjau, tres dones medjau i dos xiquets que van baixar del desert […] dient: ‘Hem vingut per a treballar al palau […].” Llavors, se’ls va preguntar sobre la situació en el desert i ells van dir: “[…] el desert s’està morint de fam […].” Aleshores, un servidor va disposar que foren despedits cap al seu desert en eixe mateix dia, i una de les dones medjau va dir: “Oh!, permeteu que el meu marit estiga entre esta gent, que té permís d’entrada!”
Disposició de les fortaleses de Semna i Kouma en una zona dificultosa per a la navegació, òptima per al control fronterer.
Les lleis egípcies eren estrictes en la frontera meridional de Núbia, on les fortaleses de Semna i Kouma controlaven un dels ràpids de la segona cascada. Una estela de l’any 8 del regnat de Senusret III diu: “Frontera meridional feta l’any 8, sota la majestat del rei de l’Alt i Baix Egipte, Khakaura, per tal d’impedir que tot nehesy [nubi] la travesse, per aigua o terra, amb un barco-kai o qualsevol ramat dels nehesiu; excepte el nehesy que anara a comerciar a Iken [fortalesa de Mirgissa] o com a emissari per a fer negocis profitosos amb ells, però sense permetre que cap barco-kai dels nehesiu passe Heh [fortalesa de Semna], viatjant riu avall.” El text no pot ser més clar: la frontera era transitable fins a Mirgissa si s’hi anava a comerciar, i això era profitós per a Egipte; no obstant això, qualsevol altre nubi devia tindre prohibit el pas més al nord de Semna, en la frontera sud.
Recreació d’una escena de control comercial en la fortalesa de Mirgissa, en la segona cascada del Nil.
Com ara, el control de duanes i de la immigració era selectiu.
© 2013 Conec. Tots els drets reservats.
No comments yet.