JOSÉ MIGUEl VIÑAS – La nit de cap d’any és, amb diferència, el moment de l’any en què conflueixen un nombre més gran de tradicions. Des dels dotze grans de raïm menjats al mateix temps que sonen les dotze campanades anunciadores de l’inici del nou any, passant per l’ús del color roig en la roba interior i una infinitat més de creences i supersticions molt arrelades en la nostra societat. A mitjan novembre passat vaig llegir en un periòdic digital com una sèrie de famílies de la localitat nord-americana d’Aberdeen, totes les nits de cap d’any, portaven a terme des de fa força anys un ritual curiós amb cebes, que els proporcionava l’endemà –Any Nou– les claus del temps que faria l’any entrant.
El procediment consisteix a pelar una ceba i desgranar les capes successives fins a obtenir-ne una dotzena. Feta aquesta operació, es col·loca cada capa de ceba en un plat menut i s’hi aboca al damunt una cullerada de sal. Es col·loquen els dotze plats en filera i s’associa cada un a un mes de l’any. Aleshores, es deixa reposar la primera nit de l’any un calendari tan singular com aquest i el matí de l’1 de gener s’observa cada plat i veiem si la sal està molt humitejada, poc o gens. Aquells en què les cebes estiguen més humitejades i al platet tinguem líquid abundant (suc de ceba), seran mesos molt plujosos. En els casos en què la sal continue intacta, tocaran mesos secs.
A pesar del nul crèdit que té un mètode de predicció meteorològica com aquest, els veïns d’Aberdeen, a Dakota del Sud, que duen a terme aquestes pràctiques, reben multitud de telefonades que s’interessen pel pronòstic de la ceba. Aquest mètode de predicció tan curiós, semblant al de les denominades en castellà “cabañuelas”, té un origen agrícola i es practica també en altres parts del món, fins i tot a Espanya. Al nostre país es manté viva la tradició en algunes zones del Pirineu aragonès i també de Catalunya (“Calendari de la Ceba”) eminentment rurals.
La curiositat per conèixer el temps amb antelació és quelcom innat en els éssers humans des dels orígens. Per a donar resposta a aquesta inquietud, s’han desenvolupat mètodes primitius de predicció basats en l’observació del cel, els animals i les plantes. Si bé en el cas particular de la predicció local a curt termini, molts d’aquests mètodes sí que tenen una base científica, els pronòstics a llarg termini no tenen fonament i només han de ser vistos com una mera curiositat sense més. Es tracta d’un problema irresoluble, fins i tot per a les tècniques modernes de predicció meteorològica, ja que la naturalesa caòtica de l’atmosfera impossibilita qualsevol intent de predir-ne amb precisió el comportament més enllà d’uns quants dies.
© 2012 Conec. Tots els drets reservats.
No comments yet.