Ximpanzés que pensen i existeixen

RAFA HONRUBIA – Els ximpanzés són els animals més propers genèticament a nosaltres. Estudis recents mostren noves semblances entre l’Homo sapiens i el Pan troglodytes. Hi compartim l’ús preferent de la mà dreta, una característica considerada fins ara exclusivament humana. Aquest descobriment revela un funcionament cerebral semblant. No estem tan lluny.

Molts antropòlegs cerquen l’origen de la cultura humana estudiant els ximpanzés i altres primats superiors (bonobos, orangutans i goril·les). A més de la fabricació de les eines clàssiques, com els bastons amb granereta que fan servir per a la pesca de tèrmits o l’ús de pedres i encluses per a obrir fruits seques, se’ls ha vist mastegar fulles d’arbres i formar una massilla esponjosa que introdueixen en buits humits per a amarar-la d’aigua. Això els serveix per a hidratar-se en èpoques de sequera. Coneixen una farmacopea pròpia, amb més de 50 plantes medicinals; és a dir, s’automediquen.

També s’ha vist un grup de ximpanzés a la sabana senegalesa caçant primats més menuts amb llances que ells mateixos esmolen, cosa que implica un nivell més avançat en l’ús d’eines i una certa capacitat per a cooperar entre ells i beneficiar-se tots de la caça. Es mostren commocionats i tristos davant la mort d’un familiar (en els boscos de Guinea es va registrar una mare ximpanzé que va transportar el cadàver de la seua cria durant 68 dies). Tenen consciència del jo, com s’ha comprovat quan se’ls posa enfront d’un espill.

Una investigació a la Costa d’Ivori va demostrar que els ximpanzés femelles mantenen relacions sexuals més sovint amb aquells mascles que comparteixen la carn que cacen amb elles (tal com feien les primeres societats caçadores i recol·lectores humanes). És a dir, no fan servir el sexe només per a tasques reproductives i, a més, aquest intercanvi de sexe per carn revela que són capaços de fer previsions de futur i pensar a llarg termini.

Roger S. Fouts

El més fascinant de tot és que cadascun d’aquests comportaments no són comuns a tots els animals d’aquesta espècie, si no que hi ha cultures independents i diferenciades que es transmeten de pares a fills (unió familiar que mantenen tota la seua vida, cosa poc comuna en els animals). Aquests són alguns dels comportaments comprovats en estat salvatge. En els ximpanzés que conviuen amb humans, encara s’han vist coses més sorprenents.

En el llibre ‘Cosins germans’, el psicòleg Roger Fouts explica la història de Washoe, una ximpanzé femella que va aprendre el llenguatge dels sordmuts amb una família i es va convertir en el primer animal que ha adquirit un llenguatge humà. Era capaç de mostrar empatia, tristesa, demanar perdó quan s’equivocava, fins i tot mostrar capacitat estètica, abstracta i ensenyar el llenguatge dels sordmuts a un ximpanzé adoptat sense cap intervenció humana. Fouts explica una anècdota que va passar a una de les estudiants que treballava amb Washoe. L’estudiant es va quedar embarassada, cosa que va ser motiu de gran alegria per a la ximpanzé. Quan es va assabentar que l’estudiant havia perdut el xiquet, li va dir “estic plorant” i la va abraçar tendrament.

Les tribus primitives que més contacte han tingut amb els ximpanzés, els pigmeus de l’Àfrica occidental, utilitzen la mateixa paraula per a referir-se a les interaccions que mantenen amb humans d’altres ètnies i aquelles que es donen amb ximpanzés. Això demostra, segons l’etòleg Jordi Sabater i Pi (que va estudiar durant molts anys el comportament dels primats), “que per a ells aquest subtil límit entre homes i no homes és molt tènue i la seua conducta els agermana, d’alguna manera, amb nosaltres”. Als ximpanzés els passa el mateix amb nosaltres.

Sabater i Pi ho explica així: “s’ha donat a un grup de ximpanzés una sèrie de fotos d’animals amb la intenció que les classifiquen. Ells col·loquen les rates amb rates; els elefants amb elefants; els goril·les amb goril·les… I, quan arriba l’hora de classificar-se a si mateixos, s’inclouen en el mateix paquet de fotos que els humans. Ens veuen com si fórem part de la seua família”.

© 2012 Conec. Tots els drets reservats.