Calculant el nombre d’estreles de la nostra galàxia que podrien albergar vida avançada

La ja cèlebre equació de Drake, formulada pel radioastrònom Frank Drake el 1961 mentres treballava en l’Observatori de Radioastronomia Nacional a Green Bank, Estats Units, tracta de fer una estimació del nombre de civilitzacions de la nostra galàxia susceptibles de posseir emissions de ràdio detectables.

Si bé les seues estimacions són optimistes (es calcula que teòricament hi ha milions de civilitzacions), esta equació ha sigut qualificada de simplista o de no admetre que encara desconeixem el valor de molts dels seus paràmetres, fins al punt que uns altres científics han obtingut resultats més a la baixa, com una sola civilització en tota la galàxia.

Una de cada milió d’estreles
Un dels factors de què estem acumulant més evidències gràcies a la missió Kepler de la NASA ha sigut, precisament, la detecció de planetes que orbiten al voltant d’unes altres estreles, fora de l’àmbit del sistema solar, la qual cosa ha permés a científics de la Universitat de Califòrnia, Berkeley, apuntar directament les seues ferramentes cap eixos planetes en busca d’indicis de vida.

Per a això van emprar el telescopi de Green Bank, a West Virginia, en busca de senyals de ràdio intel·ligents en la contornada de huitanta-sis d’eixes estreles, la majoria a més de mil anys de llum de distància. A pesar que la detecció va ser infructuosa, han publicat una investigació en The Astrophysical Journal en la qual estimen, de forma moderadament optimista, que almenys una de cada milió d’estreles de la nostra galàxia hauria d’albergar una civilització capaç d’enviar senyals de ràdio.

Telescopi de Green Bank a West Virginia

Després d’apuntar les orelles tecnològiques en direcció a eixes huitanta-sis estreles escollides (els requisits eren que tingueren cinc o sis candidats a planetes en òrbita i que acolliren planetes amb condicions semblants a les terrícoles, incloent-hi les temperatures), van romandre recopilant dades d’emissions de ràdio durant cinc minuts en cada estrela.

Les emissions haurien d’estar en un rang de freqüències situades entre les bandes de televisió i els telèfons mòbils (1,9 a 1,1 GHz). Tot seguit, van buscar indicis de vida intel·ligent en forma de senyals d’alta intensitat amb un amplada de banda estreta (5 Hz), és a dir, generats exclusivament de forma artificial. A causa de la immensa distància que ens separa dels planetes esmentats, només podrien haver sigut detectats senyals que hagueren sigut dirigides cap a la Terra de forma intencionada.

Andrew Siemion

Andrew Siemion, astrònom de Berkley, és optimista a pesar dels resultats empírics: “No hem trobat ET, però hem sigut capaços d’utilitzar la nostra estadística per a, per primera vegada, posar límits prou explícits sobre la presència de civilitzacions intel·ligents que transmeten en la banda de ràdio en la qual realitzem la busca.”

Per a detectar radiacions no intencionades de planetes tan remots haurem d’esperar, en tot cas, que es posen en funcionament radiotelescopis com el Square Quilometre Array, molt més sensible que els actuals.

Nosaltres som els extraterrestres
En última instància, el que estan intentant Siemion i els seus col·legues és el mateix que intentava la protagonista de Contacte, de Carl Sagan, la voluntariosa Ellie Arroway, que treballava per a la SETI en busca de senyals de ràdio intel·ligents procedents de l’espai exterior. Finalment, Arroway trobava una sèrie de polsos que, al convertir-se en nombres decimals, representaven nombres primers, la qual cosa denotava intel·ligència.

Però els sers humans, a més de dirigir les orelles cap a uns altres mons, també han llançat missatges semblants cap a intel·ligències que posen les orelles cap al nostre planeta. També usant nombres primers. Per exemple, el 1974, el radiotelescopi d’Arecibo, a Puerto Rico, va emetre un missatge semblant al de Contacte (una sèrie de zeros i uns) orientat cap al cúmul globular M13 (que va ser triat pel seu gegantí nombre d’estreles), amb el propòsit d’augmentar les probabilitats que el missatge suscitara l’interés d’espècies intel·ligents. El problema, però, és que M13 es troba a 25.000 anys de llum, de manera que no se n’espera resposta abans que transcórreguen, almenys, 50.000 anys.

© 2013 Conec. Tots els drets reservats.