Ens acomiadem de la missió espacial que més ens ha ensenyat sobre Saturn. Cassini ha descobert set noves llunes, observat una gegantina tempestat en el pol sud, l’enigmàtic hexàgon en el pol nord, guèisers en la lluna gelada Encèlad, llacs de metà en Tità…
-
Saturn té més de seixanta llunes. En destaquem algunes. Mimes, que s’assembla a l’Estel de la Mort. Hyperion, la lluna amb aspecte d’esponja. Iapetus, la lluna amb un costat fosc i un altre blanc. Dafne, que fa surf entre els anells.
El 15 de setembre s’ha posat fi a vint anys d’una de les missions espacials més reeixides. Cassini s’ha desintegrat com un estel fugaç en travessar l’atmosfera de Saturn. Ha sigut una mort programada per a evitar que la sonda, tot just sense combustible, puga xocar en el futur contra alguna de les llunes de Saturn i contaminar-la biològicament, cosa que caldria evitar perquè, gràcies a Cassini, sabem que podrien tenir les condicions adequades perquè hi haja vida.
“Hem de tornar”: els científics de les missions Voyager i Pioneer, les naus que van visitar per primera vegada Saturn, es van quedar amb ganes de més. Per cada resposta aconseguida havien sorgit moltes qüestions noves. Què s’amagava darrere de l’atmosfera de la lluna Tità? Com s’havien format els seus impressionants anells? Quins mecanismes hi havia darrere de les gegantines tempestats de Saturn? Necessitàvem enviar una nova sonda. La NASA, l’ESA i l’Agència Espacial Italiana s’hi van posar: Cassini era el futur.
En 1997 es llançava Cassini, amb dues tones de ciència i tres de combustible, rumb a Saturn. Portava a bord ni més ni menys que dotze instruments, molt més del que era habitual en aquest tipus de missions. Cassini era el més semblant a la “navaixa suïssa” de les sondes: podia arreplegar tot tipus de dades. Tenia un radar per a travessar la densa atmosfera de Tità, sensors infrarojos i ultravioletes per a veure Saturn amb aquest tipus de “visió”, analitzadors de pols còsmica, etc.
Després de breus parades a Venus i Júpiter, arribava a la seua destinació final en 2004. Cassini no anava sola. Portava amb ella Huygens, un robot amb un cert paregut a una càpsula de café, que estava destinat a fer història en ser el primer a aterrar a Tità. El dia de Nadal de 2004, Huygens iniciava el seu descens fins aquesta enigmàtica lluna. Per primera vegada érem capaços de veure més enllà de la seua atmosfera, la més densa de totes les llunes al Sistema Solar. Després de vint dies de viatge aconseguia aterrar amb èxit i enviar-nos les primeres imatges de la superfície d’aquesta lluna gelada.
-
Rotació de Titan
Gràcies a Cassini i Huygens estem començant a conéixer a fons Tità. Aquesta lluna, més gran que Mercuri, s’assembla molt al nostre planeta, a pesar d’estar a 200 graus sota zero. S’hi dóna el cicle de l’aigua, com en el nostre planeta, només que en comptes de ser aigua la que s’evapora o la que cau en tempestats és… metà. Llacs enormes i rius de metà corren per la seua superfície. I encara més: creiem que pot haver-hi un oceà subterrani prou calent perquè puga haver-hi vida microscòpica.
I Tità no és l’única lluna gelada candidata a tenir vida. Encèlad, molt més menuda que Tità, deu el seu aspecte lluent a la superfície gelada, que reflecteix la major part de la llum que li arriba. Cassini ens va revelar en 2005 que des del seu pol sud ixen dotzenes de guèisers. Erupcions de vapor d’aigua rica en sals, nitrogen i compostos basats en carboni. L’aigua pareix eixir d’un oceà subterrani, que podria tenir una profunditat de fins a 40 km. I no sols això: hi ha processos geotermals semblants als que es creu que van donar origen a la vida a la Terra, que proporcionarien l’energia necessària perquè succeïra el mateix a Encèlad.
Algunes de les 62 llunes de Saturn
Els descobriments de Cassini no han sigut només sobre les llunes de Saturn. Ens ha donat noves pistes sobre l’origen i l’estructura dels seus anells, les seues estacions, les seues tempestats… Ha sigut una missió èpica. Cassini ha viatjat més de 3.500 milions de quilòmetres pel Sistema Solar, ha pres més de 300.000 imatges i ha arreplegat més de 600 gigues de dades. En els últims mesos ha travessat els anells diverses vegades, mostrant-nos-els amb una resolució increïble. I en els últims minuts, just abans de la seua desintegració, ens envia informació molt valuosa sobre l’atmosfera de Saturn.
En principi Cassini podria continuar prenent dades molt més temps. La instrumentació de Cassini consumeix molt poc, molt menys que el teu eixugador de cabells. Els generadors nuclears que porta a bord encara li poden donar energia durant molt de temps. El problema és el combustible necessari per als coets. Aquest s’esgota, així que ja no es podria controlar la trajectòria de la sonda, i amb això el perill que poguera acabar xocant contra Tità o Encèlad. Fins a l’últim moment Cassini ho donarà tot per la ciència, prenent dades de l’atmosfera del planeta que difícilment podríem aconseguir d’una altra manera. Les dades les rebrem gràcies a la seua connexió amb la Deep Space Network, la xarxa d’antenes mundial que escolten els senyals de les sondes espacials.
Veieu un xicotet punt blau en aquesta imatge? Som nosaltres vistos per Cassini. No és increïble que éssers en aquest xicotet planeta aconseguim enviar una nau fins a Saturn? Quan es va idear la missió de Cassini, al començament de 1980, va ser una fita en cooperació internacional. Gràcies, Cassini, per recordar-nos que els humans, quan ens unim, som capaços d’un esdeveniment així. Els descobriments de Cassini seguiran, ja que moltes de les dades que ha enviat encara han d’estudiar-se en detall. I el que aprenguem marcarà el camí per a les pròximes missions. Hem de tornar-hi.
No comments yet.