MALEN RUIZ DE ELVIRA– Ja fa 25 anys que el filòsof neozelandès James Flynn es va adonar que els resultats de les proves rutinàries i estàndard d’intel·ligència indicaven un augment sostingut al llarg del temps i des de llavors les dades no han fet més que donar-li la raó. El quocient d’intel·ligència (QI) augmenta en cada generació des del principi del segle passat 10 punts cada 30 anys aproximadament. Un adolescent d’intel·ligència mitjana actual tindria 130 de QI si es traslladara a 1910, mentre que, fent el viatge a l’inrevés, la mitjana seria de només 70.
L’augment és conseqüència sobretot de millores en aspectes concrets que mesura el QI, com la resolució de problemes i el raonament abstracte. Malgrat que encara hi ha especialistes escèptics, les dades a favor de l’anomenat Efecte Flynn s’acumulen.
Aquest fet s’ha comprovat en un bon nombre de països desenenvolupats i de països en desenvolupament. L’augment és conseqüència sobretot de millores en aspectes concrets que mesura el QI, com la resolució de problemes i el raonament abstracte. Malgrat que encara hi ha especialistes escèptics, les dades a favor de l’anomenat Efecte Flynn s’acumulen.
Steven Pinker aventura la hipòtesi que el comportament de la raça humana ha evolucionat cap a una violència menor en general en les últimes dècades a causa, precisament, de l’augment de la raó lligat a la intel·ligència tal com es mesura.
Si, d’una banda, s’han adduït múltiples causes per a aquest augment, sense que hi haja acord sobre quin o quines són les vertaderes, se n’han estudiat menys les conseqüències. Ara, Steven Pinker, catedràtic de Psicologia de la Universidad de Harvard, aventura la hipòtesi que el comportament de la raça humana ha evolucionat cap a una violència menor en general en les últimes dècades a causa, precisament, de l’augment de la raó lligat a la intel·ligència tal com es mesura.
Enfont d’altres factors que poden influir en el comportament, com l’empatia i la moral, Pinker aposta per la raó i recorda Voltaire: “Aquells que et poden fer creure en coses absurdes també et poden portar a cometre atrocitats”.
Aquest augment, en opinió seua, és probablement per l’increment en la durada i la qualitat de l’educació, l’extensió de la manipulació de símbols en el treball i en l’oci i la imbricació del raonament científic i analític en la vida quotidiana. Altres especialistes creuen que la televisió i els jocs d’ordinador també juguen un paper en aquests canvis, però tampoc es pot oblidar la genètica, mitjançant el mestissatge. “Si l’increment d’estimulació social augmenta la intel·ligència de la població, què produeix l’increment d’estimulació?”, es pregunta el catedràtic espanyol Roberto Colom.
Per la seua banda, Pinker, que ha escrit un llibre sobre el tema,The Better Angels of our Nature, recorda les atrocitats abans considerades normals, fora i dins de les guerres, i com el darrer mig segle ha vist una evolució positiva sense precedents en el reconeixement dels drets humans. Enfront d’altres factors que poden influir en el comportament, com l’empatia i la moral, Pinker aposta per la raó i recorda Voltaire: “Aquells que et poden fer creure en coses absurdes també et poden portar a cometre atrocitats”. La raó afavoreix la no-violència perquè qui raona cuida millor de si mateix, recorda, i també perquè aquest forma part d’una comunitat en què es combinen els interessos individuals amb els col·lectius. Com més intel·ligència (i raó), conclou, menys violència.
© 2011 Conec. Tots els drets reservats.
No comments yet.