Entrevista amb Andrés Moya, Premi Fundació Lilly d’Investigació Biomèdica Preclínica 2013
Com li va dir el seu col·lega Enrique Cerdá, sap que quan arriba el primer premi després comencen a vindre tots els altres. A finals del passat mes de març va rebre el Premi Fundació Lilly d’Investigació Biomèdica Preclínica en reconeixement a la seua labor investigadora dedicada a l’anàlisi dels microorganismes i la seua relació de simbiosi amb els humans aplicat a l’estudi de malalties, una activitat que també li ha sigut distingida amb el Premi Nacional de Genètica 2012. Impulsor i exdirector de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva del Parc Científic de la Universitat de València, el catedràtic de Genètica Andrés Moya (Xirivella, 1956), un dels introductors de la genòmica a Espanya, exercix la direcció científica del Centre Superior d’Investigació en Salut Pública (CSISP), on desenrotlla un programa prometedor sobre el microbioma humà amb una plantilla que supera el centenar d’investigadors.
Enguany es complix una dècada de la publicació del que considera “la seua major fita” en els seus 35 anys de trajectòria acadèmica i investigadora: estar al capdavant de l’equip que va seqüenciar el primer genoma a Espanya. Fill de l’èxode rural, que va portar la seua família, procedent de La Roda, a emigrar a València, Moya es declara ferm defensor de l’educació pública que, segons ell, “és un problema molt seriós mai resolt a Espanya”. Doctor en Biologia i Filosofia, entén l’idealisme en ciència com la motivació per la idees, no pels ideals, “del pur plaer de conéixer i poder explicar”, combat l’escepticisme per conduir a l’immobilisme i aposta pel pragmatisme per a aproximar-se a la realitat per a poder avançar.
Pregunta. Quin va ser el context de la seqüenciació del primer genoma al nostre país?
Resposta. Molt problemàtic. Comencem en 1998 i publiquem el treball en 2003, lluny dels cinc mesos que pot costar ara una seqüenciació. El laboratori on se suposava que havíem d’investigar no estava construït i teníem molta competència internacional d’equips al Japó, Estats Units i Suècia, que se’ns van avançar i van publicar abans que nosaltres. La situació va ser molt dura. No obstant això, el nostre treball va tindre molt bona recepció i porta 800 citacions, que no està gens malament per a tractar-se de ciència molt bàsica.
P. Els bacteris no són l’enemic.
R. Sempre hem pensat en els microorganismes com a patògens, i encara que és veritat que són els elements de les grans plagues bacterianes o víriques al llarg de la història, ara sabem que la interacció del nostre cos amb els microorganismes amb què convivim té papers benèfics fonamentals. És una de les grans àrees de la investigació bàsica i biomèdica.
“Bona part de la reacció del sistema immune es fabrica en l’intestí”
P. Un dels últims avanços que han descobert en el CSISP, quant a l’ús dels microorganismes del cos humà per a combatre malalties, és un producte anticàries.
R. Se sap que hi ha un bacteri que provoca la càries, però hem descobert un microorganisme que protegix d’eixe bacteri. A través d’un disseny molt original a càrrec d’un dels nostres investigadors, estudiant la microbiota bucal de pacients que havien desenrotllat càries i la de pacients que mai no l’havien tingut, independentment d’una major o menor atenció bucal, s’ha aconseguit identificar, aïllar i en part cultivar, un microorganisme que sempre apareixia en el segon grup i mai en el primer. Este estudi té moltes implicacions biotecnològiques i ara estem en procés de patentar-lo.
P. Se sap que tenim microorganismes repartits per unes quantes zones del cos. En les aportacions de la genòmica en la salut, per què és tan important l’estudi de la microbiota en l’intestí?
R. L’intestí és on tenim més bacteris, i bona part de la reacció de tot el sistema immune es fabrica allí. Ens hem especialitzat en patologies de l’intestí, com la malaltia de Crohn i altres tipus de colitis ulcerosa, en què els bacteris exercixen un paper important en eixes lesions. Les patologies intestinals són molt complexes, perquè l’intestí està molt relacionat amb el cervell. Ara s’estan estudiant les relacions que puguen existir entre els microorganismes i el seu funcionament normal en l’intestí amb determinats estats d’ansietat, estrés o inclús determinades patologies del cervell. Es tracta d’un àmbit molt nou en l’observació de la simbiosi dels microorganismes amb els seus hostes.
També estudiem com es colonitza l’intestí a partir del naixement. Abans es pensava que un nadó no tenia gèrmens, però no és així. Volem saber quin paper exercix la lactància en l’adequada instauració dels bacteris que després intervenen en la digestió. En una època en què els productes prebiòtics i els probiòtics estan de moda, també caldrà considerar l’estudi de la microbiota segons l’edat, perquè els aliments s’assimilen de distinta manera en les distintes etapes de la nostra vida.
P. En els anuncis d’alguns productes alimentaris s’arriba al consumidor amb la promesa d’afavorir la biota intestinal, i vosté ha indicat en alguna ocasió que a vegades no complixen amb l’efecte promés. Es tracta de publicitat enganyosa?
R. És complicat determinar-ho. En l’ús de certs productes pot ser publicitat enganyosa. Però en algunes espècies de bacteri que solem prendre, com els lactobacillus, s’han observat efectes positius en assajos amb determinats models animals, inclús en humans en situacions controlades. Però, com es produïx eixe efecte benèfic, no ho sabem des del punt de vista bioquímic. En l’àmbit clínic moltes vegades es funciona d’eixa manera: s’obtenen resultats positius, però es desconeixen les raons d’eixos efectes. Un exemple clar són els antibiòtics, dels quals acabem de publicar un treball en la revista Gut. Hem observat que el tractament d’antibiòtics elimina determinades proteïnes i afecta, entre altres, el metabolisme d’hormones, del colesterol i de les vitamines. Ara entenem més íntimament per què sentim una pèrdua d’energia quan prenem un antibiòtic, perquè els bacteris deixen de produir molècules importants per al funcionament general de l’organisme. L’objectiu de l’antibiòtic és destruir un possible bacteri patogen, però indirectament elimina en part la flora microbiana. Encara que després es recupera passats 40 dies de la presa, es produïxen canvis que impliquen un problema seriós, l’acumulació de factors de resistència en la nostra microbiota, a través de sistemes de transferència horitzontal amb els bacteris patògens que els porten. Moltes vegades es té l’efecte positiu general, però no se saben en detall les causes últimes i cal acudir a la bioquímica, que és molt complexa perquè el nostre metabolisme interacciona amb el de centenars d’espècies que tenim dins. Ara estem en condicions de poder estudiar-ho.
“En l’àmbit clínic moltes vegades s’obtenen resultats positius, però es desconeixen les raons d’eixos efectes”
P. Quin és el balanç de la seua experiència com a director científic en el CSISP?
R. És molt interessant. Pràcticament ens hem autofinançat. Hem tingut alguns èxits professionals importants i ara tractem de muntar una iniciativa per a treballar en tuberculosi amb una certa projecció internacional, perquè és una malaltia reemergent que afecta fonamentalment països en via de desenrotllament. Tenim la intenció de muntar una base de treball a Guinea Equatorial per a estudiar la tuberculosi en relació amb pacients de Sida. El projecte és esperançador, però és lamentable que estiguem en una època tan crítica, en la qual és tan difícil mantindre personal investigador de qualitat, perquè no és fàcil crear places amb una certa estabilitat.
P. Com valora la creació actual de patents en la investigació espanyola?
R. No s’està fent l’esforç adequat. Es parla molt d’emprenedors, però el suport real no és tan gran com en altres països del nostre entorn. Per a ser competitius cal una base científica i tecnològica molt important. Les institucions universitàries i els centres d’investigació en el sector públic continuen tenint un paper fonamental, i cal sustentar-los perquè existisquen estes derivacions i un sector intermedi de gent jove que s’interesse en determinades investigacions per a projectar-les en l’àmbit econòmic i d’innovació. L’èxit de la creació d’empreses de base tecnològica és molt reduït, però cal arriscar-se. El problema és que ací no hi ha cultura del risc en ciència. En este sentit, som un país més conservador del que pareix. Quan hem tractat de reunir el sector privat per a invertir en la patent del producte anticàries, que gaudix d’envergadura i interés, no rebem suport. El sector públic ens aporta un finançament prou important, però és baix perquè Genoma Espanya desapareix, encara que ens diuen ara que ens en poden donar novament, però no està clar. Tot açò ens agafa en un procés de patents nacionals i internacionals, i costa molts diners. Estem patint molt, a pesar que el treball té interés.
“L’excel·lència només existix quan es cou una massa crítica mínima”
P. És possible generar coneixement d’excel·lència en època de retallades?
R. El problema és fins on s’està disposat a projectar eixa retallada. Si es retalla d’una manera tan dràstica com s’està fent, s’impossibilita que investigadors brillants romanguen en els seus llocs de treball, la qual cosa els obliga a anar-se’n fora. Quan diuen que finançaran l’excel·lència, la idea que existix és la de finançar determinats grups més o menys consolidats per a mantindre’ls; però, en el fons, es tracta de la justificació d’un pressupost, no d’una convicció clara per detectar àrees estratègiques d’investigació per a finançar-les extraordinàriament. No hi ha cap altra forma de generar excel·lència que no siga amb una massa prou àmplia i consolidada en investigació amb gent amb un cert turnover. L’excel·lència només existix quan es cou una massa crítica mínima. M’agradaria veure eixe tipus de reflexió en els gestors de la classe política.
© 2013 Conec. Tots els drets reservats.
No comments yet.