Escric aquestes línies a finals de 2017, ficat de ple en els preparatius d’un il·lusionant viatge a l’Antàrtida, que segurament marcarà un abans i un després en la meua trajectòria professional com a divulgador científic. L’oportunitat me la va brindar l’estiu passat el Comité Polar Espanyol (CPE) i, com tantes coses que passen en la vida, no va ser una cosa que buscara deliberadament. Se’m va presentar l’oportunitat i vaig estar en el moment just en el lloc adequat.
Espanya, com a país firmant del Tractat Antàrtic i membre consultiu, va iniciar la seua activitat científica a l’Antàrtida en 1986, i des de llavors el nostre país ha desenvolupat de manera ininterrompuda campanyes amb personal científic, tècnic i militar, tots els anys durant els estius australs (hiverns en l’Hemisferi Nord). L’actual és la XXXI Campanya Antàrtica Espanyola, i es prolongarà des de l’obertura de les bases, a primers d’any, fins a finals de març, que les dues bases tornaran a tancar-se fins a la campanya següent.
Espanya disposa de dues bases i un campament per a donar suport als nostres científics polars. Totes dues estan a l’arxipèlag de les Shetland del Sud, pròxim a l’extrem nord de la península Antàrtica. A l’illa Livingston hi ha el principal camp d’operacions. Allí, a la Badia Sud, es localitza la Base Antàrtica Espanyola (BAE) Joan Carles I, que justament aquesta campanya inaugura nous mòduls i duplica la seua capacitat, la qual cosa permetrà a partir de 2018 que hi puguen recalar un nombre més gran de científics que en campanyes anteriors. La BAE Joan Carles I està gestionada pel CSIC, a través de la UTM (Unitat de Tecnologia Marina). A l’extrem occidental de l’illa Livingston es localitza la península Byers, una zona d’especial protecció, on també porten prou anys fent treball de camp alguns dels nostres científics, i on hi ha instal·lat un campament remot.
La segona base espanyola és militar, i està gestionada per l’Exèrcit de Terra, que cada campanya hi destina un contingent molt ben format i especialitzat, que s’encarrega de mantenir operativa la base, donar suport als científics que hi recalen, a més de dur a terme moltes activitats. La base en qüestió és la BAE Gabriel de Castella i es localitza a l’illa Decepció, a unes 45 milles al sud de l’illa Livingston, a l’estret de Bransfield. Es tracta d’un enclavament molt interessant des del punt de vista sismològic, ja que l’illa és la part superior del cràter d’un volcà actiu submergit. A Decepció també hi ha pingüineres, estudiades des de fa anys pels biòlegs marins.
En la present campanya participarem un total de 230 persones, de les quals 122 seran científics adscrits a algun dels 16 projectes finançats per l’Agència Estatal d’Investigació. El canvi climàtic és un dels temes estrela, que abordaran en major o menor mesura la majoria dels nostres investigadors. L’Antàrtida és un laboratori natural menys exposat que altres zones del planeta als impactes directes del calfament global o de la contaminació global, però la seua sensibilitat als canvis que s’estan produint en el sistema climàtic fa d’aquest territori remot un dels millors llocs per a monitorar el canvi climàtic, i d’ací l’interés dels científics de molt diverses disciplines per abordar aquest assumpte.
Al llarg de 2018, ací en CONEC vos contaré de primera mà molts detalls sobre alguns d’aquests interessants projectes d’investigació que es duran a terme a l’Antàrtida. Tindré el privilegi d’acompanyar alguns dels científics en el seu treball de camp, la qual cosa aportarà un valor afegit a la crònica que puga fer-vos sobre aquesta activitat.
També vos narraré la meua particular aventura antàrtica, que iniciaré el pròxim 18 de febrer. Aquesta és la data en què tinc previst embarcar en el BIO Hespèrides de l’Armada Espanyola, a Punta Arenas (Xile). Des d’allí posaré rumb al sud fins a l’Illa Livingston i la BAE Joan Carles I, que serà el meu campament base durant la meua estada a l’Antàrtida. L’Hespèrides és la peça mestra de les campanyes antàrtiques, ja que la complexa logística duta a terme no seria possible sense ell. En l’Hespèrides creuaré per dues vegades l’agitat mar de Hoces, més conegut com a Pas de Drake, gràcies a l’interés que van posar els anglesos per eliminar les referències al marí espanyol Francisco de Hoces, que al segle XVI va ser el primer navegant europeu que es va endinsar per aquell perillós pas marítim. Tots els veterans antàrtics amb què he parlat aquests últims mesos coincideixen a assenyalar com sol ser de moguda aquesta travessia entre l’extrem sud del continent americà i el territori antàrtic. Un ja va mentalitzat que s’agarrarà uns bons marejos, però manté la il·lusió de viure l’experiència de navegar en l’Hespèrides.
Viatjar a l’Antàrtida com a divulgador científic és un somni que prompte faré realitat. El meu compromís amb el CPE és donar difusió a les activitats que es duran a terme durant la XXXI Campanya Antàrtica Espanyola, i, en general, aconseguir que la gent conega un poc millor el que fa Espanya a l’Antàrtida i la importància que tenen les investigacions que hi duen a terme els nostres científics. Per a això, vaig tenir clar des del primer moment que calia guanyar visibilitat en les xarxes socials, en particular en Twitter. Si eres usuari d’aquesta xarxa social, busca els tuits que porten lligat el hashtag #SomosAntártida, l’ús del qual he promogut entre tots els agents implicats en aquesta campanya. També he donat d’alta un blog antàrtic amb aquest nom en la pàgina web d’El País, que et convide a visitar.
No comments yet.