Javier Etayo observant amb la seua lupa uns líquens en una pedra, a l’illa Livingston, durant la seua participació en la Campanya Antàrtica 2017-2018. Crèdit: Javier Urbón.
La meua estada a la BAE (Base Antàrtica Espanyola) Joan Carles I, a l’illa Livingston, amb motiu de la meua participació en la XXXI Campanya Antàrtica Espanyola, m’ha permés conéixer no sols científics i tècnics que destaquen en els seus respectius camps i activitats, sinó grans persones, i no ho dic només per la seua estatura, encara que en el cas del científic de què vull parlar-vos és un dels seus trets físics més destacats. Es tracta de Javier Etayo, un liquenòleg de quasi dos metres d’alçada que desborda humanitat.
El món dels líquens era per a mi un gran desconegut fins que vaig viatjar a l’Antàrtida, i hi vaig coincidir amb un nombrós grup d’especialistes en la matèria, entre els quals es trobava Javier, ja que va ser el col·lectiu de científics més nombrós a la BAE Joan Carles I durant la segona fase de la campanya. Per a conéixer el seu treball, els vaig acompanyar a diverses excursions per diversos llocs de l’illa, on van prendre mostres de les distintes espècies que hi ha en aquell inhòspit lloc, on cap arbre ni arbust té la mínima oportunitat de sobreviure. Els líquens sí que ho aconsegueixen, igual com algunes molses, algues i fongs, formant colònies que tinyen de color verd xicotetes zones d’aquell pedregós terreny, la qual cosa els liquenòlegs anomenen cobertes criptogàmiques.
Javier Etayo a la BAE Joan Carles I durant l’entrevista que va mantenir amb José Miguel Viñas en la passada campanya antàrtica. Crèdit: Javier Urbón.
El treball de camp d’un liquenòleg és paregut al d’un detectiu o un CSI buscant empremtes. Dotats d’una lupa de molts augments i amb ajuda d’un xicotet focus de llum que en porten algunes incorporat, acosten els seus rostres a les pedres entapissades d’aquesta microbiota i es dediquen a identificar els líquens que van localitzant, descobrint també espècies noves, que acaben catalogant. En açò últim –la taxonomia– Javier destaca, i molt. És un gran “caçador de tresors”, ja que té en el seu haver un poc més de 350 espècies i quasi 40 gèneres de fongs liquenícoles i líquens de tot el món, cosa que el converteix en un dels botànics espanyols que més espècies vegetals ha catalogat al llarg de la història.
Fotografies preses de retalls de premsa de l’època (principis dels huitanta) on es veu Javier Etayo en diversos partits de basquetbol durant la seua etapa com a jugador del Baskonia de Vitòria. A la imatge de l’esquerra pugna per un rebot junt amb el recordat Antonio Martín. En la de la dreta (amb el número 14 a l’esquena) està fent un tap. Cortesia de Javier Etayo.
Al llarg de la seua vida, Javier Etayo Salazar (Pamplona, 1959) no sols ha aconseguit l’excel·lència com a biòleg; també va aconseguir importants èxits esportius, ja que va ser jugador professional de basquetbol. Els anys huitanta, va competir en la pista amb figures consagrades d’aquest esport, com Fernando Martín, Epi, Iturriaga, Romay o Corbalán, entre altres grans jugadors d’aquella fornada, que, capitanejats pel recordat Antonio Díaz Miguel, van aconseguir la plata olímpica als Jocs Olímpics de Los Angeles (1984). Gràcies a aquella fita, el basquetbol a Espanya va fer un salt qualitatiu, i es va convertir en l’esport d’equip que més èxits ha donat al nostre país.
Javier va formar part de la Selecció Nacional Júnior durant els anys 1977 i 78, i un poc més tard –en la temporada 82-83– va jugar en primera divisió amb el Baskonia de Vitòria, firmant una de les millors estadístiques de rebots i cistelles de la lliga. La seua carrera com a esportista professional va ser curta per culpa de les lesions, cosa que el va fer bolcar-se en la seua altra gran vocació primerenca: la biologia, i en particular en els líquens. Ja des de menut, Javier va mostrar un gran interés per la naturalesa, i això el va portar a estudiar la carrera de Biologia a la Universitat de Navarra (UNAV), en la qual es va llicenciar tot just abans de ser fitxat pel Baskonia. Aquell jove biòleg va fer el salt al basquetbol professional, però va seguir formant-se en el seu camp. A Vitòria, compaginava els entrenaments amb escapades per les muntanyes alabeses per a prendre mostres, i amb sessions d’estudi i taxonomia al Museu de Ciències Naturals d’Àlaba. Als 27 anys, molt a pesar seu, va haver de deixar el basquetbol, però va iniciar una nova etapa professional que li ha anat brindant moltes altres alegries.
Javier en ple treball de camp a l’illa Livingston, durant la seua recent estada a l’Antàrtida. Crèdit: Javier Urbón.
Va tornar a la UNAV, on va exercir la docència i es va doctorar en 1989, amb una tesi sobre els líquens epífits de la muntanya de Navarra. Poc de temps després, va aprovar unes oposicions de professor de Secundària en la Comunitat Foral de Navarra, i des de llavors imparteix classes de Biologia, exercint com a professor a l’IES Zizur de Pamplona. Aquesta és una altra de les singularitats de Javier Etayo, ja que la seua immensa tasca taxonòmica, particularment valuosa en el camp dels fongs liquènics, i reconeguda mundialment, no l’ha exercit des de cap departament d’Universitat, ni des d’una institució científica. Les seues campanyes, com la d’enguany a l’Antàrtida o les que ha dut a terme per diversos països americans, les compagina amb les seues classes a l’institut, de manera que ha de demanar permisos sense sou cada vegada que el conviden a participar en algun d’aquests viatges d’investigació. El laboratori on Javier analitza les mostres que arreplega el té a sa casa, cosa que, segons em comentava, és habitual entre liquenòlegs d’altres països, però que ací no s’estila.
Javier Etayo al costat de José Miguel Viñas fotografiats a principis de març de 2018 al menjador de la BAE Joan Carles I, a l’illa Livingston, Antàrtida. Crèdit: Javier Urbón.
Javier Etayo ha firmat prop de dues-centes publicacions científiques i compta ja en el seu haver amb quinze llibres o capítols de llibres. Paradoxalment, la seua condició de professor d’institut li impedeix formar part de tribunals de tesi. És un referent mundial en la catalogació de la flora de fongs liquènics de la Serralada Andina, on ha descobert moltes espècies noves. Segur que, quan observe amb el seu microscopi les mostres que va portar de l’Antàrtida, afegirà alguna espècie no catalogada fins ara a la llarga llista que ja ha aportat. Va ser un luxe compartir aquelles setmanes de febrer i març a l’Antàrtida amb Javier i amb els altres liquenòlegs, també experts taxonomistes mundials. Javier va ser convidat a participar en la campanya antàrtica per Leopoldo García Sancho, catedràtic a la Facultat de Farmàcia de la Universitat Complutense de Madrid i un altre dels grans especialistes en líquens que tenim al nostre país. Servisca aquesta entrada com a homenatge a tots ells. Tots són molt grans, però Javier ho és per partida doble.
No comments yet.