Huracans encadenats

La frenètica activitat ciclònica que està havent-hi en la franja tropical de l’Atlàntic Nord dóna peu a aquesta entrada que escric tot just quan l’huracà Irma, de categoria 5 –la màxima en l’escala de Saffir-Simpson–, està tocant Puerto Rico, després d’haver arrasat algunes de les Antilles Menors, i continuarà avançant per l’àrea caribenya els pròxims dies, per a impactar finalment a Florida, tal com apunten (amb un cert marge d’incertesa) les últimes trajectòries previstes.

Composició a color de l’huracà Irma presa pel satèl·lit GOES-16, el 6 de setembre de 2017 a les 11:30 UTC. Font: RAMMB/NOAA.

A principis de setembre (l’època de l’any en què, segons les estadístiques, és més gran la freqüència d’huracans en l’Atlàntic), que hi haja un huracà de la màxima categoria no hauria de despertar tant l’interés dels mitjans de comunicació com ho està fent Irma. Hi ha diverses raons que ho justifiquen. Potser la principal, a banda del seu potencial destructiu, és l’huracà que el va precedir, Harvey, que va provocar unes inundacions sense precedents a la ciutat de Houston i en altres zones del sud de Texas, que, passats els dies, encara compliquen la vida a molts milers de persones.

Harvey va tenir un procés d’intensificació molt ràpid en aigües del Golf de Mèxic, i va arribar a la categoria 4 en impactar sobre terra. L’aspecte més cridaner d’aquest huracà i tempestat tropical va ser tot el temps –més d’una setmana– que es va mantenir pràcticament ancorat sobre el sud de Texas i zones pròximes de Louisiana, que provocà unes acumulacions de pluja extraordinàries, amb les conseqüències devastadors que tots hem pogut veure en les impactants fotografies i vídeos que han circulat per internet i televisió. Aquest comportament de Harvey, poc habitual, ha cridat l’atenció dels experts en huracans, si bé va ser anticipat pels models de predicció, que dies abans de l’impacte en terra ja mostraven aquesta singularitat. Sorprén la passivitat amb què van reaccionar les autoritats nord-americanes davant d’aquests primers pronòstics, ja que, si els hagueren tingut més en compte, segurament es podrien haver evitat molts drames humans viscuts a Houston aquells dies, quan les principals vies de fuga de la ciutat van quedar negades, impedint l’eixida de molts milers de persones, que si hagueren sigut advertits un parell de dies abans, haurien escapat a temps de la ciutat.

Interestatal 10 inundada a Houston com a conseqüència de les pluges torrencials que va deixar Harvey el 29 d’agost de 2017. Fotografia: Brett Coomer. Font: Houston Chronicle.

Les últimes sacsades de Harvey es van solapar en el temps amb la formació, enmig de l’Atlàntic, de la depressió tropical Irma, a l’inici de setembre, la lletra inicial de la qual indica que és el sistema ciclònic tropical que segueix Harvey, que comença amb la lletra H. Aquest és el criteri usat des de fa anys per a anomenar els huracans que es formen cada temporada, els noms dels quals ja estan prefixats en unes llistes oficials que confecciona l’Organització Meteorològica Mundial.

Irma també va patir un procés ràpid d’intensificació, i el 5 de setembre va arribar a la categoria 5, convertint-se en l’huracà més intens de tots els que s’han format en mar obert a l’Atlàntic des que es registren huracans. També ha batut un altre destacat rècord: és l’huracà que ha mantingut durant més de 24 hores vents sostinguts superiors a 180 milles per hora (més de 333 km/h). Ha circulat una dada errònia, perquè alguns mitjans han indicat que Irma és l’huracà més intens que s’ha format mai a l’Atlàntic. No és cert per a tota la conca, ja que a la zona del Carib i el Golf de Mèxic hi ha precedents d’huracans també de categoria 5 (com el famós Katrina) una miqueta més intensos, i per això s’ha apuntat abans el matís (“en mar obert”).

La història d’Irma està encara inconclusa. Tot apunta que anirà causant al seu pas una gran devastació per Puerto Rico, la República Dominicana, Haití i Cuba. Està encara per veure si finalment impacta a Florida o toca la península per algun dels seus flancs. Siga com siga, estem davant d’un huracà catastròfic, que s’ha encadenat amb un altre amb què ha avançat conjuntament. La conca de l’Atlàntic està en aquests moments en ebullició, ja que seguint els passos d’Irma s’ha format José, que actualment és una tempestat tropical, però que els models preveuen que arribe prompte a la categoria d’huracà, i al golf de Mèxic evoluciona la tempestat tropical Katia, la trajectòria de la qual apunta cap a terra, sobre territori mexicà.

Última actualització del con de trajectòria prevista de l’huracà Irma, generada pel NWS a partir de dades de NOAA. Font: National Hurricane Center.

Casualitat o no, estem assistint a un espectacle de la naturalesa, que alguns relacionen clarament amb el canvi climàtic. No és una relació evident, perquè en el passat l’Atlàntic tropical ja va mostrar una activitat igual de frenètica. La relació pot estar en connexió amb el calfament global, ja que la temperatura de la superfície del mar no és aliena a aquesta pujada, i s’observen cada vegada en més llocs de la superfície marina anomalies càlides. Aquest factor contribueix a la intensificació dels huracans, però no és l’únic. N’hi ha d’altres, com els vents que bufen a determinades altituds, que són tant o més importants que l’esmentada temperatura de l’aigua marina, en els processos de desenvolupament dels huracans. En aquest cas la connexió amb el canvi climàtic no està tan clara.